8 de novembre de 2018

"Le Colorado Provençal" (Rustrel-Vaucluse)


Entre les poblacions de Roussillon i Rustrel (Provença) afloren una sèrie de materials de diversos colors que van des del vermell al blanc passant per diferents tonalitats de grocs i ocres, i fins i tot en alguns punts pel verd. Des de fa segles aquestes terres es coneixen amb el nom genèric d’Ocres, i han jugat un important paper en l’economia de la zona. Sembla que aquests ocres ja eren utilitzats per l’home prehistòric per decorar estris. Els romans també els van aprofitar per obtenir pigments, per pintar i acolorir morters. No va ser fins al segle XVIII que l’explotació d’aquestes terres es va industrialitzar, arribant-se, al 1929, a produir 40.000 tones de colorants. Amb el descobriment dels colorants sintètics va començar el declivi d’aquesta industria, que definitivament va tancar a finals del segle XX. Actualment hi ha diversos indrets, tant a Roussillon, Rustrel, Apt o Gargas, on s’explica l’extracció, manipulació i productes resultants dels Ocres.

 Canal d'aigua de les antigues explotacions del ocres

Actualment hi ha una sèrie d’itineraris que permeten visitar aquests afloraments. Els que es mostren aquí corresponen a Rustrel i han estat batejats amb el nom turístic de “Le Colorado”.
En aquest indret es poden seguir diversos senders de diferent dificultat i llargada

Itineraris
 
L’origen d’aquestes terres es situa al cretaci inferior (110 Ma), quan la regió estava coberta per un mar poc profund on s’acumulaven els sediments, rics en quars, arrossegats des dels relleus que l’envoltaven. Les condicions anòxiques que es van donar a la conca afavoriren la formació de glauconita (fil·losilicat de ferro i potassi), mineral verdós del grup de la mica




Durant el cretaci superior, l’acostament de les plaques tectòniques africana i euroasiàtica, van provocar l’emersió dels sediments. En aquest indret el clima de l’època era tropical, caracteritzat per altes temperatures i abundant pluviositat. Aquest clima provocà una mena de “rentat” dels sediments (laterització) el que comportà un empobriment del perfil de sílice i una acumulació d’òxids de ferro i alumini.  Aquesta transformació també va afectar la glauconita, que per hidròlisi va passar a goethita (òxid de ferro hidratat). Al mateix temps es varen formar cristalls de caolinita (silicat d’alumini), mineral estable sota condicions de clima tropical






















 
Totes aquestes paleoalteracions es troben distribuïdes verticalment en aquests diversos aflorament de la Provença, essent visibles, moltes vegades, gracies a l’acció  humana de la seva explotació.
 Temps de l'itinerari més llarg: Dues hores

Alfred Montserrat Nebot ©

25 d’octubre de 2018

Forat Negre (Serradell-Conca de Dalt)


Una única galeria de 85 metres de llarg conforma aquesta cavitat que es coneguda com Forat Negre. Tot i el seu curt recorregut la cova presenta alguns punt d’interès geomorfològic i evolutiu. Les diferents fases en que el Forat Negre ha presentat alguna activitat com a conducte de circulació hídrica han quedat reflectides en forma de recobriments litogènics intercalats en terrasses sobreexcavades, gours.etc...

 
 La llau de la Font i l'esllavissada que la va afectar al 2017

 Serradell vist des del camí al Forat Negre

L’accés al Forat Negre es senzill. Des de l’aparcament que hi ha a l’entrada de Serradell (Conca de Dalt-Pallars Jussà) s’ha de retrocedir per la carretera fins a la primera corba. D’aquí surt el corriol que porta a la font de Serradell o Fresca. Creuant la llau de la Font, afectada per una esllavissada des de juliol de 2017 (seguir les fites), es continua fins que el camí s’enfila fort per dirigir-se a les Roques de Llenaspres. Per agafar la ruta correcte cap al Forat Negre cal estar alerta a una petita fita que es situa a la dreta del corriol


Aquest tram, planer, porta fins a la base del cingle. Un roure ajuda a superar el 5-6 metres de grimpada fins la cavitat














 La concreció tanca la continuació e la cavitat

Mapa de situació (Font: ICGC)

 Més informació a espeleoindex

Alfred Montserrat Nebot ©