Elna és una població del Rosselló que entre els anys 1939 i
1944 va albergar una maternitat per a mares a l’exili de la Guerra Civil
espanyola.
Acabada la I Guerra Mundial, als Països Baixos, va néixer
l’Associació d’Ajuda als Nens de la Guerra. Aquest moviment va portar, al 1920
a Suïssa, la creació del SCI (Servei Civil Internacional) moviment a favor de
la pau, la reconciliació i contra la guerra.
Al 1936, la SCI va oferir la seva ajuda humanitària a les
víctimes de la conflagració espanyola. Franco ho va rebutjar, però el SCI es va
instal·lar a la zona republicana. Dins d’aquesta organització, a València, hi
havia Elisabeth Eidenbenz, que al 1939 va passar a França on va establir una
maternitat per a les mares a l’exili.
Primer a Brullà, prop de Perpinyà, i després a Elna,
Eidenbenz va dirigir un equip que s’encarregava de controlar les futures mares
que hi havia en els camps de refugiats (Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i
Ribesaltes), oferint-les unes certes comoditats i bona alimentació durant les
setmanes abans del part. Les mares parien els fills a l’edifici de la
maternitat, un petit palau abandonat de principis del segle XX, i després d’una
estància per recuperar-se tornaven al camp amb els seus nadons, on eren ateses
durant unes setmanes. D’aquesta manera van néixer 597 nadons
Exposició sobre les activitats de la Maternitat
Habitació d'Elisabeth Eidenbenz. Al fons el Canigó
La maternitat d’Elna es va instal·lar en aquest
edifici de tres plantes, el castell de Bardou. La seva reconstrucció va costar
30.000 francs suïssos i per al subministrament s’utilitzaven els corredors
sanitaris de la Creu Roja. Per la seva part, l’Escola d’Infermeria Suïssa
enviava, cada sis mesos, alguns professionals
També van trobar aixopluc en aquesta maternitat, moltes mares jueves que fugien de les autoritats nazis. Les reiterades visites de la Gestapo al centre buscant jueus per deportar-los i la negativa de Elisabeth Eidenbenz ha facilitar aquestes inspeccions, van acabar amb la clausura de la maternitat, per part dels alemanys, a l’abril de 1944
L’edifici va estar abandonat fins a mitjans dels 90 del
segle passat quan el va comprar un artesà de vitralls. Al 2002, el nou
propietari i un dels nens jueus que havia nascut a la maternitat, van localitzar
a Elisabeth Eidenbenz i l’hi van retre homenatge. Elisabeth va morir el 23 de
maig de 2011, als 97 anys, a Suïssa
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada