No volia que s’acabés aquest mes de maig sense recordar la
figura d’en Joaquim Vallmajó, missioner català assassinat a Rwanda, ara fa 18
anys, per les forces del Front Patriòtic Rwandès (FPR) (tutsi).
Vaig conèixer en Joaquim al 1977, quan amb motiu de
l’exploració i estudi d’uns tubs de lava situats a la vessant sud de la
serralada volcànica dels Virunga, vàrem fer una estada a Nyamata, la missió on
estava destinat i ens va ajudar a solucionar alguns problemes logístics amb les
autoritats del país.
Nascut a Navata (Girona), el 21 de març de 1941, va fer el
batxillerat i va entrar al Seminari Col·legi de Santa Maria del Colell. Després
d’estudiar Filosofia i dos anys de Teologia, va entrar al Noviciat dels
Missioners d’Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps Francesos). Va continuar els
seus estudis de Teologia al Seminari de la Societat a Heverlée (Belgica).
El 27 de juny de 1965 és ordenat prevere a Girona, i a
finals d’aquest mateix any es trasllada a Rwanda. Va passar per varies
missions: Byimana, Rulindo, Masaka, Nyamata, Rutongo, Kabuye, Nyagahanga,
etc... Cada tres o quatre anys acostumava a venir a Navata per veure la família
i els amics, però quan parlaves amb ell se li notava que la seva gent era
la d’aquell país llunyà.
Joaquim Vallmajó amb la seva gent a Nyamata
Amb uns amics a Kigali
Fent misa a la zona de Bughesera
Al 1988 demana anar voluntari al sud del país on hi ha els camps de
refugiats dels hutus que són expulsats de Burundi. Des d’allà escriu, el 12 d’octubre
d'aquest mateix any: “Són uns 70.000 i la majoria han vist degollar als seus familiar i veïns,
o els han ferit a cops de baioneta i els han cremat la casa”.
A l’octubre de 1990, després d’unes curtes vacances a
Catalunya, retorna a Rwanda. Al nord del país, les incursions del FPR, desplacen
milers de persones, especialment hutus, i a Joaquim Vallmajó li confien la
responsabilitat de les obres socials de la Diòcesi de Byumba. El 8 de març de
1994 escriu en una carta adreçada als seus amics: “Després d’anys de crisis econòmica i social hem passat a la guerra.
Un petit grup de polítics corruptes volen conservar el seu poder sigui com
sigui, encara que hagin de sacrificar el poble i la pau”.
El 26 d’abril, les forces del FPR el van detenir i
assassinar al cap de poc dies. El seu cos mai s’ha trobat.
Una vegada de les que ens vàrem veure em va dir: “No em vaig
fer capellà per estar només de mossèn en una parròquia”. Així era en Joaquim
Vallmajó Sala.
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada