A prop de la població alemanya de Hohenfels-Essinger (Eifel,
Renània-Palatinat), s’aixeca el volcà Mühlenberg. Es tracta d’un con de cendres
que va comptar amb una etapa final efusiva, escampant una colada de lava
basàltica i per sobre uns dipòsits d’aglutinat basàltic i escòria soldada, d’una
certa potencia. Aquest material molt porós, compta amb una alta resistència i
es un bon aïllant. Totes aquestes qualitats fan que sigui utilitzat per a la
construcció des de fa centenars d’anys.
Un altra de les utilitats que antigament se l’hi va donar a
aquest material va ser la fabricació de rodes de molí. Aquestes es treballaven
a ma per part de picapedrers especialitzats ja que havien de localitzar el lloc
ideal per extreure la pedra d’una sola peça.
Aquesta activitat, que en una bona part es duia a terme sota terra, en cavitats excavades en
aquests dipòsits de roques ígnies, ha deixat obertes tota una sèrie de coves
artificials que actualment es poden visitar. Encara que la visita és lliure, es
recomana no entrar al forats durant els mesos de novembre a abril ja que són
utilitzades per hivernar algunes especies de rats-penats.
Cim del volcà Mühlenberg
Es tracta de diverses cavitat de poc recorregut. La més
llarga sobrepassa en poc els 60 metres i
en general consten de diverses galeries que es ramifiquen a pocs metres de la
boca d’entrada.
Les més grans tenen nom: Borussiahöhle o St. Martin-Höhle,
són dos d’ells
En termes generals també se les coneix con Eishöhlen (coves
de gel) ja que en hiverns molts freds l’aire queda acumulat en certes part de
les galeries i es pot formar gel que perdura fins l’estiu
Si hagéssim d’atendre a classificacions existents sobre la
gènesi de cavitats volcàniques, hauríem de incorporar el terme “cavitat
antropogenètica”
Mapa de situació
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada