23 d’abril de 2020

Balma del Cigalot del Corb (Peramola-Alt Urgell)


Una de les coses que es pot fer en èpoques de confinament és remenar calaixos, arxivadors i carpetes. La missió principal d’això és poder fer neteja de papers per poder seguir guardant més papers en un futur no molt llunyà. Quan un es llença a aquesta feixuga tasca ho ha de fer amb la ment oberta, sense que li tremoli el pols encara que a vegades el sentimentalisme provocat per records del passat ens digui el contrari. L’espai dels habitacles on vivim acostuma a ser finit. Tot i això, aquesta penosa feina en ocasions es veu recompensada amb el retrobament d’algun paper oblidat, o si més no que crèiem perdut. Aquest és el cas de la troballa de la topografia d’aquesta petita cavitat enmig d’uns papers que no li pertocaven.


A primers de febrer del 2017 vàrem coincidir, a Cambrils (Odèn-Solsonès), amb en Jordi Lloret. Ell, que durant anys havia anat documentant ponts de roca, arcades o ponts naturals, ens va comentar que tenia noticies d’un d’aquests fenòmens naturals existent a la Roca del Corb (Peramola-Alt Urgell), més concretament sota la balma de la Casa del Corb i molt proper a una agulla de conglomerat amb forma fàl·lica. L’endemà, coneixedors de l’indret que ens va mencionar el Jordi, ens vàrem dirigir a la zona on aixecarem aquesta topografia


La Roca del Corb, junt amb Sant Honorat, forma un relleu de conglomerat amb intercalacions de gresos i lutites de l’Oligocè que s’aixeca al nord de Peramola. És molt freqüentat pels escaladors donades les seves espectacular parets.
L’accés a aquesta cavitat és fàcil. Es surt de Peramola per la carretera de Cortiuda. Passada la font de les Cerquetes, a la dreta surt una pista, a vegades en molt mal estat, que puja fins al coll de Quatre Camins. Abans d’arribar-hi hi ha que estar alerta, a l’esquerra, per poder divisar l’agulla amb forma fàl·lica. Al darrera d’aquesta es situa la cavitat.
Coordenades UTM ( Datum: ETRS89 Fus: 31N ) X: 355850  Y: 4659638  Z: 851 m.




Realment el forat travessa la roca, però sense saber quins són els paràmetres concrets que separen el que es pot considerar un pont de roca o una balma, es va preferir atorgar-li aquesta última figura


La cavitat esta excavada sobre un estrat de gresos i lutites horitzontal intercalat entre conglomerat. El diaclasat del conglomerat ha condicionat la forma del sostre de la balma.
En quan al nom cal dir que alguns escaladors la coneixen com Agulla del Burí, però a la contrada se l’anomena el Cigalot del Corb. Sembla que hi ha una antiga llegenda on s’explica que com a càstig per la desmesurada luxúria d’un gegant que vivia en aquestes contrades se l’hi va petrificar el penis

Mapa de situació amb l'itinerari
Alfred Montserrat Nebot ©

29 de març de 2020

Una passejada pel Mont d'Haurs (Givet-Ardenes)


Prop de la ciutat francesa de Givet (Ardenes) i al marge dret del riu Mosa, s’aixeca el Mont d’Haurs. Es tracta d’un petit turó que arriba als 200 metres d’altitud i que té una replica a l’altre costat del riu, on s’aixeca la ciutadella Charlemont, important fortalesa amb més de 400 anys d’història.
Existeix un sender ben senyalitzat que permet fer un recorregut circular per al Mont d’Haurs. S’inicia al punt de trobada de la Quai des Héros de la Résistance amb la rue André Bouzy, lloc on generalment es pot aparcar amb comoditat.


Torre Gregoire

 Riu Mosa


El sender, per la dreta, puja fins a la torre Grégoire. És un edifici del segle XI que ha estat restaurat diverses vegades. Antigament era una torre de guaita per controlar el pas pel riu. També ha estat utilitzada com a presó en diverses etapes històriques.
Al costat de la torre s’observen uns estrats de roca calcaria que fan ressaltar el relleu i tenen un cabussament (inclinació) d’uns 45 graus. Això mateix es veu a l’altre costat del Mosa, on aquests estrats suporten la fortalesa de Charlemont. L’erosió provocada pel riu Mosa ha tallat aquest relleu deixant-ne un tros a cada riba. Aquesta calcaria, que té una antiguitat al voltant dels 390 milions d’anys, correspon al període Devonià (Paleozoic) i més concretament a l’estatge Givetià. Aquest estatge, que agafa el nom de la ciutat propera, Givet, és la referència mundial per definir aquest període dels temps geològics



Retornant al camí principal cal anar a l’esquerra pel costat d’un camp. Aviat s’arriba a una mena de mirador sobre la ciutat de Givet






Seguint les senyalitzacions es penetra al bosc i es comencen a trobar indicis, molt amagats entre la vegetació, d’una important construcció. Es tracta del Camp Retranché du Mont d’Haurs, una fortificació per complementar la defensa de la ciutadella Charlemont i la ciutat de Givet, que al segle XVII era una de les places més importants de la frontera amb Flandes, en aquell moment ocupada pels espanyols.
Aquesta construcció va ser dissenyada per Sébastien Le Prestre de Vauban, arquitecte i enginyer militar que va aixecar nombroses places fortes a France.
Cal tenir cura per on es trepitja ja que la vegetació tapa zones en perill d’enderrocament. L’actual degradació del lloc és deguda, no només al pas del temps, si no també a la venda, al 1960 als Països Baixos, de carreus de pedra de les muralles per reforçar els seus dics de l’embat del mar


Ciutadella Charlemont

Després de repassar part de les muralles la ruta comença a perdre alçada ja camí de la vall
Mapa de l'itinerari

Temps de recorregut: Unes 2 hores

Alfred Montserrat Nebot ©

3 de març de 2020

El Tajo de Ronda (Malaga)



La ciutat de Ronda (Malaga) s’aixeca sobre una peneplana tallada pel congost que durant anys ha format el pas del riu Guadalevín. Aquesta gorja rep el nom de el Tajo i divideix la població en dos parts actualment unides per l’anomenat Puente Nuevo.
Tant el Tajo com el Puente Nuevo, construit al segle XVIII, són alguns dels indrets turístics més característic de Ronda tot i que la majoria de visitants només gaudeixen d’ells de la seva part alta. Cal baixar als seus peus per adonar-se’n de la seva real magnitud.
Al marge dels punt d’interès turístic que ofereix Ronda, la visió del Puente Nuevo des de la seva base no només és espectacular si no que permet observar, als que ens agraden les “pedres”, sobre quin tipus de materials ha estat construïda la ciutat. És com si estiguéssim al davant d’un gran tall de pastis on es poden veure totes les capes que el formen.

Porta de Almocábar, segle XIII. Una de les portes d'entrada a la Ronda musulmana




Existeix un itinerari que s’inicia a la plaça Ruedo Alameda. Seguint el carrer Prado Nuevo es comença a baixar cap al Albergue de los Molinos. Aquesta zona, al costat del riu Gaudalevín, comptava amb nombrosos molins de farina ja durant l’època musulmana. Després, ja al segle XX, alguns d’ells van ser adaptats per produir energia elèctrica. Durant la baixada fins aquí es poden observar unes morfologies que ens són familiars. La fracturació (diàclasis) de les roques detrítiques (conglomerats i calcarenites) i l’efecte de l’erosió ha deixat aïllats nombrosos monòlits que es van fent més petits segons estan més allunyats del cingle sobre el que es troba Ronda. Potser la més espectacular és la que rep el nom de el Asa (la nansa). Per sota dels conglomerats i calcarenites hi ha argiles, materials més tous que afavoreixen la suavitat del paisatge i que formen la base sobre les que es van dipositar els materials detrítics



Des de la proximitat del Albergue de los Molinos s’inicia un corriol que va pujant passant per diversos replans fins arribar de nou a Ronda. Durant aquest tram del recorregut és quan es pot observar amb detall la composició del paquet rocós que a tallat el riu Gaudalevín, i que de base a sostre esta compost per:
- Argiles i llims
- Conglomerats
- Calcarenites
A mesura que es va guanyant alçada els conglomerats van reduint el seva mida de gra passant a calcarenites. Això indica una reducció de l’energia del mitja de sedimentació, possiblement per una elevació del nivell del mar (transgressió) en el que desembocaven aquests rius i torrents que anaven carregats de sediments. A la part més alta de la paret s’observen laminacions creuades segurament produïdes per la remobilització de sediments degut a l’onatge en una zona de poca profunditat


Tanmateix, a mitja alçada es pot veure, enganxat als conglomerats, un paquet d’un material amb aspecte diferent. Són travertins relacionats amb la caiguda de les aigües del Guadalevín al sortir del Tajo. Aquests travertins van ser els causants, al 1917, de la mort de 15 persones i del abandonament del molins situats a la part inferior del Tajo. Les voladures amb dinamita per tal de construir un habitatge van provocar el despreniment de grans masses de travertins que van sepultar diverses d’aquestes construccions

Part superior de les calcarenites on s'observen estratificacions creuades


 

Vista a ambdós costat de el Tajo

Al miocè superior (11-5 Milions d’anys) una gran part de la província de Malaga es trobava sota l’aigua. La zona de Ronda era una conca marina de varis centenars de metres de profunditat on al seu fons anaven a parar els sediments transportats pels rius i torrents de les muntanyes veïnes. Un d’aquests rius desembocava prop del mar, on ara es troba la ciutat de Ronda, i allà anava deixant la seva carrega que arrossegava.
Fa uns 5 (Ma) el nivell del mar va baixar al mateix moment que les forces orogèniques aixecaven el relleu. El territori es va quedar al descobert començant-se a erosionar. Sobre el terreny es va instal·lar una nova xarxa fluvial, l’actual, que en funció de la característiques de les roques va anar modelant el paisatge fins tal i com es coneix a l’actualitat

Alfred Montserrat Nebot ©