Entrevista al Dr. Guy Martini, President d’UNESCO Global Geoparks Council

 

El Dr. Guy Martini és geòleg amb un important bagatge en el camp de l’antropologia. Ha estat president de la xarxa francesa de Reserves Geològiques Nacionals i secretari general del primer Symposium de Conservació del Patrimoni Geològic, origen de la Declaració Internacional del Drets de la Memòria de la Terra (1991). El 1996 va desenvolupar i liderar el primer programa europeu que va reunir quatre territoris del continent per experimentar i desplegar el concepte de geoparcs. Posteriorment aquest programa va permetre el llançament de la xarxa europea de geoparcs (2001), precursora del geoparcs mundials de la UNESCO. El Dr. Martini ha impartit nombroses conferències, ha organitzat sessions de treball i ha escrit un bon nombre d’articles sobre els geoparcs de tot el món. Actualment és el secretari general de la Xarxa Global dels Geoparcs (GGN) i president d’UNESCO Global Geoparks Council.

 

 El dr. Guy Martini al UNESCO Global Geoparc (UGG) de Cao Bang, Vietnam

Dr. Martini, ¿què són i què representen els geoparcs mundials de la UNESCO?

Un geoparc de la UNESCO no és un parc geològic, sinó que ha d’englobar un territori geològic d’interès internacional, o sigui, amb una forta presència de la memòria de la Terra, però també ha de tenir coneixement i consideració dels seus altres patrimonis (cultura, arquitectura, art, etc.), així com del patrimoni immaterial.

S’han de destacar les connexions d’aquests àmbits amb la població, amb l’objectiu de poder aplicar polítiques de desenvolupament sostenible. També ha de ser una zona viva que evolucioni i busqui una constant millora per mitjà del diàleg i la reflexió. La creació d’un geoparc de la UNESCO ha de ser el resultat d’un veritable procés des de la base cap a dalt, on és important la participació de la población local, especialment si es tracta de població indígena, com passa en el 30% del geoparcs de la UNESCO. En el procés de creació d’un geoparc cal conscienciar sobre la responsabilitat que tenen les poblacions locals i indígenes del seu territori, per la qual cosa s’ha de treballar en la defensa d’aquest espai mitjançant la plena participació i tenint en compte la seva identitat cultural, així com els seus drets fonamentals.

Els geoparcs de la UNESCO són àrees on la memòria de la Terra té vincles amb la memòria de les societats humanes que hi habiten. Són dues escales de temps diferents que s’uneixen per atreure noves estratègies de desenvolupament econòmic sostenible i integrat al territori.

La geologia en si no és un objectiu sinó un mitjà. La geologia aporta el coneixement i la comprensió de la Terra, del seu passat, mostra l’evolució i els mecanismes, i és una porta per conèixer d’una altra manera el món on vivim.

A partir d’aquí es poden comprendre millor els vincles ocults que uneixen el planeta amb el seu entorn natural, així com les societats humanes i les seves cultures. El geoparcs de la UNESCO han de ser territoris de resiliència, amb una població orgullosa de viure-hi i de construir-hi un futur diferent. Han de ser territoris vius, amb projectes, cohesió i pau social. Són els territoris del demà.

 Gorontalo UGG (Indonesia)

¿Quan va néixer la idea de la creació dels geoparcs mundials?

El treball de la UNESCO amb els geoparcs va començar l’any 1966. El 2000 es va crear la Xarxa Europea de Geoparcs (EGN), i el 2004 s’estableixen 17 geoparcs europeus i 8 de xinesos en una reunió a París, a la seu de la UNESCO, on també es va formar la Xarxa Global de Geoparcs (Global Geopark Network). L’any 2015, els 195 estats membres de la UNESCO van ratificar la creació d’una nova etiqueta: els geoparcs mundials. Això expressa el reconeixement governamental de la importància d’administrar de manera holística indrets i paisatges geològics excel·lents

¿Com assoleix els seus objectius un geoparc mundial?

A través d’un enfocament triple. En primer lloc, amb la conservació. Un geoparc cerca conservar les característiques geològiques significatives, i explorar i demostrar els mètodes per a l’excel·lència en la conservació. L’autoritat de gestió de cada geoparc garanteix mesures de protecció adients, en col·laboració amb diferents universitats, amb estudis geològics i organisms estatutaris rellevants d’acord amb les tradicions locals i les obligacions legislatives.

En segon lloc, a través de l’educació. Cal organitzar activitats i brindar suport logístic per comunicar al públic coneixements científics i conceptes ambientals. Això s’aconsegueix mitjançant indrets protegits i interpretats, com per exemple museus, centres d’informació, senders, visites guiades, excursions escolars, literatura popular, mapes, materials, seminaris, etc.

Un geoparc fomenta la investigación científica estimulant el diàleg entre les geociències i les poblacions locals. Finalment, hi ha el geoturisme. Un geoparc incita l’activitat econòmica i el desenvolupament sostenible a través del geoturisme. En atreure un nombre major de visitants, un geoparc estimula el desenvolupament socioeconòmic local per mitjà d’un segell de qualitat vinculat al patrimoni natural local. I també fomenta la creació en geoturisme i productes locals.

Un dels últims geoparcs de la UNESCO ha estat el de Dak Nong al Vietnam, ¿què significa per a aquest país del sud-est asiàtic?

Actualment al Vietnam hi ha tres geoparcs. El primer, el de Dong Van, es va crear al nord del país l’any 2011.  Posteriorment, el geoparc de Cao Bang va veure la llum a la zona nord-est. Finalment, el de Dak Nong es va instituir a les terres altes del sud. Actualment, encara hi ha un quart geoparc a Lang Son, a l’est, que es troba en vies d’homologació. Tots el geoparcs del Vietnam s’han desenvolupat en zones rurals i aïllades, amb una forta presència de pobles indígenes i amb una gran pobresa. Aquests geoparcs van ser creats per iniciativa dels governs provincials, amb el suport total del Govern central. La voluntat de crear geoparcs ve de la necessitat de proporcionar a aquests territoris una nova visibilitat pel que fa a la capacitat de generar un impacte econòmic sostenible i adaptat a la  protecció del patrimoni local. Els geoparcs del Vietnam compten amb molts pobles indígenes. Per exemple, a Don Van hi viuen 17 grups ètnics diferents només en 2.000 km2, cosa que representa una de les majors densitats de diversitat humana del planeta. Protegir, sostenir i valorar la cultura d’aquests pobles indígenes tan fràgils són components importants d’una decisió de creació d’un geoparc. Prop de la Xina, el Vietnam comença a comptar amb un desenvolupament turístic orientat a les masses que no és sostenible i que produeix danys, tant al medi ambient com a la vida dels pobles indígenes. En termes generals, penso que el desenvolupament de geoparcs al Vietnam, com a la resta del món, permet demostrar que el desenvolupament alternatiu i sostenible del territori pot ser possible i que hi ha alternatives a l’opció del turisme massiu i destructor.

Conversant amb els responsables del UGG Ngorongoro-Lengai (Tanzania)

¿Hi ha diferències a l’hora d’adjudicar l’etiqueta de geoparc de la UNESCO entre països desenvolupats o en vies de desenvolupament?

No existeix cap diferència, les pautes dels geoparcs de la UNESCO són les mateixes per a tots els països del món. Per tal de que tots els territoris arribin al mateix nivell de preparació i de qualitat, la Xarxa Global de Geoparcs (Global Geopark Network (GGN)), juntament amb la UNESCO tenen previst un programa de suport destinat als països en vies de desenvolupament. Fa dos anys es va crear aquesta beca per a l’Àfrica i els països àrabs, i també per als SIDS (Small Island Developing States). Aquesta beca permet proporcionar als territoris en vies de desenvolupament un assessorament gratuït aportat per experts de la Xarxa Global de Geoparcs, així com finançar missions de suport als territoris candidats. Aquest assessorament es manté fins que el territorio està capacitat per presentar la candidatura.

¿Què suposa per a Catalunya l’existència de dos geoparcs: Catalunya Central i Orígens? ¿Existeix una limitació de geoparcs per regions o estats?

Doncs significa que Catalunya és un territorio ric en patrimonis diversos, així com en la memoria de la terra. Pel que fa a limitar la creació de geoparcs, personalment crec que fora necessari i urgent considerar-ho i estudiar-ho per part de la UNESCO. Si aquests indrets són espais excepcionals, no se’n pot trobar un a cada cantonada. En el cas de Catalunya, és el Govern català, així com el Comitè Nacional Espanyol de la UNESCO, els encarregats de definir quina és la quantitat de geoparcs que poden existir en aquest país.

Visitant el UGG de Raja Ampat (Indonesia)

L’etiqueta de geoparc de la UNESCO es revalida cada certs anys. ¿Quina metodologia se segueix per conèixer la pèrdua del seu valor? ¿S’han donat casos de retirada de l’etiqueta?

Els geoparcs de la UNESCO són l’única destinació de la UNESCO que es revalida cada quatre anys. Aquesta revalidació és necessària per defensar-los i ajudar-los a resoldre dificultats, així com orientar-los amb seguretat per poder afrontar els quatre anys següents. El procés de revalidació és complex i estricte i es basa en diferents documents d’avaluació de la UNESCO. Al marge dels diferents informes necessaris, una missió formada per dos experts UNESCO/GGN es desplaça als diferents geoparcs que cal avaluar per fer un informe detallat que després s’exposarà al Global Geopark Council. Aquest consell, per votació, adoptarà la decisió final sobre la revalidació del geoparc. Així i tot, els casos de retirada de l’etiqueta de geoparc de la UNESCO són molt rars. Tant la UNESCO com el GGN intenten ajudar quan un geoparc es troba en dificultats: hi són presents per estudiar la millor manera de resoldre els seus problemes.

Aquesta entrevista forma part d'un article més ampli publicat a la revista Muntanya nº 943 al desembre de 2023.

Montserrat-Nebot, A. (2023): "Els Geoparcs Mundials de la UNESCO. Una visió holística de la geodiversitat". Muntanya 943. pp 112-121.