El Cairn de Barnenez (Plouezoc'h-Bretanya)

Va ser al 1955 quan un periodista francès va denunciar que la pedrera que s’estava explotant a la península de Kernelehen, a uns 10 quilòmetres al nord de la ciutat de Morlaix (Bretanya), era un túmul artificial que albergava una important necròpolis. La bona qualitat de les pedres (granit i dolerita) varen fer les delícies d’un constructor que un any abans havia obtingut permís per explotar el que en aquell moment era una muntanya de rocs.

Malgrat la suspensió de l’activitat de la pedrera, que havia començat uns mesos abans, no es va poder evitar la destrucció d’una bona part d’aquest monument megalític considerat un dels més grans d’Europa.

 Vista general del cairn

El cairn (túmul) de Barnenez consta de dues estructures ben diferenciades. Tot i que el conjunt ocupa més de 70 metres de llarg, 25 d’ample i 9 d’alçada, es poden observar clarament dues parts, que són conegudes com a Cairn Primari i Secundari. El cairn primari es creu que va ser aixecat fa uns 6.300 anys. Comté cinc cambres mortuòries

 Paret sud del megàlit

Uns 200 anys més tard es va començar a construir el cairn secundari. Aquest es recolza sobre l’extrem occidental del cairn primari. És com una prolongació de l’anterior i comté sis tombes.

La ubicació d’aquesta necròpolis, sobre una petita península amb vistes a la badia de Morlaix, oferia una certa problemàtica a l’hora de l’aixecament del cairn secundari. La inclinació del terreny cap al mar es va resoldre amb la construcció de diversos murs per tal d’anar compensant el desnivell. Aquest nou cairn es va edificar amb granit transportat des de l’illa de Stérec situada un quilòmetre més al nord. En total, el volum de roques mobilitzades va ser d’uns 7.000 m³

 Esquema de la necròpolis

 Paret nord i "forat" que va deixar la pedrera

El tall que va deixar la pedrera permet veure l’existència de diversos dòlmens ubicats dins del megàlit

Situació del cairn de Barnenez

Actualment, per qüestions de seguretat, les tombes no són visitables. En una maqueta existent a l’edifici de recepció del recinte es pot veure que totes elles tenen un passadís que va dels 5 als 14 metres i que desemboca en una cambra més o menys circular.

També destaquen algunes figures, de difícil interpretació, gravades sobre la roca

Alfred Montserrat Nebot  ©