Tot i que l’explotació dels recursos naturals, ja siguin
subterranis o cel obert, ve d’antic, la gran expansió que va agafar la mineria
a Catalunya es situa a mitjans del segle XX. L’autarquia a que el franquisme va
sotmetre l’Estat espanyol va obligar a obrir múltiples explotacions d’autosubsistència,
especialment pel que fa referència als minerals metàl·lics. Un altre factor que
fa influir en el desenvolupament d’aquest tipus de mineria va ser l'exempció de
fer el servei militar als treballadors dels anomenats sectors estratègics
nacionals. Tot això va provocar l’obertura d’innumerables i minúscules
explotacions mineres, moltes d’elles només representades per un simple forat de
poques desenes de metres al vessant d’una muntanya.
La mina d’aram del Cogul (Clariana de Cardener) és un
d’aquests exemples.
Entrada a la mina
Font: ICGC
Coordenades UTM (Datum ETRS89 Fus: 31N) X: 385144 Y:
4646292 Z: 632 m.
Situada a l’anomenada costa de la mina, prop de la
presa de l’embassament de Sant Ponç, aquesta explotació minera va representà un
intent d’extracció de coure. Les fines capes d’atzurita i malaquita situades en
el nivell de fons d’un paleocanal gresós de la formació Molassa de Solsona
(Oligocè), vàrem fer pensar en la viabilitat d’una mina que va acabar, com
moltes, essent abandonades per total falta de rendibilitat
La mina consta d’una galeria, més o menys uniforme, d’uns 20 metres de llarg amb una
suau pendent cap a l’interior. Segueix el cabussament dels estrats per tal
d’excavar uns nivells més lutítics de la formació Molassa de Solsona amb
l’objectiu d’anar buscant la continuïtat de la capa on es troba l’atzurita i la
malaquita
L'escala és en centímetres
Tant l’atzurita com la malaquita són carbonats de coure. El
primer és bastant inestable i en certes condicions tendeix a transformar-se en
malaquita (pseudomorfisme) per oxidació, molt més estable.
En el mateix nivell lutític on es troben l’atzurita i la
malaquita s’observa una capa més enfosquida per la presencia de matèria
orgànica. Aquesta és la responsable dels processos de reducció inicials que van
donar lloc al pas dels sulfats a sulfurs de coure, que més tard es van oxidar
al entrar en contacte amb el ciment carbonatat del paleocanal, passant a
carbonats de coure.
Segons diversos autors (Cardellach et alt., 1986 i
Mata et alt., 1984 i 1989) aquest indicis cuprífers estan associats a
“red-beds” que representen una mineralització del tipus “stratabound” (restringida
a un horitzó estratigràfic) i el seu origen hi ha que situar-lo a la zona sudpirenaica
Al poc d’entrar a la galeria, al sostre, es poden
veure uns magnífics “flute cast”. Els “flute cast” són unes estructures
sedimentaries que es troben a la base dels estrat. Són indicadors de la
polaritat (si estan en la seva posició original o invertits) i del
sentit del paleocorrent, que en aquest cas de la fotografia és de dreta a
esquerra
Entre els nivells lutítics apareix una gran quantia de
icnites vegetals de difícil classificació donada la seva fragilitat
Restes de malaquita pels voltants de la mina
L'únic habitant de la mina
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada