A pocs quilòmetres de Calasparra (Múrcia) es situa el
Santuario de la Virgen de la Esperanza. Es tracta d’un entorn de gran devoció
pels habitants de la zona. Com la majoria d’aquests llocs religiosos compta amb
una llegenda. Un pastor va trobar una petita imatge de la mare de déu en una
balma. El pes d’aquesta, tot i ser petita, va impedir el seu trasllat a
l’església de la població. Això va fer entendre als creients que el que
desitjava la imatge era quedar-se en aquest lloc. Els fidels van excavar la
roca dels voltants creant una mena de cubicle on ara es venera al costat d’una altre
imatge més gran de la mateixa mare de déu.
El recobriment en pedra de tota l’obra de maçoneria l’hi
confereix al conjunt un aspecte bastant “kitsch”
Al marge d’històries, llegendes i creences, per a nosaltres el
principal interès del lloc radica en els materials on s’ha excavat el
recinte. Es tracta d’uns “paquets” de
conglomerats del Pliocè dipositats sobre margues de Miocè superior coneguts com
las Lomas de la Virgen. Aquests conglomerats formen un relleu relicte l’origen
del qual hi ha que buscar-lo en antigues terrasses fluvials del riu Segura.
La retirada del mar durant el Miocè va permetre
l’establiment d’una amplia xarxa hidrogràfica (Paleosegura). La transgressió
marina va deixar una amplia conca on s’anaven acomodant els sediments
arrossegats per aquests rius
Els edificis es troben excavats en el contacte de les margues amb els conglomerats. Aquests últims fan de sostre ja que les margues són més toves
Actualment els conglomerats tenen uns 50 metres de potencia
i es troben en posició subhoritzontal presentant una certa discordança erosiva amb
les margues infrajacents. S’observen dues seqüències que presentant còdols
d’una gran diversitat de mides però sense una estructura clara el que fa
sospitar corrents amb una important força tractiva.
Cap als 35-40 metres d’alçada (des del santuari), s’observa
un nivell de materials més fins que podria representar una disminució de
l’energia del sistema fluvial. Posteriorment, una nova etapa va continuar
deixant conglomerats més grollers. La presencia de còdols imbricats en alguns punts denota que
la corrent segurament circulava de oest a est, com ho fa en l’actualitat el riu
Segura
Vista dels conglomerats de las Lomas de la Virgen sobre la vall del riu Segura.
La instal·lació del riu Segura actual ha erosionat
aquests conglomerats deixant una sèrie de “lomas” destacades sobre el relleu
circumdant
Amplia vista sobre la vall amb els camps d'arròs regats amb aigües subterrànies
Segons F. Pérez, L.A. Pérez i M. Sánchez. Guia Geolodia 2013 Múrcia
Font: Igme. Full 890
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada