La ciutat de Bolonya, de mal record dins del món universitari actual, és la capital de l’Emilia-Romanya, una regió italiana situada al bell mig d’aquest país. Compta amb la universitat més antiga d’Europa, del segle XI, i potser per això sempre ha estat un del nuclis més actius tant en el camp cultural com en el polític. Però un dels seus trets més característics són els més de 40 quilòmetres de porxos i arcades, que segueixen les seves principals avingudes i carrers, i que permeten protegir-se del sol i de la pluja.
Bolonya té un nucli antic amb el centre a la Piazza Maggiore. Aquí es situen la catedral, dedicada a Sant Petroni i diversos edificis, la majoria del Renaixement. En un costat d’aquesta plaça es troba la fontana de Neptú, obra de Juan de Bolonya, que representa el poder del Papa a la terra. Aquesta obra va aixecar una forta polèmica pel seu alt contingut eròtic
Prop de la Piazza Maggiore hi ha el Palau del Archiginnasio. Ës un edifici de 138 metres de llarg, obra de Antonio Morandi, i que va albergar el Studium bolonyès (segle XVI), primera seu estable de la Universitat de Bolonya. Actualment acull diverses exposicions, una biblioteca i el Teatro Anatomico, una sala dedicada al estudi de l’anatomia humana amb forma d’anfiteatre. A les parets i passadissos encara s’hi poden veure els més de 7000 escuts heràldics del molts dels estudiants que van passar per aquí
Diversos carrers porxats i el canal de Bolonya
Durant la Edat Mitja Bolonya tenia moltes torres. Eren el símbol del poder econòmic i polític de les famílies (quan més alta, més poder). També servien per protegir-se durant la època de les lluites entre güelfs i gibelins. Amb els bombardejos de la II Guerra Mundial, moltes van caure, altres ja ho havien fet abans, però algunes encara es poden veure i fins i tot pujar-hi. El conjunt anomenat Les Dues Torres, està format per la Torre Garisenda i la torre Asinelli. Les dues van ser aixecades al segle XII, però la primera va ser retallada ja que s’anava inclinant. Actualment té una desviació de 3,2 metres respecte a la vertical. La segona, de 98 metres d’alçada, només està inclinada 1,3 metres
L’església de Sant Domenico alberga la tomba de Sant Domènec de Guzmán, fundador del Dominics. La façana és del segle XIII i al davant hi ha una plaça amb una imatge del sant dalt d’una columna. Al costat de l’església es situa la peculiar tomba de Rolandino de’ Passeggeri, jurista i notari italià del segle XIII
San Domenico compte amb un interessant claustre i cor, amb 102 seients tallats en fusta
A la plaça de Santo Stefano es troba un conjunt de quatre esglésies romàniques, comunicades entre si, i construïdes a partir del segle VIII pels llombards. Destaca la església del Sant Sepulcre, de planta octogonal, on hi reposen les restes de Sant Petroni
A les afores de la ciutat vella, just davant de la Porta de Saragozza, s’inicia el pòrtic de Sant Luca. Al començament és un carrer porxat que més tard abandona la ciutat i s’enfila fins al santuari de la Madonna di San Luca (s. XVIII). Fa més de tres quilòmetres i compta amb 665 arcades. Bones vistes sobre la ciutat i els seus voltants
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada