A finals de febrer del 2018, la revista Science va publicar
un article que va aixecar - i encara dura - una certa polseguera entre els
especialistes en art rupestre. L’estudi, fet en tres coves de la Península
Ibèrica, semblava demostrar que en aquestes cavitat l’activitat artística de
l’home prehistòric era anterior al que es pensava. Els resultat donaven una
antiguitat, a algunes de les marques de colors trobades, d’uns 64.000 anys, o
sigui, uns quants milers d’anys abans del que es creia. Això situava als seus
autors entre els neandertals.
Una de les coves incloses en aquest estudi va ser la Cueva
de Ardales (Ardales-Malaga), també coneguda com de Trinidad Grund, propietària
del terreny durant una bona part del segle XIX.
La primera visita amb caràcter científic a la Cueva de
Ardales es remunta al 1918 quan l’investigador malagueny Miguel Such va
acompanyar al prehistoriador francès Henri Breuil. D’aquest reconeixement en va
sortir una publicació, a Paris el 1921, on es descrivien una vintena de figures
d’animals. La guerra espanyola del 1936-39 va frenar nous projectes de recerca
en aquesta cova. No va ser fins al 1985 quan es va iniciar una nova etapa de
treballs que encara dura a l’actualitat
Entrada a la Cueva de Ardales
Durant el passat mes de desembre de 2019, vàrem poder
visitar la Cueva de Ardales gràcies a la invitació del senyor Pedro Cantalejo
Duarte, director del “Área de Patrimonio Natural e Histórico del Ayuntamiento
de Ardales”
Art prefiguratiu realitzat amb les puntes dels dits tacades de vermell
Segons l’article publicat a Science, la datació d’Urani/Tori
dels dipòsits de petites crostes calcaries precipitades sobre alguns del signes
de color vermell que es troben a les parets de la cavitat donen una edat mínima
de 45.000 anys i màxima de 64.000 anys. Això ha trasbalsat algunes de les
creences sobre l’origen de l’art rupestre, ja que en aquells moments el sud de
la Península Ibèrica només estava ocupada pels neandertals. La troballa
demostraria que aquests comptaven amb un pensament simbòlic, cosa que fins ara
es creia només patrimoni dels Homo
sapiens
Posteriors excavacions en diferents punts de la cavitat
propers a l’entrada han permès datar, pel mateix mètode i per carboni -14, sediments
situats sota diverses capes de concreció calcaria, o sigui, protegits de les
alteracions posteriors, que han donat unes franges d’ocupació de la cova, amb
marcada intensitat, que van des dels 65.000 anys fins als 8.000 anys
d’antiguitat. Aquestes franges es corresponent amb la successiva seqüencia de
l’art rupestre de la cavitat i amb múltiples mostres d’ocupació dels terrenys
propers a la cova de Ardales
Sembla ser que la cova no va estar mai habitada (sensu stricto),
si no que era un lloc de visita, no només per a plasmar l’art del moment, si no
també per a dipositar-hi ossos de restes humanes
Mans aerografiades
Restes fossilitzats d'una corda de fa 30.000 anys
Fragment de concreció utilitzada com a recipient per recolzar-hi estris d'il·luminació
Diversos gravats sobre roca
La Cueva de Ardales s’obre a una altitud de 565 metres a la
Serrezuela, petit relleu de materials carbonàtics metamorfitzats d’edat
triàsica pertanyents al “Complejo Alpujarride” (zona interna de la serralada
Bètica). La longitud de la cavitat és de 1.597 metres amb un desnivell total de
35 metres (+7, -28).
Per a més informació sobre la visita a la cavitat clique aquí
Si vloleu consultar l'article publicat a la revista Science clique aquí
Si vloleu consultar l'article publicat a la revista Science clique aquí
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada