Sempre és agradable pujar fins l’ermita de Sant Pere
Sacama. Situada al nord del municipi d’Olesa de Montserrat, al marge de
l’interès arquitectònic, ofereix interessants vistes sobre els relleus de bona
part del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Sant Pere Sacama era la capella de l’antic castell del
mateix nom que s’aixecava a pocs metres i del que actualment només en queden
restes d’alguns murs. De l’antiga església romànica (segle X), construïda sobre
un primitiu oratori visigòtic, només romanen l’absis i el perfil de la planta,
la resta de l’edifici va ser restaurat durant l’últim terç del segle XX. Pels voltants també s’hi han trobat restes ibèriques.
El castell tenia una doble funció: defensiva i de control de
la ruta que anava d’Olesa de Montserrat a Vacarisses i Terrassa. També formava
part d’una xarxa d’alerta (fent sonar les campanes) contra invasions musulmanes
que poguessin avançar per la vall del Llobregat
Ermita de Sant Pere Sacama
El camí d’accés que s’ha seguit en aquesta ocasió comença
passat el pont de la carretera B-121 sobre la riera de Sant Jaume. Al darrera
d’una senyal indicadora de que falten 4 quilòmetres per Olesa de Montserrat,
s’inicia un corriol ben marcat que s’enfila pel llom del serrat. No hi ha
pèrdua. Només cal anar pujant per la ruta més trepitjada sense desviar-se ni a
dreta ni a esquerra. Aviat es desemboca en una pista que cal continuar cap a la
dreta fins arribar a Sant Pere Sacama
Camí d'accés pel vessant sud
Extret de la revista Lambart
El primer que sobta es veure on esta construïda l’ermita i el que queda del castell. L’aprofitament del relleu per tal d’obtenir basaments més sòlids, una millor posició defensiva o una més bona visió del territori ha estat una constant durant molts segles. En el cas de Sant Pere Sacama, tant el castell com l’ermita van aprofitar un estrat de conglomerat quasi vertical que sobresurt del terreny circumdant (hogback). Com es pot veure en el dibuix l'aprofitament d'aquest esperó més resistent sembla que va condicionar la planta de l'ermita.
El primer que sobta es veure on esta construïda l’ermita i el que queda del castell. L’aprofitament del relleu per tal d’obtenir basaments més sòlids, una millor posició defensiva o una més bona visió del territori ha estat una constant durant molts segles. En el cas de Sant Pere Sacama, tant el castell com l’ermita van aprofitar un estrat de conglomerat quasi vertical que sobresurt del terreny circumdant (hogback). Com es pot veure en el dibuix l'aprofitament d'aquest esperó més resistent sembla que va condicionar la planta de l'ermita.
Aquest conglomerat esta constituït per palets, quasi
exclusivament de quars, subarrodonits i molt ben cimentats en una matriu
gresosa. Corresponen a les fàcies proximals de ventalls al·luvials dipositats
per l’acció de corrents trenats. La presencia d’aquests conglomerats són la
base del Buntsandstein (Triàsic inferior) i assenyalen el contacte entre el Paleozoic i el Mesozoic
(252 Ma).
La baixada cap a la carretera BV-1211 s’ha fet pel vessant
nord de la serra, seguint la vall del torrent de la Font de Pedra. Per aquest camí, i
donat el cabussament dels estrats, s’observa com
sobre els conglomerats es van dipositar gresos i lutites de
color vermellós, característics dels nivells mitjos i superiors del Buntsandstein.
Mirant al nord es veuen uns materials més clars. Són les calcaries mesozoiques
(Muschelkalk) de Puig Ventós
De retorn al vehicle, en el punt en que es torna a trepitjar la BV-1211, el talús de la carretera ofereix una bona visió d’aquest contacte entre les pissarres del Paleozoic, aquí molt rubefactades (color vermellós), i els conglomerats de la base del Buntsandstein (Mesozoic) . Entre ambdós s'observa un nivell de bretxes d'origen col·luvial. Encara que no tenen gran continuïtat, aquestes bretxes són visibles en diferents indrets de Catalunya i són atribuïbles al clima àrid de l'època en que es van sedimentar (La línia vermella mostra la base de les bretxes. La seva disposició angular ve donada pel grau d'afectació de l'orogènesi alpina)
El mateix contacte al Brull, carretera a Collformic
A la foto aèria es pot veure la línia (color blanquinós horitzontal) que formen els conglomerats de la base del Buntsandstein. S'observa com al sud els colors dels camins i pistes és clar. Al nord de la línia de conglomerats es pot veure un tram vermellós. Són les fàcies Buntsandstein. Els cercles marquen el lloc on han estat fetes les fotografies
Poc abans d’arribar a la carretera es passa sota el viaducte del Buxadell per on circula la línia fèrria Barcelona-Manresa. Es tracta d’una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser dissenyada per l’enginyer de camins Andreu de Puigdollers i construïda entre els anys 1856 i 1859. Té quasi 300 metres de recorregut i una alçada màxima de 43 metres
Temps aproximat: 2 hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada