Les pedreres de pissarra de Haybes (Ardenes-França)

Aquesta ruta s’inicia a la població de Haybes, pètita ciutat de poc més de dos mil habitants pertanyent al departament de les Ardenes (França) i situada al costat del riu Mosa.

En aquest punt el riu dibuixa un gran meandre donant lloc al paratge conegut com la Punta de les Ardenes. Aquesta zona es coneguda per la seva industria manufacturera de les pissarres, ja explotades pels romans.

A Haybes s’hi comptabilitzen més de 50 pedreres, la majoria subterrànies, d’on s’extreien pissarres per la construcció. Totes es van tancar abans de 1953. Tot i això, avui dia encara són prou visibles als teulats, façanes, fites de demarcacions de terrenys, etc... fetes amb aquest material que té lleugers tons rosats o blavosos.

Des de l'entrada a la Maison des Randonnëes, punt d’informació turística i on es pot deixar el vehicle, s’inicia un camí que segueix el marge esquerra del torrent de Mohron.

Passat el molí Labotte cal travessar el pont que hi ha a la dreta i seguir la pista forestal que remunta el torrent

La primera pedrera de pissarres que es troba és la de Fond d’Oury, activa des de 1830 fins a 1860. A l’esquerra del camí encara es poden veure els amuntegaments de pissarres no aptes per la construcció.

Aquesta pedrera subterrània es pot visitar durant uns 30 metres. Després una reixa talla el pas. Un sensor detecta la presencia dels visitants i posa en marxa l’il·luminació que permet veure algunes de les característiques de la galeria

 

Es travessa el torrent de Mohron per un pont de pedra, es continua pujant pel camí i no es triga a arribar a una nova pedrera. Aquesta, més petita, esta inundada d’aigua i està formada per dos curtes galeries separades per pocs metres. De la més inferior en surt un regalim d’aigua rogenca, assenyalant la presencia de ferro

 

Es segueix remuntant el torrent fins que cal creuar-lo per un gual i es comença el camí de tornada pel marge oposat al de l’anada.

En arribar a una bifurcació cal anar a l’esquerra. La ruta passa pel bosc fins a trobar un sender que surt de nou per l’esquerra, travessa una carretera asfaltada i gira a la dreta en direcció al Point de Vue de la Platala, magnífic mirador sobre el meandre del riu Mosa i la ciutat de Fumay.

Un corriol torna a travessar la carretera i porta fins als voltants del molí Labotte. Només queda caminar fins al punt on s’ha deixat el vehicle

Mapa de l'itinerari (Font: IGN)

Temps aproximat: 2 hores i mitja

Alfred Montserrat Nebot ©

La batalla de les Ardenes. Un aniversari per recordar

No és aquest el lloc per explicar amb detall el que va representar la batalla de les Ardenes cap a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Senzillament dir que va ser una contraofensiva alemanya desesperada que va començar el 16 de desembre de 1944 (avui fa 75 anys) i que intentava aturar la marxa de les forces aliades cap a Berlin després del desembarcament de Normandia. Al marge del que es pot trobar a la xarxa, per als que vulguin més informació cal fer esment del llibre “El largo invierno” d’Alex Kershaw, on s’explica la preparació de la batalla per les tropes alemanyes i la defensa del territori franco-belga per unes forces aliades agafades per sorpresa i amb recursos limitats.

Vistes de Malmedy 

Hi ha molts indrets per visitar a les Ardenes que foren escenari durant aquesta fase de la guerra, però potser els més significatius siguin les poblacions de Malmedy i Bastogne.

A Malmedy, el 17 de desembre, membres del 285è Batalló d'Observació d'Artilleria de camp dels Estats Units va tenir la mala fortuna de trobar-se amb la principal punta de llança blindada del 6è Exèrcit Panzer-SS sota el comandament de l'Oberst (coronel) de les Waffen-SS Joachim Peiper.

Després d’una breu lluita i donada la diferència de forces els nordamericans es van rendir. Desarmats varen ser portats a un camp proper i metrallats. Van morir 150 soldats.

Avui dia, a les afores de Malmedy, prop de Baugnez, s’aixeca un memorial que recorda els fets.

Memorial en el lloc de la massacre de Malmedy 

Prop d’aquest punt, el museu de Baugnez permet fer-se una idea del que deurien ser aquells dies de desembre de 1944

El 21 de desembre, les forces alemanyes van aconseguir encerclar Bastogne, defensada per el Comandament de Combat B de la 10a Divisió Blindada i la 101a Divisió Aerotransportada, la mateixa que la matinada del 6 de juny d’aquell mateix any havia saltat sobre Sainte-Mère-Eglise (Normandia).

Durant diversos dies els defensors varen patir l’assetjament dels alemanys. Amb poca munició i menjar i temperatures de més de 30 graus sota cero. La situació va arribar a ser molt crítica. Els nazis, coneixedors de la circumstància van fer arribar al cap del aliats, el general Anthony McAuliffe, una carta de rendició a la que aquest va contestar amb un famós “NUTS”, traduït finament com “A fer punyetes”, i més grollerament com “ I uns collons”.

El 26 de desembre, el Tercer Exercit del general Patton va trencar el cèrcol i va obrir un corredor fins a Bastogne per on es van poder evacuar el ferits i entrar els subministres que faltaven.

Les baixes en la 101a Divisió Aerotransportada des del 19 de desembre de 1944 fins al 6 de gener de 1945 van ser 341 morts, 1691 ferits, i 516 desapareguts

Imatges del centre de Bastogne

El Mémorial du Mardasson s'aixeca a les afores de Bastogne. Es tracta d'un monument  commemoratiu del setge a la ciutat. Mig soterrada es pot visitar la cripta decorada per Fernand Léger, un dels pintors francesos més importants del segle XX

 Al museu de la guerra de Bastogne es pot fer un seguiment del setge i de la batalla de les Ardenes

Alfred Montserrat Nebot ©

Les trinxeres de la Clua (Bassella-Alt Urgell)

La Clua és un petit llogarret, que pertany al municipi de Bassella (Alt Urgell), situat al marge dret del riu Segre, i més concretament de l’embassament de Rialb. Les seves poques cases s’aixequen sobre un turó des del que s’obté una magnifica vista de la vall, especialment cap el nord.

A l’entrada de la Clua es pot aparcar el vehicle i abans de començar a caminar val la pena donar un tomb per l’indret. D’entre les edificacions destaca l’església de Sant Sebastià i les restes del castell.

La primera esta documentada ja a finals del segle XI i és un edifici d’una sola nau amb absis semicircular i coberta en volta de canó reforçada amb un arc toral. Sobre la porta d’entrada s’aixeca un campanar d’espadanya. Tot i que l’edifici tal com es veu va ser construït al segle XII, diferents modificacions de l’estructura han deixat al descobert l’alçament de la coberta.

El castell es troba a la part més elevada de la Clua i del que era només en queden algunes pedres sobre les que s’ha edificat un gran casalot. Durant els segle XI va pertànyer al comte Ermengol, però més tard fou donat a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

Església de Sant Sebastià 

L'església i el casalot que ocupa el lloc del castell

L’itinerari que porta a les trinxeres comença a la part baixa de la Clua, de camí al Segre Parc. Per la dreta, un indicador assenyala la ruta cap al mirador de la Coma. El camí és ample i primer es passa junt a l’ermita dedicada a Sant Martí de la Clua. Es tracta d’una petita construcció del segle XI d’una sola nau amb absis semicircular. Uns gran blocs a la paret nord fan sospitar que va estar edificada sobre una estructura, potser romana, anterior

S’ha de retrocedir unes desenes de metres i seguir pel camí ample que ara puja suaument (pal indicador). Una primera bifurcació, per l’esquerra, porta a una nova que s’ha de seguir per la dreta. La ruta torna a pujar fent-se més estreta. Aquest corriol porta fins al mirador de la Coma. Bones vistes sobre el pantà de Rialb

Aspecte de la zona que normalment està ocupada per l'aigua de l'embasament

Per la part baixa d’un camp de cultiu segueix un corriol que no s’ha de deixar fins al límit d’inundació màxim de l’embassament. En aquest punt, per la dreta, hi ha un sender que ressegueix la vora de l’aigua a poca distància

Més endavant el camí comença a pujar i aviat es poden veure les primeres trinxeres excavades a l’esquerra del corriol. Són de poca extensió i compten amb dos reduïts amagatalls excavats a la roca, segurament per guardar-hi la munició

Continuant amunt es situa un plafó informatiu que assenyala la situació d’un altre grup de defenses. Aquest és una mica més extens i, a l'igual que l’anterior, formava part d’una línia defensiva de l’exercit republicà que, amb el nom de L-2 recorria el país des del Pirineu fins al mar. Va ser construïda a principis de 1938 davant l’imminent arribada de l’exercit franquista a Catalunya.

La resistència de l’exercit republicà des de les trinxeres, búnquers i nius de metralladores va obligar a endarrerir l’avançament franquista i va afavorir que milers de refugiats republicans poguessin arribar a França.

La ruta segueix pujant i es tallada per altres camins, especialment utilitzats per la practica del motociclisme de muntanya. Cal estar atents i, a les tres properes bifurcacions, agafar sempre el camí de la dreta. Aquest acaba sortint a la carretera que va de la Clua a Vilaplana.

Per retornar a la Clua, lloc on s’ha deixat el vehicle, hi ha dues opcions. La primera és seguir la carretera asfaltada i en tres quilòmetres s’arriba al poble. L’altra, si no es vol trepitjar tant asfalt, és continuar en direcció a la Clua però en arribar a l’alçada d’un indicador, a la dreta, que assenyala al mirador de la Coma, seguir aquest camí i des del mirador retornar a la Clua pel sender que s’ha fet a l’inici de l’itinerari.

Més informació de la ruta i mapes aquí 

Alfred Montserrat Nebot ©