Castell de Foix i Sant Volusià (Arieja)

El castell de Foix s’alça sobre un turó calcari en el punt de confluència dels rius Arget i Arieja, al mig de la ciutat que li dona nom. Encara que aquest turó havia estat habitat des de temps immemorial, els primers assentaments definitius es van produir a l’època dels gals.

Al segle IX, a la base del turó, es va construir una abadia dedicada a Sant Volusià, màrtir del segle V. Però el desenvolupament definitiu de la ciutat es va donar a partir del segle XII quan es van establir certs privilegis per als seus habitants per part dels dos senyors de la zona: l’abat i el comte de Foix.

La primera referència escrita del castell data dels voltants de l’any 1000. De fet, durant el segle XI aquest monument va esdevenir la seu del poder del nou comtat de Foix

L’edifici actual ha anat evolucionant al llarg dels anys. Sembla que existia una torre central (de l’homenatge) i que existia una muralla externa que envoltava tot el turó

No s’ha conservat informació de com era el castell en aquells primers anys. A través d’un segell dels comtes sembla que existia una segona torre quadrada (actual torre central), així com una estructura que unia les dues torres

L’arquitectura de les torres, tal i com s’observa avui dia, permet afirmar que la torre amb teulada podria haver estat edificada als segles XI-XII, mentre que la torre central va ser reconstruïda per complet i acabada abans del segle XV

Aquesta torre es va aixecar amb el propòsit de fer palès el prestigi dels comtes de Foix. A la primeria del segle XIV, els comtes van traslladar la seva residència habitual a Bearn, un vescomtat adquirit per drets matrimonials

A partir del segle XIV, aquest castell fou transformat en caserna militar i, el XVI, en presó. D’aquesta última època encara són visibles les reixes a les finestres, les portes d’estil penitenciari i nombrosos gravats a la torre rodona. Aquesta presó, al segle XIX, fou traslladada a les afores de Foix, i el castell declarat com a “Monument històric"

Els castell de Foix esta bastant ben conservat donat que mai no va estar abandonat gaire temps, ni tan sols després de l’edat mitjana, quan molts castells van quedar abandonats perquè la seva funció defensiva va deixar de tenir sentit i eren massa cars de mantenir

 El museu

Una posterior restauració deguda a Paul Boeswildwald, gendre de l’arquitecte Eugène Viollet-le-Duc, famós per  la seva polèmica restauració de la ciutat fortificada de Carcassona, va intentar recuperar l’aspecte medieval, o com a mínim, donar-li  l’aire que ell pensava que devia tenir.Tot i l’esforç de restauració, només es conserva part de l’estructura del castell, alguns edificis de pedra, les torres de l’homenatge, les muralles i els accessos. Falten altres construccions , com per exemple la que unia les torres quadrades i que permetia el pas entre elles, o els diversos annexos als edificis principals

Al peu de turó encara es conserva l’abadia de Sant Volusià, actualment ocupada per la prefectura del departament de l’Arieja. Només es pot visitar l'església

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©