A finals de 1978, a l’ERE del CEC, vàrem rebre una carta de
la Entente Speleologique du Roussillon en la que ens oferien la possibilitat de
treballar conjuntament per acabar l’exploració i la topografia de la Cova de
Fontrabiosa (Capcir). Sense pensar-ho dues vegades vam marcar una data i a mitjans de desembre ja
estàvem parlant amb els francesos sobre la coordinació dels treballs dins de la
cavitat.
Una primera visita ja ens va permetre adonar-nos de que la
feina a fer seria llarga. La topografia del riu, amb aigua a 4° C i amb tirades
de cinta mètrica que rarament superaven els 10 metres, provocava el que els
treballs avancessin amb molta lentitud.
Antiga entrada a la Cova de Fontrabiosa
Treballs de topografia al riu de Fontrabiosa (1978-1980)
Durant poc més de dos anys vàrem topografiar més de quatre
quilòmetres de galeries. Finalment, el grup de treball inicial va anar minvant
fins a quedar reduït als tres o quatre de sempre. Sense més, les anades a
Fontrabiosa es van anar espaiant fins a dissipar-se. Encara avui dia, per casa d’alguns de
nosaltres, corren “mil·limetrats” de la “topo” de Fontrabiosa
Mapa geològic amb la situació de la cavitat (punt verd) (Cartografia IGC)
La cova de Fontrabiosa va ser descoberta al 1958. Els
treballadors que explotaven una pedrera de “marbre blau”, com en diuen a la
zona, van foradar la galeria de la cavitat.
La cova es troba excavada en marbres devonians com a
resultat del metamorfisme de contacte provocat per la intrusió del plutó de
Quérigut, d’edat tardiherciniana, sobre les calcàries.
La presencia, tant en superfície com a l’interior de
la cova, d’unes concrecions vermelloses (degut al manganés), també explotables,
fa suposar una fase de carstificació molt antiga desenvolupada sota un clima
molt més càlid i humit que l’actual. Probablement al Miocè
Amb motiu d’un estada a la Catalunya nord, ens va fer gràcia
visitar aquesta cavitat a la que havíem dedicat tantes hores. L’actual edifici
de recepció de la cova, on també es troba la botiga i un petit bar, i per on es
surt després de la visita turística, es situa sobre l’antiga entrada
L’entrada actual es situa una mica més amunt
A aquest recorregut turístic, d’aproximadament un
quilòmetre, s’hi accedeix a través d’una galeria superior molt concrecionada i
d’uns 500 metres de llarg. Mitjançant unes escales es baixa a un nivell
inferior per visitar una altre galeria, en sentit contrari, que porta de nou a
l’edifici de recepció. Just sota l’escala d’enllaç d’aquestes dues galeries es
troba un pou per el que, a finals dels anys 70, arribàvem al riu
En aquests tall recent d’un estrat es poden veure perfectament
les calcàries marmoritzades (marbre blau) del devonià
Segons el company de l’ERE Josep Maria Cervelló,
geòleg, que també va participar en el treballs d’aquella època: “La cova es
desenvolupa en tres pisos superposats i reflecteix l’evolució en fases càrstiques
corresponents a la geodinàmica i la formació del relleu. Com el nom de la Font
indica, “rabiosa”, el sistema té fluctuacions de cabals molt importants i
crescudes bastant espectaculars. La zona d’infiltració és gran i l’impluvi no
només es desenvolupa damunt les calcàries sinó també recull aigües superficials
de zones no càrstiques, en materials pissarrosos, tal i com es pot comprovar
analitzant els sediments arenosos del riu subterrani.”
La sortida de la cavitat és a través de la botiga de l’edifici
de recepció. Allà el visitant es obsequiat amb una degustació de productes de
la terra
En l’actualitat, la cova de Fontrabiosa té uns 12
quilòmetres de longitud. L’única topografia que es troba a la xarxa es aquesta.
A la recepció de la cova, si es demana, t’ensenyen la mateixa, que tenen
enrotllada en un tub de cartró i que fa uns 8 metres de llarg
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada