El Tibet, un país tancat als estrangers

Xina ha tancat les fronteres del Tibet als estrangers. És la típica mesura que utilitzant els governs no democràtics per intentar tapar les protestes, en aquest cas dels tibetans, contra la dictadura xinesa, que fa desenes d’anys que va envair el seu país.

Des del 1950 els xinesos, amb l’excusa de modernitzar el país, s’han dedicat a destruir la cultura tibetana, especialment durant l’anomenada Revolució Cultural (1966-1976). La majoria de temples van ser saquejats i dinamitats. Les seves biblioteques cremades i els monjos foragitats o assassinats. La llengua tibetana es va prohibir i l’ensenyament va passar a fer-se en xinès. També es van abolir els matrimonis que no fossin entre tibetans i xinesos. Des de aleshores, milers de camperols i funcionaris xinesos han estat traslladats a les principals ciutats del Tibet amb l’afany de diluir tot el que tingui regust a tibetà.

Periòdicament hi ha intents de revolta. Potser el primer va ser el dels Kham Pa, al 1975, que va derrotà una patrulla xinesa a prop de Tsetang. Al 1987, una nova insurrecció va traspassar les fronteres xineses. Des de aleshores, cada vegada que la situació es complica, Xina aixeca la seva muralla al voltant d’aquest país, tallant la lliure circulació de les persones i les comunicacions. 

 

 

El primer que es veu al arribar a Lhasa és el palau del Potala

 

La ciutat es troba al costat del riu Kyi, afluent del Yarlung Zangbo (Bramaputra), i a una altitud de 3.650 metres. A partir del segle VII, aquest indret es va anar convertint en un gran centre del pelegrinatge budista, especialment quan Padmasambhava va determinar que una ogressa, soterrada en aquella zona, obstaculitzava la implantació del budisme. Aquest personatge, va assenyalar uns punts cosmogònics per tal de paralitzar la bestia, que gaudia del beneplàcit dels bön-po, oposats al budisme. És van construir diversos santuaris per immobilitzar les extremitats de l’ogressa, però faltava paralitzar-ne el cor. Aquest estava situat en una regió anomenada khasa (lloc de cabres), on hi havia una llacuna. Aquesta es va dessecar i en el seu lloc es va construir el monestir de Jokhang. Amb el temps, khasa es va convertir el Lhasa, que vol dir “lloc de Déus”

 

  

 El monestir de Jokhang

Pelegrins camí del Jokhang

 Diferents aspectes del Barkor

Per buscar el veritable Tibet s’ha d’anar a la part antiga de la ciutat. S’ha de passejar per el Barkor, s’ha de recorre els circuits de pelegrinatge, encara avui molt actius, s’ha d’entrar en els monestirs i sobretot s’ha d’intentar parlar amb els monjos, ja que la gent del carrer te por de que la policia xinesa els vegi parlant amb estrangers

La policia i els militars xinesos, omnipresents al Tibet

Fotos: Alfred Montserrat Nebot