El castell de Mur i l’església de Santa Maria (Castell de Mur-Pallars Jussà)

Aixecats d’alt de la carena el castell de Mur i l’església de Santa Maria ofereixen una magnífica vista sobre la vall del Noguera Pallaresa. No hi ha dubte que el seu emplaçament va estar condicionat per les possibilitats defensives que oferia aquesta posició.

Quan a mitjans del segle X es va construir aquest castell, el Pallars era una zona convulsa. Arnau Mir de Tost va organitzar territorialment la frontera en aquest sector. Posteriorment el castell va retornar a Ramon V de Pallars Jussà, que l’hi havia cedit. Els seus dominis es van anar ampliant arribant des de Puigcercós fins a Moror. Posteriorment, els Mur  van establir-hi el centre de la seva baronia

El castell i l'església pujant des de la Guàrdia de Tremp

Tot i que l’arquitectura del castell és molt simple aquest ha esdevingut un exemple dels castells de frontera dels comtats catalans.

Sobre una roca més o menys triangular es va aixecar el recinte emmurallat amb una sola porta. Als dos extrems del recinte s’alcen sengles torres, una d’elles rodona. Al patí actual del castell s’hi poden veure restes d’antigues parets que deurien formar part de les dependències de l’edifici. Una part de l’edifici va ser reconstruït al 1986

Des de damunt de la torre rodona el primer que destaca és l’edifici de Santa Maria de Mur. Construït al segle XI, l’església, amb categoria de col·legiata, fou una canònica agustiniana que va arribar a tenir influencia sobre diversos temples de l’entorn

Reconstrucció de la talla romànica del Sant Crist. L’original es va perdre durant la guerra 1936-1939

A finals del segle XIX el temple fou abandonat i les pintures murals de l’absis foren venudes i actualment es troben al Museum of Fine Arts de Boston. Les de l’absidiola sud es troben al MNAC. Les que es poden veure actualment són reproduccions

Vista de la Vall del Noguera Pallaresa. Al fons a la dreta el Montsec d'Ares i el barranc de Barcedana.

A la vall el embassament de Terradets pràcticament colmatat de sediments (dels 23 Hm cúbics inicials actualment només compta amb 7)

Des de la torre, alçant la vista es pot veure la muntanya de Sant Corneli i el Forat d’Abella amb el Cadí al fons. A un terme mig destaca l’espadat format per l’esllavissada de Puigcercòs, que va obligar a canviar l’emplaçament de la població a mitjans del segle XIX

Alfred Montserrat Nebot ©