Vicfred i el pou artesià de Madern (Sant Guim de la Plana-Segarra)

Vicfred, al NE del terme municipal de Sant Guim de la Plana, es un petit llogaret de poc més de 40 habitants. Ubicat sobre una de les suaus ondulacions que el terreny de la Segarra encara manté cap al S, s’ofereix com un natural mirador sobre aquestes terres.

Situats a la bascula pública, cal agafar el camí de la dreta, que travessa els anomenats Plans de Vicfred. Sense deixar el camí principal i sempre en direcció S, la ruta alterna suaus pujades i baixades fins arribar a un petit coll des del que ja es veu el poble de Comabella.

 Vicfred. Al fons, el Cogulló de Turp, a l'esquerra, i la serra d'Odèn i el Puig Sobirà, a la dreta.

Comabella, aturonat, conserva l’estructura medieval. Destaca l’església dedicada a Sant Esteve

Sant Esteve

Per la part baixa de Comabella es segueix per la pista asfaltada que porta a Viver de Segarra. La ruta s’enfila cap el Pla de la Coma i no es triga a arribar a Viver de Segarra (Sant Ramon)

Ametllers florits en ple gener

Viver de Segarra i l'església de Santa Maria

Del costat de la bascula pública s’inicia una pista que va cap el cementiri. La ruta va planera per després iniciar una suau davallada cap al Pla de Viver. Al davant es pot veure el fons de Madern

Al fons, Vicfred

 

Quan s’arriba a aquesta depressió, a la dreta del camí es situa el Pou de Madern. Aquest és un pou artesià, o sigui, un pou d’on l’aigua brolla pel fet que la pressió hidrostàtica permet que l’aigua profunda pugi fins a una certa altura per damunt de la boca del pou, d’acord amb el nivell piezomètric

La zona es troba arranjada amb uns bancs de fusta i un panell informa sobre el mecanisme de funcionament d’aquest pou, que té origen medieval. En èpoques de fortes pluges l’aigua arriba a formar un important bassal que desguassa pel Clot dels Arenals en direcció a El Far

Funcionament d'un pou artesià

Continuant pista amunt s’arriba de nou a Vicfred. Aquí val la pena visitar el castell, que més que un castell clàssic és una casa fortificada.

Esmentat ja al segle XI, de l’antiga construcció en queda poca cosa.

Amb un interior ben conservat és poden visitar diverses estàncies. Cal para atenció al dormitori reial, on van descansar, en altres èpoques, Felip V i Amadeu de Savoia

Dormitori reial

Capella

Detall d'un sostre

Celler

Magatzem pels carros i eines agrícoles

A la planta baixa, i situada pel darrera d’una mena de doble paret que el separava del estable, hi ha l’entrada a la presó. Es tracta d’un conducte, excavat en les margues de l’Oligocè, que aprofita com a sostre un estrat de gres, material més consistent

 El conducte d'entrada a la presó té uns 60 centímetres d'alt

L'eixamplament final és una estància d'uns dos metres de diàmetre per un d'alt. Els pres era encadenat a la paret del fons. Actualment es troba perfectament ambientada

Temps del recorregut: Unes 2 hores 30 minuts

Alfred Montserrat Nebot ©