10 de novembre de 2017

Avenc de la Pleta (Sitges-Garraf)



En el mapa de l’editorial Alpina de 1966 ja es pot veure la situació de l’avenc de la Pleta, no obstant, a diferència de la majoria de cavitats que van acompanyades d’un numero, aquesta només figura amb el nom i per tant no consta en el “Catálogo de Cuevas y Simas” del llibret adjunt.
El cert és que aquesta cavitat, explorada per membres del GES del CMB l’any 1956, tenia 11 metres de profunditat. No va ser fins al 2010 en que membres del SES del GER de Sant Pere de Ribes, i després de diverses jornades de desobstrucció, varen assolir la base d’un pou de respectables dimensions situat a 68 metres de profunditat. Posteriors treball han situat el desnivell de l’avenc en – 75 m.

La boca de l’avenc s’obre al marge dret del torrent que s’inicia prop de la bassa de la Pleta i que és tributari del fondo de les Coves.Actualment una barana metàl·lica protegeix de la possibilitat de caigudes accidentals dins la cavitat


Primers pous

A la sèrie de petits pous d’entrada segueix l’amplia vertical que arriba a -68 m

Inici del pou descobert amb la desobstrucció

Intentant il·luminar el pou en tota la seva amplitud des d'un petit i relliscós replà

Baixant l'últim tram del pou



A la base del pou s’observa la construcció d’uns relleixos que segueixen el seu perímetre. Són producte de l’apilament dels blocs caiguts durant la desobstrucció

Base del pou



  Sortint
Més informació sobre aquesta cavitat a: Espeleoindex i Espeleobloc

Alfred Montserrat Nebot ©

31 d’octubre de 2017

Coves del Gos i del Fortí de la Reina (Tarragona-Tarragonès)



Aquestes dues petites cavitats es situen entre les platges del Miracle i de l’Arrabassada, a Tarragona. L’indret, la punta del Miracle, és molt concorregut tant per locals com forans i és un lloc freqüentat pels amants de la pràctica del psicobloc.
Com moltes de les coves ubicades en els penya-segats aquestes són el resultat de l’acció erosiva (química i mecànica) del mar sobre els materials que formen la costa tenint en compte la seva disposició i condicionaments estructurals




La cova del Gos compta amb dos accessos. Un des del mar i l’altre a través d’un pou de 9 metres que s’obre a la part alta del penya-segat i que és producte de l’ensorrament, per soscavament, de part de la volta de la cavitat. També val a dir que aquest és el punt d’unió de dues diàclasis que igualment es troben representades al fons de la cavitat en forma de dues curtes galeries. Actualment, un estret pont de roca  tanca la boca del pou. La base d’aquest esta ocupada per l’aigua del mar i un petit replà de roca on piquen les onades. No s’ha pogut observar el funcionament com a surgència d’aigua dolça




La cova del Fortí de la Reina està situada sota mateix d’aquesta antiga construcció. Aquesta cavitat consta d’una única i ampla galeria de 13 metres oberta al mar. La seva morfologia sembla condicionada pels plans d’estratificació.
Les onades arriben fins al fons de la cova. I la gent -no les persones- també

 Font: Google Earth
Entre aquestes dues coves es troba un espai caracteritzat per una morfologia caòtica de blocs. No és més que l’ensorrament del sostre d’altres forats excavats per l’embat de les onades. Evolució lògica en el procés de retrocés del penya-segat. Ambdues cavitats estan excavades en dolomies juràssiques (Lias) on s’observa una clara estratificació, d’ordre decimètric a mètric, amb un cabussament d’uns 30º cap al NE



Al sostre de les dolomies, abans d’entrar a la sèrie miocènica, es pot observar una important superfície d’abrasió marina amb abundants evidencies d’erosió biològica, especialment litòfags i alguns anèl·lids

 Alfred Montserrat Nebot ©