El Holzmaar es troba situat en el camp volcànic de l’oest
d’Eifel, a pocs quilòmetres de Gillenfeld (Renània-Palatinat, Alemanya). Es
tracta d’un cràter d’origen freatomagmàtic obert en un zona caracteritzada pel
vulcanisme quaternari propi del rift centre-europeu. Les aigües que inunden
aquest maar tenen diferents orígens, subterrànies, de pluja i fluvials, ja que
un humil curs d’aigua, el Sammetbach, i aporta un petit cabal.
Tot i ser un dels maars més petits d’Eifel, el Holzmaar ha
estat un dels més estudiats. Com tots els llacs, els seus sediments presenten
un registre amb alta resolució temporal de l’evolució climàtica recent. L’anàlisi d’aquests sediments ha permès
conèixer la progressió del clima en aquesta zona d’Europa durant els últims
30.000 anys.
Diversos aspectes del Holzmaar
El Holzmaar és ovalat i té uns diàmetres de 250-325 metres i
una profunditat de 20 metres. El seu origen es remunta a 70.000 - 40.000 anys BP,
abans de l’últim màxim glacial. Actualment el llac acostuma a ser dimíctic i
holomictic (les aigües superficials i profundes es barregen dos cops a l’any, a
la primavera i la tardor), però en els anys en que la superfície es gela passa
a monomíctic (barreja d’aigües una vegada a l’any).
Durant l’estiu, les aigües del Holzmaar tenen un fort
component anòxic més enllà del 8 metres de profunditat (hypolimnion). Això es
deu a la gran quantitat de nutrients dissolts que aporta el Sammetbach,
eutrofitzant el llac.
Nombroses llegendes amb estranys personatges envolten aquest llac
Un sender envolta el llac i de la petita àrea
d’aparcament surt un altre camí que, creuant un magnífic bosc, porta al Dürres Maar. Es tracta d’un antic
maar assecat convertit en torbera. Té uns 300 metres de diàmetre i està
considerat reserva natural. La seva importància ve donada per la gran quantitat
d’espècies vegetals que i viuen.
Aquest antic cràter es troba rodejat per un suau anell
de toba volcànica i el seu fons està reomplert per un gruix de 12 metres de
Sphagnum, una molsa que pot retindré grans quantitats d’aigua. El Sphagnum s’ha
anat acumulant durant els últims 3500-4000 anys. Per sota d’aquesta molsa hi ha
sediments lacustres que també han estat estudiats i que complementen els
treballs fets al Holzmaar.
Dürres Maar
Sphagnum
El conjunt Holzmaar Dürres Maar (Google Earth)
Per a més informació consultar:
Leroy, S. A. G., Zolitschka, B., Negendank, J. F. W. & Seret, G. 2000 (March): Palynological analyses in the laminated sediment of Lake Holzmaar (Eifel, Germany): duration of Lateglacial and Preboreal biozones. Boreas, Vol. 29, pp. 52–71. Oslo. ISSN 0300-9483
Per a més informació consultar:
Leroy, S. A. G., Zolitschka, B., Negendank, J. F. W. & Seret, G. 2000 (March): Palynological analyses in the laminated sediment of Lake Holzmaar (Eifel, Germany): duration of Lateglacial and Preboreal biozones. Boreas, Vol. 29, pp. 52–71. Oslo. ISSN 0300-9483
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada