Durant el passat mes de novembre del 2022 el Geopark de la UNESCO de Dak Nong al Vietnam va ser l’amfitrió del XX Simposi Internacional de Coves Volcàniques, organitzat per la Unió Internacional d’Espeleologia (UIS). No acostuma a ser fàcil realitzar treballs espeleològics en indrets protegits, i menys si es troben en països amb lleis i regulacions poc conegudes, però els gestors del parc van permetre explorar i conèixer, a un equip integrat per espeleòlegs europeus, nord-americans, asiàtics i australians, els tubs de lava formats al peu del volcà Nâm Blang, així com les principals característiques d’una àrea volcànica poc coneguda.
%20Krong%20No.%20C9.%2020%20ISV.jpg)
Fenòmens clàstics recoberts de vegetació a l’entrada nord del tub de lava C9
Les possibilitats del Vietnam en el camp de l’espeleologia ja es van posar de manifest a principis de la década del 1980. En aquells moments, amb l’inici d’una tímida obertura del país després de més de trenta anys de guerres ininterrompudes, es va començar a tenir coneixement dels potents massissos càrstics del nord. Encara era una època convulsa, en la qual les rivalitats sinovietnamites impedien qualsevol activitat en les regions properes al límit entre tots dos països.
Posteriorment, una dècada més tard, ja resoltes les qüestions bèl·liques amb el veí del nord, i amb una més amplia obertura de les fronteres, espeleòlegs vietnamites i europeus van explorar algunes cavitats càrstiques de certa importància. Un exemple que cal destacar és la cova de Son Doong, mereixedora de diversos reportatges per part de National Geographic.
Pero no va ser fins al 2013, que membres del Geological Museum of Vietnam, del Departament General de Geologia i Minerals, i de la Vulcano Speleological Society de Japó, van començar a localitzar i explorar diversos tubs de lava situats en el districte de Krông Nô, en el camp de lava del volcà Nâm Blang (també conegut com Chu B’luk). De les més de cinquanta cavitats localitzades fins avui, vint han estat totalment explorades i estudiades, amb un recorregut superior als 10.000 m. Entre aquestes hi ha la senyalitzada com C7, que amb 1.200 m de longitud, és la cova volcànica més llarga del sud-est asiàtic.
EL VULCANISME AL VIETNAM
El vulcanisme al Vietnam ocupa diverses zones del país i comprèn edats que van des del Paleozoic (300 milions d’anys) fins a finals del Neogen (10.000 anys). L’àrea volcànica que ocupa el Geopark de Dak Nong, i més concretament del districte de Krông Nô, se situa a uns 350 km al nord de Ho Chi Minh City (l’antiga Saigon), a l’altiplà central vietnamita.
Aquí, el vulcanisme està representat per nombrosos cons d’escòria com a resultat d’erupcions estrombolianes que han cobert el paisatge amb diverses colades de basalts. Es tracte d’un vulcanisme d’intraplaca monogenètic caracteritzat per basalts alcalins i toleítics, amb unes edats entre els 7,3 i 0,2 milions d’anys.
Totes les cavitats explorades al districte de Krông Nô es troben desenvolupades en materials basàltics de la formació Xuan Loc, emesos pel volcà Nâm Blang, als quals se li atribueix una antiguitat d’entre 781.000 i 126.000 anys.
El volca Nâm Blang és situat en un dels extrems de la serralada Truong Son, més concretament a la comuna de Buon Choah, al districte de Krông Nô. Té una altitud de 601 m, i el cràter té un diàmetre de 160 m amb una profunditat 60 m.
La gènesi del vulcanisme d’aquesta zona del sud-est asiàtic no és clara. Diversos autors l’atribueixen a una zona de rifting. D’altres discuteixen sobre la possibilitat de la interacció en profunditat de les litosferes oceàniques indoaustraliana i pacífica, cosa que hauria provocat distorsions en el mantell, generant magmes que haurien pujat a la superfície.
LES CAVITATS VOLCÀNIQUES DEL CAMP DE LAVA DE NÂM BLANG
De les cavitats d’aquesta zona cal destacar: P8, C7, C8 i C9. Totes són coves volcàniques singenètiques (tubs de lava) de gran amplitud que, per diverses causes, s’han obert a l’exterior permetent-ne l’accés. Els trets morfològics més característics es troben representats per les diverses aportacions làviques que han circulat per l’interior. Algunes d’aquestes aportacions han arribat a formar tubs de lava dins del conducte principal, cosa que ha donat lloc a l’existència de galeries en diferents nivells dins del mateix tub. També és destacable la presència de diverses galeries paral·leles desenvolupades en diferents plans.
En certes zones s’observa la presència d’estafilits (espeleotemes volcànics), generalment producte de la refusió de les parets del tub de lava, així com de les últimes fases de refredament de l’encaixant. Com a curiositat, cal destacar alguns motlles de troncs d’arbres a les parets. Són arbres que van quedar atrapats per la colada de lava, donant per descomptat l’existència, en el moments de l’erupció, d’una superfície coberta de bosc. També cal destacar les esquerdes de retracció típiques del refredament dels basalts.
L’accés a la cova P8 es fa a través d’una obertura al sostre del conducte, fruit probablement d’un ensorrament del tros de la volta. Un pou de 26 m de profunditat desemboca en una àmplia galeria que es pot seguir tant cap al nord-oest com cap al sud-est. El sostre d’aquesta cavitat va perdent alçada cap als seus dos extrems fins que es torna impenetrable.
D’altra banda, la C9 és un tub de lava d’uns 250 m amb dues obertures a l’exterior. Una en cada un dels seus extrems. Aquesta cavitat es caracteritza per tenir el terra totalment recobert de blocs de grans dimensions, fet que n’emmascara la primitiva morfologia i, segurament, hagi tapat la continuació del tub. Aquest fenomen també s’observa en gran part de la C8, cavitat de 800 m de recorregut que conté una important colònia de ratpenats.
Aquesta abundància de fenòmens clàstics podria estar relacionada amb l’antiguitat dels tubs de lava. Cal tenir en compte que aquests conductes es formen sincrònicament a l’escolament de la colada. Segons les edats determinades per aquestes colades, els tubs poden tenir algunes desenes o centenes de milers d’anys.
Com que els tubs gairebé sempre es desenvolupen a una relativa poca profunditat, i tenint en compte la meteorització de la superfície de la colada –infiltració aigua de pluja, acció de les arrels, àcids húmics, etc.– no és de estranyar l’abundància d’aquests fenòmens clàstics. En general, l’evolució natural dels tubs de lava comporta, a la llarga, l’enfonsament del sostre i la conversió en una trinxera que acabarà reomplerta de sediments i vegetació.
%20Krong%20No.%20C8.%2020%20ISV.JPG)
Un altra característica de les cavitats d’aquesta zona és l’elevat grau de condensació de les galeries. Les elevades temperatures i humitats ambientals són les responsables d’aquesta situació, que és especialment molesta a l’hora de fer captures fotogràfiques o de vídeo. Aquest fet s’accentua en les galeries ocupades per les colònies de quiròpters. Per sort, en les coves que tenen més d’una obertura a l’exterior es crea una circulació d’aire que impedeix la formació d’aquesta mena de boirina.
La presència de restes arqueològics en algunes de les cavitats explorades, ha posat de manifest l’ús com a hàbitat en èpoques pretèrites.
En les coves senyalitzades com C6 i C6.1 s’ha localitzat ceràmica, un taller d’eines d’os i fusta, tant de caça com domèstiques, així com restes de focs i ossos de nombrosos animals (tortugues, ratpenats, esquirols, cérvols, etc.) al costat de les tombes de diversos individus. Tot englobat dins d’una potent capa de sediments. La datació dels carbons trobats, situa l’antiguitat del jaciment entre els 7.000 i el 4.500 anys BP.
%20Krong%20No.%20C9.%2020%20ISV.JPG)
Cova C9. En molts punts l’acumulació de blocs al terra emmascara la morfologia inicial de les cavitats
Pel que fa a la presència de sediments dins dels tubs de lava, cal tenir en compte que durant les èpoques de pluja –de maig a octubre arriben a caure més de 2.000 mm/m2– aquestes galeries actuen com a engolidors, per on circula l’aigua carregada de sediments de l’exterior que es dipositen dins les coves. Això provoca que, fins i tot durant l’època seca, la presència de fang al terra de les cavitats és omnipresent.
Encara que no han estat descrits fins al moment, en algunes cavitats s’ha observat la presencia de dipòsits minerals que a ull nu, i a falta d’una analítica més precisa, semblen ser de naturalesa carbonatada. La localització de dipòsits de diferents minerals a l’interior de les cavitats volcàniques no és un fenomen estrany.
%20Krong%20No.%20P8.%2020%20ISV.JPG)
Les especials característiques del tubs de lava de Dak Nong, així com els factors, tant geogràfics, geològics com humans, han afavorit el fet que a Vietnam se li hagi atorgat el seu tercer Geopark de la UNESCO. La protecció del medi que confereix aquesta designació sembla assegurar un òptim resguard del patrimoni medi ambiental i cultural de la zona on hi ha diverses minories ètniques. Això representa un repte de gran importància en el països en vies de desenvolupament.
%20Krong%20No.%20C8.%2020%20ISV.JPG)
¿COM PODEM ARRIBAR A LES CAVITATS DE NÂM BLANG?
Tot i que les infraestructures viàries del Vietnam han millorat durant les últimes dècades, un cop situats al país, per arribar al camp de lava del volcà Nâm Blang cal més d’un dia de viatge. Tant si l’accés es fa per Hanoi o Ciutat Ho Chi Minh, cal fer un vol interior fins a la ciutat de Buon Ma Thuot, capital de la província de Dak Lak, a les terres altes centrals de Vietnam. Un cop som en aquesta ciutat, cal desplaçar-se fins a la comuna de Dak Mam, últim lloc on és pot trobar un allotjament amb
unes mínimes condicions (menjar, dutxes) i a preus mòdics. El desplaçament entre Buon Ma Thuot i Dak Mam es pot fer en unes tres hores en autobús de línia, però es recomana l’ús del taxi. Aquest recorregut dura una hora i mitja i acostuma a costar uns 500.000 dongs vietnamites (20 e). Un altre opció és arribar-hi per carretera des de Ciutat Ho Chi Minh. Existeixen autobusos nocturns que fan la ruta amb unes 8-9 hores.
%20Krong%20No.%20Nam%20Blang.%2020%20ISV.JPG)
El volcà Nâm Blang (Chu B’luk) és un con d’escòria que destaca sobre l’altiplà format pels camps de lava
Per acostar-se a la zona de cavitats del camp de lava de Nâm Blang, des de Dak Mam cal agafar la carretera en direcció a la comuna de Buon Choah. No hi ha indicació quilomètrica, però aproximadament després de recorrer 10,3 km, cal deixar el vehicle i seguir per un camí asfaltat que surt cap a l’esquerra. Al cap d’un pocs centenars de metres, també per l’esquerra, s’inicia una pista només apte per a tractors i vehicles similars, que avança en direcció nord penetrant en el camp de lava del volcà Nâm Blang. S’està avançant sobre un malpaís, és a dir, una superfície formada pel que en morfologia volcànica rep el nom de lava Aa, que es caracteritza per un sòl escoriaci provocat pel refredament de la crosta solidificada de la colada, que es va trencant per la força de la lava que continua fluint per sota.
El volcà Nâm Blang s’aixeca a la dreta. És un relleu que no destaca massa sobre el terreny, però és el punt més elevat de la zona. Des del camí, en poc més de mitja hora es pot assolir el cim, totalment ocupat per la vegetació. Seguint pel camí més ample s’arriba a la zona de les cavitats esmentades d’aquesta nota. Tenint en compte la monotonia del paisatge, sense punts de referència, la situació de les coves és difícil de precisar si no es va acompanyat o es tenen les coordenades.
Si es vol pujar el volcà i visitar les boques de les tres cavitats cal comptar amb unes tres hores i mitja de caminada; però cal sumar-hi el temps necessari si s’entra a las coves.
¿QUE ÉS EL VULCANISME MONOGENÈTIC?
És el tipus més comú de vulcanisme terrestre. En línies generals, el vulcanisme monogenètic està constituït per camps volcànics on es troben nombrosos petits volcans generats com a producte d’una única erupció, que en ocasions poden romandre actius fins a uns quants milions d’anys. Aquestes erupcions acostumen a expel·lir petits volums de laves que forment colades, dipòsits de cendres o lapil·li i. Quan ocasionalment el magma entra en contacte amb aigua (superficial o freàtica) dona lloc a dipòsits freatomagmàtics.
La majoria d’aquests materials són de composició màfica, o sigui, compostos a grans trets per roques de color fosc (melanocrates), amb un baix contingut amb silici i unes tasses de ferro i magnesi elevades.
La distribució d’aquests volcans sobre el terreny ve determinada per la tectònica regional i local, podent-se presentar diversos estils eruptius així com una gran disparitat de morfologies de cons i dipòsits.
Tot és degut a una complexa combinació de paràmetres interns (contingut de gas, volum i composició del magma, reologia, etc.) i externs (tectònica, estratigrafia, hidrogeologia, etc.). Tot i això, la gran diferencia entre els sistemes de volcans monogenètic i poligenètics es troba en la ubicació de la cambra magmàtica.
El magma dels sistemes volcànics monogenètics ascendeix des d’una major profunditat, ja sigui des de la base de l’escorça terrestre o des de la part més superficial del mantell. La sortida del magma a l’exterior està condicionada pel camp de forces regional, marcat pel comportament mecànic de les roques i les discontinuïtats estructurals (falles). La zona volcànica d’Olot, per exemple, pertany a aquest tipus de vulcanisme.
¿QUE ÉS UN RIFTING?
Una zona de rifting és una estructura de l’escorça terrestre de gran extensió, que constitueix una zona de distensió intracontinental; és una vall amb subsidència forta, sovint endorreica, a vegades ocupada per grans llacs, reblerta de sediments, limitada per sistemes de falles pròximes a la vertical, amb un vulcanisme actiu i una certa sismicitat. Quan això es dona sota el mar es parla de rifts oceànics o dorsal oceànica.
Aquesta disposició provoca un aprimament de l’escorça que dona lloc, en profunditat, a zones de descompressió (descompressió adiabàtica) que provoquen la fusió parcial de les roques, generant magmes que per a l’ascens aprofiten les nombroses falles existents.
FORMACIÓ DELS TUBS DE LAVA
Quan un magma vessa a l’exterior en forma de colada rep el nom de lava, i immediatament comença a refredar-se. Segons les característiques fisicoquímiques (volum, composició, reologia) de la lava, aquest refredament no és homogeni, establint-se unes zones preferents de circulació.
Algunes d’aquestes zones són visibles en superfície i tenen morfologia canaliforme, altres circulen per l’interior de la colada.
En ocasions els canals de lava tendeixen, per diversos mecanismes, a formar sostres i arcs, ja sigui per l’aportació de plaques de material solidificat o per flotació, arrossegat per la lava, sigui per esquitxos de corrents làviques turbulentes sobre els marges del canal fins que s’arriba a formar un sostre, o per l’engruiximent de la superfície de la part més superior del canal per refredament. Quan disminueix l’aportació de lava, si el sostre està consolidat quedarà un espai interior en forma de tub o galeria.
Però el tub de lava stricto sensu és aquell que es forma quan el front de la colada, que va perdent velocitat per refredament o falta d’aportació làvica, es trenca i es drena una part de l’interior. Això genera un o uns conductes per on continua circulant la lava permetent l’avanç de la colada. Aquest fenomen es pot repetir diverses vegades i no tant sols al front de la colada. Dins dels mateixos tubs, a vegades es forma acumulació de material que permet aquest fenomen, donant lloc a morfologies d’interpretació més complicades. Tant si es tracta de canals que s’han cobert com de tubs, un cop refredats, els buits resultants no acostumen a ser accessibles. Cal fer alguna acció, generalment mecànica (ensorrament sostre) per poder-hi accedir i començar-ne l’exploració.
DAK NONG UNESCO GLOBAL GEOPARK
El Geoparc de la UNESCO de Dak Nong, creat al juliol del 2020, té 4.760 km2 i ocupa part de cinc districtes de les terres altes centrals del sud-oest de Vietnam. Com a part del altiplà M’Nong, aquest geoparc és la convergència de les característiques geològiques, geomorfològiques, arqueològiques, culturals i de biodiversitat típiques de la regió.
El Geoparc de Dak Nong posseeix una rica identitat ètnica, així com una llarga historia amb valors culturals tangibles i intangibles, com la cultura gong, declarada per la UNESCO patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
%20Gia%20Nghia.%2020%20ISV.JPG)
Aquesta part de les terres altes centrals del sud-oest de Vietnam, originàriament estaven habitades per tres pobles indígenes (M’Nong, Ede i Ma). A finals de la dècada de 1970, i com a resultat de la guerra, aquesta zona va rebre persones d’altres regions de Vietnam. Això va alterar las formes de vida, coneixements i tradicions pròpies del lloc. Actualment, les transformacions econòmiques i socials afecten la forma de vida tradicional deixant de proporcionar el context original de la cultura gong. La desaparició dels antics artesans i l’interès creixent dels joves per la cultura occidental ha desposseït el significat sagrat dels gongs que arriben a vendre’ls per reciclar-los o bé s’intercanvien per altres productes.
LA CULTURA GONG
L’espai cultural dels gongs, a més de estar present a les terres altes centrals del Vietnam, cobreix diverses províncies i disset comunitats etnolingüístiques austroasiàtiques i austronèsiques.
Estretament vinculats a la vida quotidiana i al cicle de les estacions. Els seus sistemes de creences formen un món místic, on els gongs produeixen un llenguatge privilegiat entre els homes, les divinitats i el món sobrenatural.
Darrere de cada gong s’amaga un déu o una deessa, que és més poderós quan el gong és més gran. Cada família posseeix almenys un gong, que indica la riquesa, l’autoritat i el prestigi de la família, i també n’assegura la protecció. Tot i que en les diferents cerimònies s’utilitza una varietat d’instruments de metall, només el gong està present en tots els rituals de la vida comunitària i és el principal instrument cerimonial.
La manera com es toquen els gongs del Vietnam varia segons el poble. Cada instrumentista porta un gong diferent que mesura entre 25 i 80 cm de diàmetre. Els conjunts del poble toquen de tres a dotze gongs, i estan formats per homes o dones. Al context de la cerimònia s’adapten diferents arranjaments i ritmes, per exemple, el sacrifici ritual dels bous, la benedicció de l’arròs o els ritus de dol.
NOTA:
Aquest article ha estat publicat a la revista MUNTANYA nº 942 (juny 2023) editada pel Centre Excursionista de Catalunya, essent l'autor Alfred Montserrat-Nebot.
Citació bibliogràfica:
Montserrat-Nebot, A. (2023): Vietnam: Les cavitats del camps de lava de Nâm Blang. Muntanya 942. CEC. Barcelona. pp 94-105
Alfred Montserrat-Nebot ©
