Es comença a caminar des de l’aparcament de l’Àrea
recreativa El Pins, o d’en Xurri, situada a poc més d’un quilòmetre del nucli
de Sant Privat d’en Bas. En aquest punt val la pena observar detingudament la
pineda que dona nom al lloc, composta de pins insigne (pinus radiata), una espècie originaria de Califòrnia que va ser
introduïda a Catalunya als anys 30 del segle passat. Els seus exemplars poden
arribar als 30 metres d’alt.
Sant Privat d'en Bas
Àrea de Els Pins
Cal anar seguint la pista que continua paral·lela al riu
Gurn després de passar una cadena que impedeix el pas als vehicles. En el
moment en que pista i riu es troben cal creuar el curs d’aigua i inicià la
pujada pel paratge anomenat Rovires de l’Amat.
Hi ha dos corriols. S’ha de seguir el de l’esquerra. S’avança
sobre un sender que es va empinant a mesura que guanya altitud. S’està pujant
pels cingles de Salt de Bot.
Continuant sempre pel
camí més transitat, al cap d’una bona estona, s’arriba a un petit coll. S’han
superat quasi sis-cents metres de desnivell i s’està al vessant nord de la
serra.
Per l’esquerra, tot seguint la carena, es desemboca en una
pista poc freqüentada. En pujada i després d’unes suaus corbes ja es veu la
casa de Freixeneda
Gran freixe
El camí porta fins al gran freixe de Freixeneda, imponent
exemplar de Fraxinus excelsior de quasi
cinc metres de perímetre a un metre i mig del terra. La casa de Freixeneda queda
a uns metres més enllà, però val la pena acostar-s’hi per veure’n les dependències exteriors i poder fer-se una
idea del seu funcionament en èpoques pretèrites no molt llunyanes
Casa de Freixeneda
S’ha de continuar el camí cap a l’est, el que porta a Collfred,
ja en el terme de Vidrà (Osona).
No és triga a veure una vella cabana de fusta situada a
l’esquerra de la ruta. Al seu costat s’inicia un corriol que puja fort
endinsant-se en una fageda. Seguint aquest corriol s’arriba a les Escletxes de
Freixeneda
Casa de fusta
Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’un fenomen
de vessant conegut com lliscament translacional. Aquest es dona quan una massa
de roca compacta (en aquest cas un estrat de gres afectat per diaclasació) es
recolza sobre materials amb un cert grau de plasticitat (margues).
Tenint en compte que el pla d’estratificació entre els dos
materials determina la superfície de lliscament entre ells, qualsevol factor
que generi una alteració d’aquest donarà lloc a una inestabilitat. En el cas de
les Escletxes de Freixeneda, el cabussament dels estrats ha jugat un important
paper en la gènesi del fenomen
El desplaçament dels blocs de gres sobre les margues a donat
lloc a la formació de tres escletxes principals, més o menys paral•leles, i
d’altres de secundaries, seguint el disseny marcat per les diàclasis. En total
es poden recórrer més de 1.800 metres de passadissos, alguns d’ells ben
estrets, i fins i tot amb algun tram subterrani
En alguns dels blocs el lliscament ha deixat ben visible un
gran nombre d’estructures sedimentaries, especialment laminacions encreuades i
també del tipus bimodal (herring bone),
El conjunt sembla apuntar una sedimentació de fàcies
deltaica amb influència mareal
Aquest fenomen ha estat estudiat i topografiat per Ferran
Cardona, i publicat a la revista Exploracions (nº 16 - 1993)
Fageda on s'obren les escletxes
De nou a la casa de Freixeneda cal agafar el camí que surt
en direcció sud i que passa pel costat dels Gronys (1.290 metres). En un encreuament
proper s’ha de seguir per l’esquerra. La ruta, primer ample, aviat es
transforma en un sender que porta fins a la casa de el Sallent.
Poc abans d’arribar a el Sallent, la ruta s’acosta al cingle
superior del Salt de Bot oferint unes espectaculars vistes de la Garrotxa: Vall
d’en Bas, Olot, volcans de Santa Margarida i Croscat, entre d’altres, els cims
més alt de la Garrotxa i algunes muntanyes del Ripollès.
L’antiga masia de
el Sallent queda a la dreta de la ruta. S’ha d’anar baixant i acostant-se al
cingle en arribar a la part superior del salt del Sallent. Poc abans d’arribar
al tàlveg i també arran de cingle, s’inicia un sender que permet baixar a Sant
Privat. Es tracta de l’espectacular camí de l’Escaler, que porta fins a la base
del Salt de Sallent on encara es podem veure les restes de l’antic telefèric de
cable que s’utilitzava per baixar la fusta des de el Sallent fins a la vall
Part alta del Salt del Sallent amb poca aigua
Continuant la ruta cal creuar el curs d’aigua i després d’una
curta pujada agafar un camí que planeja
i és va fent ample. Per l’esquerra, a pocs metres d’aquest corriol, es poden
veure bones vistes del salt d’aigua
El Salt del Sallent, quan porta aigua, és un Impressionat estimball d’uns 80 metres de desnivell
El Camí dels Matxos permet retornar a Sant Privat d’en Bas.
Aquests desviament surt per l’esquerra i ràpidament perd altitud tot
enfonsant-se en la vall del Gurn.
És un camí esplèndid que travessa un espès bosc, i tot
salvant algunes torrenteres que baixen del vessant nord del Puigsacalm, acaba
penetrant en el Rec de les Olletes, on enfila de dret i moltes vegades pel mig
del mateix torrent, fins a desembocar a la pista prop de l’Àrea recreativa de
El Pins
Mapa de l'itinerari
Temps total: Unes 6 hores
Temps total: Unes 6 hores
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Tens track gps de la ruta? :) encara en Costa orientar-me amb mapa
ResponEliminaAdjunto un enllaç amb tota la informació sobre aquestes escletxes:
ResponEliminahttp://espeleoindex.com/crearPDF.php?id=3409
Que vagi bé