Entre les poblacions de Roussillon i Rustrel (Provença)
afloren una sèrie de materials de diversos colors que van des del vermell al
blanc passant per diferents tonalitats de grocs i ocres, i fins i tot en alguns
punts pel verd. Des de fa segles aquestes terres es coneixen amb el nom genèric
d’Ocres, i han jugat un important paper en l’economia de la zona. Sembla que
aquests ocres ja eren utilitzats per l’home prehistòric per decorar estris. Els
romans també els van aprofitar per obtenir pigments, per pintar i acolorir
morters. No va ser fins al segle XVIII que l’explotació d’aquestes terres es va
industrialitzar, arribant-se, al 1929, a produir 40.000 tones de colorants. Amb
el descobriment dels colorants sintètics va començar el declivi d’aquesta
industria, que definitivament va tancar a finals del segle XX. Actualment hi ha
diversos indrets, tant a Roussillon, Rustrel, Apt o Gargas, on s’explica
l’extracció, manipulació i productes resultants dels Ocres.
Canal d'aigua de les antigues explotacions del ocres
Actualment hi ha una sèrie d’itineraris que permeten visitar
aquests afloraments. Els que es mostren aquí corresponen a Rustrel i han estat
batejats amb el nom turístic de “Le Colorado”.
En aquest indret es poden seguir diversos senders de
diferent dificultat i llargada
Itineraris
L’origen d’aquestes terres es situa al cretaci inferior (110
Ma), quan la regió estava coberta per un mar poc profund on s’acumulaven els
sediments, rics en quars, arrossegats des dels relleus que l’envoltaven. Les
condicions anòxiques que es van donar a la conca afavoriren la formació de
glauconita (fil·losilicat de ferro i potassi), mineral verdós del grup de la
mica
Durant el cretaci superior, l’acostament de les plaques
tectòniques africana i euroasiàtica, van provocar l’emersió dels sediments. En
aquest indret el clima de l’època era tropical, caracteritzat per altes
temperatures i abundant pluviositat. Aquest clima provocà una mena de “rentat”
dels sediments (laterització) el que comportà un empobriment del perfil de
sílice i una acumulació d’òxids de ferro i alumini. Aquesta transformació també va afectar la
glauconita, que per hidròlisi va passar a goethita (òxid de ferro hidratat). Al mateix temps es varen formar cristalls de caolinita
(silicat d’alumini), mineral estable sota condicions de clima tropical
Totes aquestes paleoalteracions es troben distribuïdes
verticalment en aquests diversos aflorament de la Provença, essent visibles,
moltes vegades, gracies a l’acció humana
de la seva explotació.
Temps de l'itinerari més llarg: Dues hores
Alfred Montserrat Nebot ©
