Cova del Goleró o d'en Salvi (Susqueda-Selva)

Aquesta cavitat se la coneix per quatre noms diferents: Salvi, Goleró, Carnús i Portuguès, encara que el més utilitzats a la zona son Salvi i Goleró.

Donar unes coordenades fiables per la seva situació no és cosa fàcil. La boca de la cova s’obre en una petita torrentera, al peu d’un cingle i tot rodejat pel bosc. Amb aquestes condicions l’error dels GPS actuals a vegades acostuma a ser bastant gran, es per això que hem preferit donar unes bones indicacions així com les coordenades.

Des del Coll de Condreu, sobre la carretera que va d’Olot a Rupit, surt una pista asfaltada que baixa fins la casa de l’Om de Vallissana. Es una pista particular, per tant es recomana demanar permís a la casa per passar fins al lloc on es pot deixar el vehicle per anar a la cavitat

 Coordenades ( Datum: ED 50 Fus: 31N ) X: 459388 Y: 4653979  Alt. 810 m.

Des de “l’aparcament” cal creuar el torrent i marxar pel Pla de l’Om fins a trobar un camí, amb un indicador de prohibit passar motos, que comença a perdre altitud pel marge esquerra d’una torrentera. S’arriba a una tanca metàl·lica (tanqueu-la després de passar) on el corriol inicia unes ziga-zagues. Quan s’acaben aquestes la ruta es torna més planera. A partir d’aquí cal estar atents a una fita de pedres que hi ha a la dreta. Es creua el torrent i es van seguint unes marques recents de pintura verda. El camí, que primer baixa suaument, va guanyant inclinació fins arribar a l’entrada de la cova

 Dos aspectes del camí a la cova d'en Salvi

 A l’ampli vestíbul es pot veure un pessebre. La gent de la contrada diu que a vegades, després de fortes pluges, han vist sortir aigua per la boca de la cavitat

La galeria manté unes proporcions bastant amplies durant tota la cavitat

Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’una cavitat força interessant. Els fenòmens clàstic tenen molta importància en tot el desenvolupament, així com les empremtes de corrent que es poden veure a molts llocs de la galeria, tant a les parets com al sostre. Pel contrari, els espeleotemes es troben bastant localitzats

Cap als 300 metres de recorregut, la morfologia canvia totalment. Una platja de sorra, que normalment és l’inici d’un tram de galeria inundada, en les dues visites fetes recentment (13/01/2013 i 3/03/2013) estava pràcticament seca. Només hi havia una capa d’aigua d’uns dos o tres dits de profunditat. Però, així com en la visita del mes de gener no hi havia aportacions hídriques, amb aquesta última, per la part dreta de la cavitat i penetrava un notable cabal d’aigua que s’escolava cap al segon sifó

L'aigua penetra a través d'un pla d'estrat. Una mica més endevant s'arriba al segon sifó. Sembla que sota l'aigua s'ha pogut avançar uns 25 metres. Encara hi ha instal.lada una corda guia

El segon sifó. A l'esquerra es pot veure la corda guia

Algú s’ha dedicat a fer figures de fang. Potser mentre esperava que tornessin els que van intentar passar el sifó

Fotos: A. Montserrat, M. Vázquez i F. Sibila ©