A 32 metres sota la població de Mendig (Eifel-Renània
Palatinat), s’obre un món de galeries i sales excavades artificialment en roca
basàltica que ocupa un espai de més de 3 km2. És l’anomenat “lava
keller” o celler de lava. L’origen d’aquest basalt hi ha que buscar-lo al volca
Wingerstberg, un con d’escòries situat entre el Laacher See i Mendig, que fa
més de 200.000 anys va generar dues colades basàltiques que van cobrir aquesta zona.
La superposició d’ambdues colades va donar una
major potencia al conjunt.
Aquests fenòmens volcànics, que en un principi van assolar
la regió, més tard van tenir una gran transcendència en el desenvolupament
econòmic de la zona.
Actualment s’accedeix a aquest indret baixant per una
galeria artificial amb 152 graons, i només es pot visitar una part de la instal·lació,
tant per seguretat com per l’existència d’una important colònia de rap-penats.
A l’entrada d’aquesta es poden observar algunes de les rodes
de molí extretes d’aquesta pedrera subterrània
Ja abans de que els romans arribessin a aquestes latituds s’havia
iniciat l’explotació dels basalts de la zona per fabricar rodes de molí. Durant
els segle XIII aquesta roca ja s’extreia del subsòl mitjançant pous que
permetien accedir al seu emplaçament
Per tal d’arribar al basalt, els obrers havien de travessar
diverses capes de materials volcànics, especialment els dipòsits volcanosedimentaris
provinents de les erupcions del Laacher See (pumites, tuf de cendres, etc), fa
13.000-11.000 anys.
La zona de la colada que interessava per la seva explotació
era la part més baixa, la més profunda, lloc on es formen les conegudes
columnes de disjunció, prismàtiques, per refredament. Tot i que aquest tipus d’hàbit
columnar també es troba en parts més superficials de les colades basàltiques, aquestes
acostumen a ser de menors dimensions i no està tant ben estructurades
Estructura ideal d'una colada basàltica
Dependències dels treballadors
Un cop situats al nivell d’interès, el basalt s’explotava
horitzontalment deixant, de tant en tant, grups de columnes aïllades per tal de
suportar el sostre. El material s’extreia fins la superfície mitjançant uns
ternals.
Els documents de l’època posen de manifest unes condicions
de treball bastant precàries: jornades de 12 hores, quasi en total foscor, amb
una humitat del 80 % i respirant les emanacions de les torxes que feien servir
per il·luminar-se. Tot i això, es coneix la celebració d’algun casament en
aquest espai subterrani
Finalitzada l’explotació del basalt, aquest vuit va ser
aprofitat com a celler, per la fermentació
i magatzem de la producció de les 28 cerveseries locals que hi havia al
segle XIX. La temperatura, 6-8 graus, i l’alta humitat feien el lloc idoni per
a la conservació de la cervesa.
Més tard, durant la II Guerra Mundial, es va utilitzar com a
refugi
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada