28 de maig del 2018

Les Tarteres de Cambrils (Odèn-Solsonès). Una aproximació a la seva génesi i evolució



Si mai heu anat per l’Alt Solsonès i més concretament pels voltants de la població de Cambrils (Odèn), segur que us ha cridat l’atenció una immensa pendent de rocs que sembla desplomar-se sobre la carretera L- 401 a l’alçada, aproximadament, del quilòmetre 20 (Fig. 1). L’indret, conegut com les Tarteres, sobta especialment quan s’arriba a Cambrils per la carretera que ve per la serra Seca (Fig. 2). No cal ser cap expert per adonar-se’n de que aquest talús d’esbaldregalls pot induir a un cert risc natural que pot afectar especialment bens materials, ja sigui per la caiguda de noves pedres o per remobilització de les actuals.
Des del punt de vista geomorfològic aquesta acumulació de blocs i pedregam vari forma part d’un concepte més ampli que tècnicament es coneix com moviment de vessant. De moviments de vessant n’hi ha de diversos tipus. N’hi ha de simples, com els despreniments, les bolcades, les esllavissades, etc... i n’hi ha de complexos, quan s’entrellacen diversos moviments simples. Tots ells responen a factors concrets de diferent ordre, tant natural com antròpic (Varnes, 1978).
Encara que en diversos indrets de la població de Cambrils s’hi ha detectat de sempre una certa activitat continuada pel que fa a moviments i caigudes de roques, cal destacar que fins al moment l’origen d’aquest fenomen no ha estat descrit. Tampoc s’han trobat testimonis orals o escrits que puguin aportar llum sobre l’època en que aquesta massa de rocs es va posar en moviment, tanmateix, una primera observació amb detall d’aquest fenomen ha permès anticipar una hipòtesi sobre la seva possible gènesi i evolució.

Fig.1 Vista de les Tarteres de Cambrils des del castell

Fig.2 Situació geogràfica

Context geològic:
Des del punt de vista geològic la zona de les Tarteres forma part del marge sud del mantell del Port del Comte, en el límit entre l’avantpaís plegat i els primers relleus del Pirineu (Fig. 3). Aquest mantell, format bàsicament per roques mesozoiques i eocenes, encavalca sobre materials més moderns (Fig. 4), com són els conglomerats oligocènics que ja formen part de la conca de l’Ebre (Verges, 1993).

 Fig.3 Situació geològica

Fig.4 Tall esquemàtic de la zona visitada
 Llegenda geològica
Tk: argiles i evaporites. Keuper. KMca: calcàries. Cretaci sup. PPcm: calcaries i margues vermelles. Fàcies garumnià.  PPlgc: lutites vermelles, calcàries i gresos. Fàcies Garumnià. Paleocè. PPEc: calcèries. Ilerdià. POcp, PORb, POcgs: conglomerats. Oligocè. Qep,Qtrb,Qt0: quaternaris

Per sota el poble de Cambrils, a nivell de la carretera, cal destacar la presencia del Keuper (Triàsic superior. 215-200 Ma), compost per margues, argiles i nivells evaporítics, que han actuat de lubricants afavorint l’encavalcament.
Es tracta d’una zona estructuralment complicada on a la successió d’encavalcaments s’ha de sumar nombroses fractures, tant falles com diàclasis, com a resultats dels esforços generals de la regió. Tota aquesta tectònica ha provocat una veritable fracturació de les calcaries sorrenques (Cretaci superior. 100-66 Ma), que formen el cingle de la part superior del talús d'esbaldregalls i que descansen sobre el Keuper

Descripció de les “Tarteres”:
Una primera observació general de la zona de les Tarteres ja permet distingir entre dues àrees ben delimitades. La primera es refereix a la gran tartera situada per sobre de la carretera L-401 (Fig. 5). La segona es situa a l’alçada del poliesportiu i darrera dels restaurants de la població (Fig. 6), vessant nord-oest.

Fig 5. Dues vistes de la part baixa de la tartera, prop de la carretera L-401. L’escala de la imatge la dóna la persona situada en el cercle vermell.

  Fig.6 Vessant nord de les Tarteres

La zona situada a partir del quilòmetre 20 de la carretera L-401, esta representada per una tartera formada per un caos de blocs caiguts gravitacionalment des de la cinglera superior (despreniments i bolcades). Aquests blocs, que poden arribar a tenir varies desenes de metres cúbics, han anat rodolant i esmicolant-se, no només per l’efecte de la caiguda, sinó per fenòmens erosius posteriors (meteorització). No obstant, la simple observació de la morfologia dels blocs denota una predominança de l’acció mecànica per sobre de la química.
Per sota de la carretera es veu una important disminució del volum del pedregar. En part es pot atribuir a l’efecte antròpic de la construcció de la carretera (1948). Abans hi havia un camí carreter, però a mesura que es va baixant cap al fons de la vall, aviat només es troben blocs de petites dimensions i materials fins, o sigui, aquells que per la seva mida i també segurament arrossegats per l’acció de la pluja, han arribat més lluny, Morfològicament aquesta àrea més distal presenta una planta lobular i una secció transversal convexa, típica dels front d’aquest moviments de vessant. Es podria dir que es tracta d’un corrent d’arrossegalls provocat per despreniments i bolcades amb origen al cingle superior de la serra, i on es poden observar perfectament les zones de sortida, trajecte i arribada dels blocs.
A l’alçada del poliesportiu, s’observa un canvi en la morfologia del paisatge. Sobre l’esbaldregall s’hi ha instal·lat un espès bosc. No hi ha dubte que el canvi en l’orientació del vessant (nord-oest) condiciona aquest fet. Una menor insolació manté la humitat i afavoreix l’establiment de la vegetació. D’altra banda el pendent general és menys pronunciat amb un perfil que mostra dos replans ben marcats que presenten una certa contrapendent cap a l’interior de la muntanya (Fig. 7). Per sobre d’aquests replans s’observa una cicatriu en el terreny en forma de pla de lliscament que presenta un desplaçament de la massa rocosa d’uns 5 metres en vertical (Fig. 8). Això fa sospitar que es tracta d’un moviment de vessant complex format per una esllavissada rotacional acompanyada de despreniments i bolcades. Alguns blocs de la part superior es troben al seu límit gravitacional.

 
  Secció A - A'
  Secció B - B'
Fig.7 Perfils de les dues vessants afectades pels moviments de vessant

 
Fig. 8 Desplaçament vertical de la massa rocosa

És al peu d’aquesta zona boscosa on es situen el poliesportiu i els dos edificis dedicats a la restauració que hi ha a Cambrils. Els propietaris d’aquests immobles, construïts ja fa algunes desenes d’anys, han reportat la caiguda esporàdica de pedres a la carretera, generalment de petita mida encara que amb certes excepcions (Fig. 9) i especialment en èpoques de fortes pluges, així com l’aparició eventual d’esquerdes en les parets d’obra. Cal tenir en compte que són edificis aixecats sobre la part distal d’aquest moviment de vessant

 
Fig. 9 Bloc caigut a la L-401 el 15 de juny de 2010 després de varis dies de fortes pluges

En la comparació de les fotos aèries dels anys 1946, 1956 i 2014 no s'observen canvis en la disposició de les grans masses rocoses. Destaquen l'obertura de la carretera L-401, les noves construccions, l'augment de la massa vegetal, especialment la forestal, i el canvi d'usos agrícoles d'alguns indrets (Fig. 10). La superfície afectada per aquest moviment de vessant s’ha establert en 9,53 ha, i el volum de material desplaçat és de l’ordre de 800.000 metres cúbics, aproximadament (Figs. 11-12).
La densitat de la roca és de 2,65 kg/dm3.



Fig. 10  Fotografies aèries dels anys 1946, 1956 i 2014

Fig. 11 Extensió del paratge de les Tarteres

Fig. 12. Representació, sobre foto aèria, dels principals sistemes de fractures (groc) i els desplaçaments de la massa rocosa (vermell)

Factors condicionants:
- Estratificació. Les calcaries mantenen un fort cabussament, 50º cap al NE (Fig. 13), per tant presenten una contrapendent respecte al pla inclinat de la tartera, cap al SO, no obstant, prop del cingle els plans d’estratificació es mostren amb una important pèrdua de cohesió que potser sigui deguda al comportament plàstic del keuper infrajacent, especialment quan està saturat d’aigua.

Fig. 13 Estratificació

- Fracturació (diaclasat). Destaquen dos sistemes de diàclasis principals de direcció N30E i N10W que han condicionat els plans de fractura verticals  (Fig.14).
La gran cicatriu existent a la part més alta del cingle, d’uns 3 metres d’ample, de 70 a 80 de llarg i 15 de profunditat, segueix la direcció d’una d’aquestes diàclasis i predisposa a un nou i moviment rocós sobre la carretera L-401.

Fig.14 Fracturació: diaclàsis

- Gelifracció. Aquest fenomen, que esmicola la roca en gelar-se l’aigua que penetra en les seves fissures i fa de tascó, actua durant uns 80 dies/any donada l’altitud: 1.200 metres (Fig 15).

Fig. 15 Roques fracturades per efecte de la meteorització
Factors desencadenants:
- Presència d’aigua. Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la precipitació anual a l’Alt Solsonès és de 950 mm. Aquestes aigües són infiltrades ràpidament a traves de les fractures alterant la cohesió de la roca fins trobar els materials de Keuper, que actuen de nivell impermeable retenint l’aigua i augmentant la seva plasticitat.
No es pot menystenir la presencia en profunditat de dos aqüífers importants a la zona separats per un aqüitard. L’inferior presenta dues àrees de drenatge: la que dona lloc a la font de Cal Sala, a l’est, i la que alimenta la font Salada de Cambrils, a l’oest (Nuñez Monasterio, I., et al). Cal tenir en compte que aquest últim circula molt proper a la part baixa de la tartera, on hi ha presencia de diverses fonts de petit cabal però que anualment dissolen diversos centenars de tones de sal del Keuper (Mata-Perelló et al., 2001) el que pot donar lloc a fenòmens de subsidència.
Tot hi que la presencia d’aigua ha jugat un important paper en el desenvolupament de les Tarteres, aquest ha estat escàs en el procés de carstificació.
L'endocarst és pobre. S’observen esquerdes més o menys penetrables en vertical i passos horitzontals entre blocs més com ha resultat de la morfologia clàstica dominant que de fenòmens d’erosió i dissolució. Entre les primeres cal destacar algunes formes reconstructives, bàsicament parietals, resultat de la infiltració d’aigua meteòrica directament des de l’exterior.
Com a morfologies exocàrstiques cal destacar la presencia de rascler (rillenkarren) més o menys desenvolupat sobre superfícies inclinades i d’alguns incipients cercles erosius en les horitzontals (Fig. 16).


Fig 16 Rascler
- Sismicitat. L’Alt Solsonès es una zona classificada sísmicament com d’activitat “moderada” (Fontserè i Iglesias, 1991).  Els registres històrics donen una intensitat VII (MSK), o més per a un retorn de 500 anys. No es coneixen epicentres a la zona, però hi ha documentats episodis sísmics de baixa intensitat al llarg de la historia recent en àrees properes.
Del 4 al 6 de desembre de 2009 va tenir lloc l’anomenada “Crisi del Solsonès”. Van ser diversos terratrèmols de baixa intensitat localitzats al sud del municipi d’Odèn i al de Lladurs. No van provocar danys ni es té noticia de d’afectació sobre les Tarteres de Cambrils.
Tot i que la tradició oral i escrita dels habitants de Cambrils no reflexa cap noticia sobre el possible origen d’aquest moviment de vessant, alguns autors (Mata-Perelló i Climent, 2015) el suposen relacionat amb el sisme que va afectar Lisboa i Cadis l’1 de novembre de 1755. No obstant, les dades semblen demostrar que aquest terratrèmol va tenir poca incidència al Solsonès (Martínez Solares, 2001). Potser si podria estar relacionat amb les crisis sísmiques a Catalunya entre els anys 1373 i 1448 (Rosell et al., 2010). De totes maneres, la falta de dades en aquesta àrea del nord de la comarca no permet assegurar aquesta suposició.


Conclusió:

En definitiva, el paratge conegut com les Tarteres, sembla el producte d’un fenomen dilatat en el temps com ha resultat de l’evolució normal del relleu condicionat pels factors intrínsecs de la naturalesa geològica del terreny.  De totes maneres l’amplitud temporal en que es creu que s’ha desenvolupat aquest moviment de vessant no permet descartar la possibilitat de que hagi estat afectat per algun tipus d’activitat sísmica en temps remots i per l’efecte dels períodes importants de precipitacions d’una manera continuada.

Agraïments:

Cal agrair la col·laboració en el treball de camp de Alejandro Moya, Adrià Rodriguez i Agnès Saleta


Bibliografia bàsica:
Fontserè, E., Iglesias, J. (1971): Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906. Barcelona
Martínez Solares, J.M. (2001): Los efectos en España del terremoto de Lisboa (1 de novembre de 1755. Inst. Geográfico Nacional. Madrid
Mata-Perelló J.M.,et al, (2001): La restauración del Salí de Cambrils. Su papel en la ruta de la sal y en el parque geológico y minero del Siolsonès-Alt Urgell (Pirineos-Catalunya). Patrimonio Geominero, Geologia y Mineria ambiental de Bolivia. ISBN 978-99920-1-794-4. 259-270
Nuñez Monasterio, I., et al. (2004): VIII Simposio de Hidrogeología. Asociación Española de Hidrología Subterránea. Zaragoza, 18 - 22 de octubre
Rosell, J. et al, (2010): Montclús. Misteriós naixement i desaparició d’un poble. Col. El llenguatge de les pedres 1. ICGC
Varnes, D.J. (1978): Slope moviment types and processes. In: Schuster R.L. & Krizek R.J. Ed. Landslides, analysis and cpntrol. Transportation Research Board Sp. Rep. No. 176 Nat. Acad. Of Sciences, pp. 11-33
Verges, J. (1993): Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central. Evolució cinemàtica en 3D. Tesi doctoral Universitat de Barcelona, 203 pp.
Webgrafia:
Anuari de dades meteorològiques.
www.meteo.cat/wpweb/climatologia/serveis-i-dades-climatiques/anuaris-de-dades-meteorologiques/
La Tartera de Cambrils. (Mata-Perelló, J.M., Climent, F.).
Alfred Montserrat Nebot ©