Arribar a la capital d’Escòcia a finals de novembre és trobar-se de cop amb el fred, el vent i les poques hores de llum. Tanmateix, si vas preparat es pot gaudir de les excel·lències d’aquesta ciutat.
Si s’hi va per a pocs dies cal dedicar-se al centre d’Edimburg on hi ha prou feina per a fer. Una possibilitat vàlida, quan no es coneix la ciutat, és aprofitar les visites guiades que surten de davant del Starbucks de la Royal Mile. Es fan en varis idiomes, duren unes tres hores per a la part vella i es paga la voluntat.
El sol de novembre il·lumina la ciutat al migdia
El kilt, la cèlebre faldilla escocesa es present a la ciutat, inclòs fora dels àmbits turístics
L’hotel Balmoral, un clàssic al 1 de Princes Street vist des del Waverley Bridge, un dels ponts que uneix New Town amb Old Town
El Scott Monument, inaugurat al 1845, és una torre gòtica victoriana aixecada en honor del escriptor Walter Scott. Aquest edifici està construït amb pissarra de Livingstone i té una alçada de 61 metres. El seu color fosc es degut a la mala qualitat de l’atmosfera de la ciutat durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. El fum de les calefaccions de carbó i l’activitat industrial van anar ennegrint la torre fent que ara s’assembli més a la fantasiosa torre de Mordor de la Terra Mitjana
Cockburn Street puja fins a la Royal Mile
Royal Mile
Royal Mile amb el castell al fons
Heart of Midlothian. Unes llambordes en forma de cor recorden el punt on es trobava una antiga presó on van tenir lloc moltes execucions públiques. La gent té el costum d’escopir-hi a sobre per apartar la mala sort. Un altra llegenda diu que qui ho faci tornarà a la ciutat
A Escòcia no poden faltar les botigues de whisky
Gladstone’s Land és una de les cases més antigues de la Royal Mile. Construïda al 1550, mostra com vivia la gent durant el segle XVII
Entre la Royal Mile i Cowgate hi ha diversos soterranis i bodegues sense llum natural ni ventilació. Aquí hi vivien molts dels habitants de la ciutat amb unes condicions insalubres on proliferaven les malalties. La zona més famosa, i actualment visitable, és Mary King’s Close, on al 1645 van morir tots els seus habitants a causa de la pesta
Per sota la Royal Mile s’estén Grassmarket on també es feien execucions a la forca instal·lada sobre aquesta pedra
Greyfriars Kirk és una església on es va firmar el National Covenant, un document que assenyalava la supremacia protestant contra la imposició de l’església episcopaliana de Carles I. El cementiri adjunt és famós pel gos Bobby, que va viure 14 anys al costat de la tomba del seu amo. Ara hi té una estàtua prop de la porta de l’església
The Elephant House es va fer famós arrel de ser el lloc on es va escriure el primer llibre de Harry Potter. Sembla que la seva autora vivia en un apartament proper però anava a aquest pub a escriure perquè no tenia calefacció a casa seva
Victoria Street
Per Sant Andreu, patró d’Escòcia, es dona pas a les festes de Nadal. La ciutat s’omple de llum i parades al carrer
Com a tot arreu hi ha gent que té feines molt rares
A l’extrem oest de la Royal Mile es troba el castell. Els primers edificis son del segle XII encara que se sap que al segle VI hi havia una fortificació. L’edifici guarda la “Pedra del Destí”, una relíquia que van robar els anglesos i que no va ser retornada a Escòcia fins al 1996
La Camera Obscura, ubicada en una casa del segle XVII, alberga una curiosa col·lecció de fenòmens i artilugis òptics, així com un periscopi construït al 1852 i a través del qual la propietària de la casa, Maria Short, veia el que passava al centre de la ciutat
El Deacon Brodie’s és un excel·lent pub amb un magnífic pastis de xocolata
Diversos aspectes de l’interior de la catedral de St. Giles, on destaca la capella del Cardo
Al costat de la catedral s’aixeca l’estàtua de Adam Smith, prestigiós economista i filòsof escocès
Curiós rellotge a la Royal Mile
Cap a l’est la Royal Mile es prolonga fins al nou Parlament. Es tracta d’un nou edifici dissenyat per l’arquitecte català, ja desaparegut, Enric Miralles. L’edifici fou inaugurat al 2004 per la reina Isabel II, i ha estat font de polèmica pel seu alt cost i per la seva imatge
Cara a cara amb el nou Parlament es troba el palau de Holyroodhouse, residencia oficial de la reina Isabel II quan va a Escòcia. Construït al segle XV marca un fort contrast amb el nou edifici
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada