Los Organos (La Gomera), el pitó sàlic més important de les illes Canàries

A primera vista, l’illa canària de La Gomera, sembla la menys volcànica de totes les de l’arxipèlag. La manca d’estructures físiques remarcables tal i com es veuen en les altres illes fa suposar una evolució diferent del relleu associat a l’activitat volcànica. Aquesta diferència s’ha de relacionar amb el fet de que l’ultima erupció va tenir lloc fa més de 2 milions d’anys. Això ha motivat que els fenòmens erosius hagin actuat de manera ininterrompuda modificant el relleu inicial.

Navegant cap a Los Organos. Al fons es pot veure el pitó

La Gomera es va començar a formar fa uns 20 milions d’anys. La formació, sota el nivell del mar, del que s’anomena Complexe Basal, va estar seguit d’erupcions més modernes i de moviments verticals que van aixecar el conjunt i el van deixar exposat a l’erosió.  Tant el Complexe Basal com les posteriors fases efusives, ja subaèries, van estar acompanyades d’intrusions i extrusions sàliques, el que ha donat una extraordinària complexitat geològica a l’illa

Los Organos, declarat “Monumento Natural”, es troba al nord-oest de La Gomera i és el millor exemple de pitó sàlic de totes les illes Canàries. Es tracta d’un penya-segat d’uns 2 quilòmetres de llarg i uns 400 metres d’alçada. D’aquest conjunt destaca un cúmul-dom que els experts engloben dins dels primers episòdics sàlics ja que no presenta cap contacte amb les series basàltiques més recents. L’antiguitat atribuïda és de menys de 18 milions d’anys, cronologia acceptada per als materials plutònics intrusius del Complexe Basal

Actualment, l’observació de Los Organos només es pot fer des del mar. L’erosió marina ha deixat al descobert la disjunció columnar, l’element més destacat d’aquest “Monumento Natural”. Aquesta disjunció columnar, motivada per la retracció per pèrdua de volum, és un tipus de diaclasat causat pel refredament de la lava, en aquest cas del magma. 

Des del punt de vista de la morfologia volcànica, Los Organos és un cúmul-dom extrusiu generat per la gran viscositat del magma ascendent i el mecanisme d’extrusió a través d’un conducte allargat. Això va donar lloc a un cúmul-dom endogen per acumulació de magma que la posterior erosió ha deixat al descobert

Fotos: Alfred Montserrat Nebot