19 d’agost del 2020

Pic del Sirvent, 2.722 m. (Lles de Cerdanya)

Pujar fins al refugi dels Estanys de la Pera (Lles de Cerdanya-Cerdanya) sempre és un plaer, encara que només sigui per degustar els menús que prepara la Genni, la guarda que junt amb el Dani té cura de l’establiment.

L’accés al refugi és senzill. Són 45 minuts de camí des de l’aparcament de la font de les Pollineres, i és un punt ideal de partida per ascendir a qualsevol dels cims que l’envolten.

La veritat és que aquesta sortida no tenia un objectiu concret. El pic de la Colilla (2.836 m.) podria haver estat el punt culminant de l’excursió, però diversos motius varen fer que el recorregut acabés, en solitari, al pic del Sirvent, de 2.722 metres

Pujant cap al refugi dels Estanys de la Pera

El primer tram es senzill. Es deixa el refugi en direcció al pic de la Colilla. Passat un petit estanyol que durant aquesta època de l’any acostuma a esta sec, cal enfilar el torrent de les Canals de la Pera

Pics de Monturull i Perafita

Pic de Perafita. A la dreta el port del mateix nom, on s'inicia la carena que separa Catalunya d'Andorra 

 L'elevació que hi ha al centre de la carena és el pic del Sirvent

A l’esquerra queda l’amplia pendent, que amb una inclinació de quasi 50 graus baixa de la carena que separa Catalunya d’Andorra. El pic del Sirvent no és més que un petit bony d’aquesta carena

 A l'esquerra el vessant sud del pic del Sirvent. Al fons el pic de la Colilla

Després de la decisió de no continuar cap al pic de la Colilla, s’inicia la pujada directa al Sirvent pel vessant sud. El pedregam és notable i la pujada es fa feixuga

 Vall de Madriu

En arribar al cim, el tall sobre la vall andorrana de Madriu és respectable. Cap al sud la Cerdanya i el Cadí. A l’est el pic de la Colilla i a l’oest el circ format per el Perafita i el Monturull que acull un magnífic exemple de glacera rocosa


Glaceres rocoses al circ de Monturull-Perafita

Aquest tipus de glaceres es van desenvolupar després de la retirada dels gels plistocens. Una època freda i seca va donar lloc a un període d’intensa gelifracció (acció gel-desgel que esmicola la roca). El material resultant (gelifractes) es va anar acumulant formant dipòsits de pedregam amb gel intersticial. Aquest tenien un desplaçament plàstic que donà lloc a una morfologia arquejada i lobulada.

Es pot retornar al refugi pel mateix camí o seguin la carena cap a l’oest fins al port de Perafita

Mapa de l'itinerari. Font ICGC

Temps del recorregut: 3 hores 30 minuts

Alfred Montserrat-Nebot ©

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada