A la comarca del Pallars Sobirà s’estan recuperant antics
camins que unien poblacions i llogarets de la comarca. Molts d’aquests indrets,
que actualment es troben deshabitats, així com la falta de pas d’homes i
animals havien tapat molts viaranys.
El camí que va d’Isil a Esterri d’Àneu, és la primera
jornada d’un recorregut més llarg que arriba fins a la Pobla de Segur i que es
pot fer en vuit etapes. (Per a més informació veieu la ruta senderista "El pas del temps", publicada per Editorial Alpina).
Situat a la part alta de la vall de la Noguera Pallaresa, la
població d’Isil (Alt Àneu) és l’inici d’aquest recorregut. Des de l’església de
la Immaculada, situada en una illa que forma el riu, cal travessar el pont per
seguir pel marge esquerra de la vall. Quan s’acaben les cases, un corriol
paral·lel al Noguera Pallaresa, condueix fins a un altre pas, aquest de ciment,
que desemboca en la carretera C-147.
La Immaculada és l’actual església parroquial d’Isil (s.
XVII). Antigament ho havia estat la de Sant Joan (s. XI-XII), que es troba al
costat del cementiri de la població, entre la carretera i el riu. Aquesta
última consta de tres naus, tres absis semicirculars i un petit campanar
d’espadanya sobre la façana de ponent.
El camí que segueix la ruta és el més indicat per
observar els tres absis, ja que aquests estan pràcticament sobre el riu i el
millor és mirar-los des de l’altre costat del Noguera Pallaresa. A la façana
sud, on s’obre la porta, també hi ha dues finestres gòtiques geminades. Cal
posar atenció a la decoració sota teulada.
S’ha de seguir la carretera avall fins a trobar, a la dreta,
una senyal de pintura groga. S’inicia un corriol que puja fins al vell poble
d’Àrreu.
Un seguit de cases en mal estat formen el que és l’únic
carrer del poble. A l’extrem nord-est d’aquest carrer es troba l’església
romànica de Sant Serni. Té una sola nau, un campanar d’espadanya amb dos forats
i la porta s’obre a llevant. L’interior esta molt malmès, però en cara s’hi
poden veure una pica baptismal i una mena de sarcòfag que sembla que era
utilitzat per a guardar-hi, relíquies i els sants olis.
De l’altra extrem del poble surt un corriol que va remuntant
el torrent fins a les Bordes d’Àrreu, totalment enrunades.
Després de creuar el torrent d’Àrreu per un pont, s’arriba a
l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. En una reforma recent
s’ha posat una reixa de ferro a la porta, el que impedeix l’entrada , però
permet veure l’interior. La porta s’obre al nord -poc freqüent en el romànic de
l’època- i compte amb un crismó a la seva part alta.
Continuant al camí assenyalat amb les marques grogues la ruta
comença a baixar cap a Sorpe. Cal creuar el poble i passada la font, per
l’esquerra, segueix el corriol que s’enfonsa en la vall del riu de la Bonaigua.
L’itinerari ressegueix aquest curs d’aigua, el creua,
i, després d’una curta pujada, s’arriba a València d’Àneu. L’església de Sant
Andreu dona la benvinguda. L’edifici, del segle XII molt modificat
posteriorment, consta d’una sola nau amb absis semicircular, amb capelles
adossades i amb un campanar de torre a l’estil pallarès. Destaca, sota la
coberta de l’absis, una cornisa decorada amb un escacat.
Es surt de València d’Àneu passant a fregar de
l’església de Sant Cosme i deixant a l’esquerra el camí que porta al Castell de
València.
En poc més de 15 minuts s’arriba a Esterri d’Àneu.
Temps aproximat: 3 hores 45 minuts
Temps aproximat: 3 hores 45 minuts
Text i fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Hola Alfred
ResponEliminaEl recipient de pedra buidada, amb tapa de fusta, que vàreu veure a l'entrada de San Serni a Àrreu es un dipòsit d'oli. Aquí es guardava l'oli per alimentar les llànties de l'església molt especialment la del Santíssim que sempre havia de estar encesa. L'oli l'aportava la comunitat i la tapa era una protecció per evitar les rates. Els Sants Olis es guardaven amb molta cura, gairebé sempre en un recipient de vidre i dins d'un armari com pertoca a un element beneït i necessari en el ritual de l'administració de determinats sagraments.
Josep Camp