29 de novembre de 2016

La preservació del patrimoni geològic. Les icnites de Fumanya i Ponts



La preservació del patrimoni geològic sempre ha resultat complex. La condició de la seva pròpia constitució i en moltes ocasions la ubicació comporta una problemàtica molt especifica de difícil resolució. Una resolució que sense cap mena de dubte passa per un pressupost que no acostuma a ser menyspreable.                                
Essent conscients de tot això cal alertar que l’estat de conservació del jaciment de petjades fòssils (icnites) de dinosaures de Fumanya, conegut com Fumanya sud, continua sent deplorable. Les fortes pluges del passat mes de maig van provocar una esllavissada que va afectar una amplia zona de la part central del gran plafó que alberga unes 3500 empremtes. Bàsicament es tracta de petjades de titanosauris i esta considerat com el jaciment de sauròpodes més gran d’Europa. Des de fa sis mesos l’única mesura pressa per tal d’evitar la degradació d’aquest paratge ha estat tancar la zona amb una cinta de plàstic i posar cartells de prohibit el pas per risc d’esllavissades.

 El jaciment Fumanya sud vist del del cim de l'Àrtic, sobre el cingles de Conangle

Zona afectada per l'esllavissada del passat mes de maig


Ampliació de l'àrea esllavissada. Abans i després de les pluges de maig de 2016

El jaciment de Fumanya es troba a la vesant est de la serra d’Ensija, a la zona coneguda com Costa del Coll de Fumanya, i si pot accedir tant des de Fígols com des de Vallcebre.
Des del punt de vista geològic, les petjades de dinosaures es troben sobre un estrat de calcàries que conformen la base de la sèrie continental del Garumnià (conjunt de fàcies que van des del Maastrichtià fins al Thanetià, o sigui, des de final del Cretaci fins al Paleocè superior (72-56 Ma).
En vocabulari miner aquestes calcàries reben el nom de “ciments” i van quedar al descobert durant l’explotació dels nivells de carbó inclosos dins de les margues de Sant Corneli, que formen la part inferior d’aquesta fàcies continental.
Actualment la gran superfície de calcàries on es poden observar les petjades es troba inclinada uns 70 graus cabussant cap a l’est donats els condicionaments estructurals de la zona. Aquesta subverticalitat afavoreix la infiltració d’aigua de pluja a nivell de les superfícies d’estratificació, especialment tenint en compte la desforestació de la part superior del plafó durant els anys que va durar l’explotació minera

 Zona d'explotació dels carbons

Cal tenir en compte que aquest jaciment esta situat a una alçada de 1.500 metres. Això representa que durant una bona part de l’any aquesta aigua que s’infiltra es gela augmentant de volum i actuant com una falca provocant el fenomen conegut com gelifracció. D’altra banda, les fortes pluges també poden alterar el comportament mecànic de les roques reduint la resistència al trencament i deformabilitat,  disminuint el coeficient de lliscament estàtic, augmentant el pes per saturació, etc... Tots aquests factor influeixen alhora d’iniciar-se un moviment de vesant com el succeït a Fumanya, caracteritzat com a esllavissada translacional


Les petjades de sauropodes de més aprop

 Mapa de situació
Esquema geològic

Però aquest no és l’únic jaciment d’icnites malmès durant els últims temps. A l’entrada a la població de Ponts (Noguera), just al marge esquerra de la carretera C-1412a, passat el punt quilomètric 3, municipi de Vilanova de l’Aguda, es pot veure un ampli conjunt de petjades fòssils distribuïdes sobre un estrat de gres de gra fi d’uns 10 centímetres de gruix i 70 graus de cabussament cap al sud.  Aquestes empremtes no són de dinosaures. El gresos són del Bartonià (Eocè. 42-38 Ma) i les petjades fòssils han estat atribuïdes a diversos tipus de cèrvids. (Un ampli estudi degut a Nil Rodés es pot trobar aquí: (www.stcugat.net/mvm/fossils.pdf)



Desgraciadament, aquest jaciment també es troba en fase de desaparició. Darrerament diversos trams de l’estrat de gres han lliscat hi ara es troben esmicolats a la base d’aquest conjunt

Mapa de situació
Alfred Montserrat Nebot ©