Dins del camp volcànic occidental d’Eifel es troba el grup
Mosenberg-Reihen, compost per cinc centres eruptius. Quatre són cons de cendra
i escòries, i un és un maar resultat d’una erupció freatomagmàtica: el
Meerfelder. Aquest conjunt s’alinea sobre una fractura NNW-SSE, creuada per
altres de menys importants en direcció N-S.
El Meerfeldermaar és la més gran formació resultant d’una
erupció freatomagmàtica de la regió d’Eifel. Té un diàmetre de 1.500 metres i
el desnivell entre el seu fons, que forma una depressió per sota del terreny
circumdant, i la part més elevada és de 180 metres.
Actualment el llac que ocupa l’interior del Meerfelder només
cobreix una tercera part de la depressió i té una profunditat de 18 metres.
Aquesta disminució de la superfície de l’aigua es deguda als treballs, que
entre 1877 i 1880 es van dur a terme per guanyar terres de cultiu. Durant
aquest anys es va construir un sobreeixidor per tal d’evacuar les aigües, que
encara avui està en funcionament.
Panell informatiu sobre el terreny
El maar
Datacions fetes, tant amb C-14 com amb optoluminescència,
han donat a aquest maar una antiguitat d’uns 29.000 anys
El llac de cràter del Windsborn
Pocs quilòmetres al sud, el Windsborn es un veritable
con de cendra i escòria soldada d’uns 30 metres d’alt amb un llac al seu
cràter. No és un maar. No és el resultat d’una erupció freatomagmàtica si no un
volcà que acabada la seva activitat a vist el seu cràter reomplert d’aigua de
pluja
El Windsborn des del punt més elevat del seu cràter
La lamina d’aigua es poc profunda: 1,7 metres, i és el
que es podria considerar com un llac tancat, o sigui, sense fluxos entrants ni
sortints, on només actua l’aigua de pluja, l’evaporació i la capacitat
d’absorció del sòl
Una creu presideix el punt més alt del cràter del Winsdborn
Tocant al Windsborn es va obrir el Hinkelsmaar. Tot i el seu
nom l’aigua que ocupa el seu cràter prové de la pluja, o sigui, que és una
altre llac de cràter, però amb la característica de que a partir de 1840 cada
any era drenat per tal d’aprofitar la torba del seu fons.
Al sud del grup volcànic es situa el Mosenberg. És d’un con
de cendra i escòria en forma de ferradura i del que surt una colada basàltica
de 17 metres de gruix i 1,6 quilòmetres de longitud.
Tots aquests volcans compten amb diverses rutes
senyalitzades pel seu entorn
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada