Forat Micó (Calders-Bages)

Aquest recorregut s’inicia a la urbanització la Guardia, a tocar del poble de Calders (Bages). Des del carrer de la Pica d’Estats, a l’extrem oest d’aquest complex de cases, surt un camí en direcció a la Domènega. En el primer trencall, a l’esquerra, hi ha que seguir una pista que creua un petit bosc i alguns camps de cultiu. Aquest tram de l’itinerari va, més o menys, paral·lel  a la carretera. No es triga a arribar a una bifurcació. Per la dreta es va a les granges Pujades, cal agafar el de l’esquerra. Després de rodejar un camp es torna a penetrar en un bosc bastant esclarissat on es pot veure el que queda d’alguna de les barraques de pedra seca que antigament s’aixecaven per aquesta zona.

S’arriba a una nova bifurcació, molt a prop de la carretera. Hi ha que creuar-la i continuar l’ampli camí que va en direcció sud. Sense deixar la ruta principal es rodejant unes naus i unes basses d’aigua mentre el camí agafa direcció est.

Després de creuar el torrent del Fondo de Vilaclara, la ruta passa molt propera al torrent de Calders, que en aquest punt descriu un ampli meandre. Cal estar atents al discret corriol que surt per sota de la pista, i que retrocedeix unes desenes de metres fins a arribar al Forat Micó

A vegades el camí aprofita el sostre del canal

El Forat Micó es tracta d’una balma excavada pel riu en un estrat de calcàries del Bartonià (Eocè). La singularitat del lloc ve donada per la paret de tosca que s’ha format sobre la vegetació que cau per davant de la balma. Això ha donat lloc a la formació d’una galeria (pseudogaleria), d’uns 9 metres

A la dreta es pot veure la paret del canal

Detall de la paret interior de tosca

Un altre característica del Forat Micó es deu a que el forat ha estat aprofitat per fer-hi passar el canal de Viladecavalls, conducte de més de cinc quilòmetres de llarg i dos metres de fondària que porta l’aigua fins a la Colònia Jorba on hi ha una petita central hidroelèctrica

Coordenades: UTM (Datum ED50 Fus 31N) X: 414401  Y: 4624952  Z: 359 m
Més informació a: Espeleoindex
 

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©