La Clua és un petit llogarret, que pertany al municipi de
Bassella (Alt Urgell), situat al marge dret del riu Segre, i més concretament
de l’embassament de Rialb. Les seves poques cases s’aixequen sobre un turó des
del que s’obté una magnifica vista de la vall, especialment cap el nord.
A l’entrada de la Clua es pot aparcar el vehicle i abans de
començar a caminar val la pena donar un tomb per l’indret. D’entre les
edificacions destaca l’església de Sant Sebastià i les restes del castell.
La primera esta documentada ja a finals del segle XI i és un
edifici d’una sola nau amb absis semicircular i coberta en volta de canó
reforçada amb un arc toral. Sobre la porta d’entrada s’aixeca un campanar
d’espadanya. Tot i que l’edifici tal com es veu va ser construït al segle XII,
diferents modificacions de l’estructura han deixat al descobert l’alçament de
la coberta.
El castell es troba a la part més elevada de la Clua i del
que era només en queden algunes pedres sobre les que s’ha edificat un gran
casalot. Durant els segle XI va pertànyer al comte Ermengol, però més tard fou
donat a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
Església de Sant Sebastià
L'església i el casalot que ocupa el lloc del castell
L’itinerari que porta a les trinxeres comença a la part
baixa de la Clua, de camí al Segre Parc. Per la dreta, un indicador assenyala
la ruta cap al mirador de la Coma. El camí és ample hi primer es passa junt a
l’ermita dedicada a Sant Martí de la Clua. Es tracta d’una petita construcció
del segle XI d’una sola nau amb absis semicircular. Uns gran blocs a la paret
nord fan sospitar que va estar edificada sobre una estructura, potser romana,
anterior
S’ha de retrocedir unes desenes de metres i seguir pel camí
ample que ara puja suaument (pal indicador). Una primera bifurcació, per
l’esquerra, porta a una nova que s’ha de seguir per la dreta. La ruta torna a
pujar fent-se més estreta. Aquest corriols porta fins al mirador de la Coma.
Bones vistes sobre el pantà de Rialb
Aspecte de la zona que normalment esta ocupada per l'aigua de l'embasament
Per la part baixa d’un camp de cultiu segueix un corriol que
no s’ha de deixar fins al límit d’inundació màxim de l’embassament. En aquest
punt, per la dreta, hi ha un sender que ressegueix la vora de l’aigua a poca
distància
Més endavant el camí comença a pujar hi aviat es poden veure
les primeres trinxeres excavades a l’esquerra del corriol. Són de poca extensió
i compten amb dos reduïts amagatalls excavats a la roca, segurament per
guardar-hi la munició
Continuant amunt es situa un plafó informatiu que assenyala
la situació d’un altre grup de defenses. Aquest és una mica més extens i, al
igual que l’anterior, i formaven part d’una línia defensiva de l’exercit
republicà que, amb el nom de L-2 recorria el país des del Pirineu fins al mar.
Va ser construïda a principis de 1938 davant l’imminent arribada de l’exercit
franquista a Catalunya.
La resistència de l’exercit republicà des de les trinxeres,
búnquers i nius de metralladores va obligar a endarrerir l’avançament
franquista i va afavorir que milers de refugiats republicans poguessin arribar
a França.
La ruta segueix pujant i es tallada per altres camins,
especialment utilitzats per la practica del motociclisme de muntanya. Cal estar
atents i, a les tres properes bifurcacions, agafar sempre el camí de la dreta.
Aquest acaba sortint a la carretera que va de la Clua a Vilaplana.
Per retornar al la Clua, lloc on s’ha deixat el vehicle, hi
ha dues opcions. La primera es seguir la carretera asfaltada i en tres
quilòmetres s’arriba al poble. L’altra, si no es vol trepitjar tant asfalt, es
continuar en direcció a la Clua però en arribar a l’alçada d’un indicador, a la
dreta, que assenyala al mirador de la Coma, seguir aquest camí i des del mirador
retornar a la Clua pel sender que s’ha fet a l’inici de l’itinerari.
Més informació de la ruta i mapes aquí
Alfred Montserrat Nebot ©
