Al juliol de 1964 diversos membres del GEP (Grup
Espeleològic Pedraforca) van localitzar una petita cavitat situada al peu d’un
cingle del vessant sud del Costa Pubilla (2.043 m.), al Montgrony (Ripollès).
En una nova visita duta a terme al 1967 es troba, prop de l’entrada, una
galeria que donava a un pou obstruït per blocs i sediments. No fou fins al juny
de 1970 que es pogué destapar aquest pou de 6 metres de profunditat. El pou
acabava en una petita saleta amb nombrosos espeleotemes. Així es va donar per
acabada l’exploració i la topografia de la cova de les Pubilles, nom que li van posar els primers exploradors.
Costa Pubilla des del Prat de l'Amorriador
Durant dècades la cova de les Pubilles va restar oblidada,
fins i tot per aquells que l’havíem visitat als anys 60 del segle passat. Va
ser a primers del 2018 quan Joan Vigueras, veí de Campdevànol, es va posar en
contacte amb Miquel Nebot del GEP i un dels autors de la topografia de la cova
de les Pubilles. El motiu era la cerca d’informació sobre la cavitat per tal
d’englobar-la en el llibre: “Redescobrint Gombrèn i el seu entorn”.
El redescobriment de la cavitat va portar uns mesos. Els que
hi havíem estat fa 50 anys no recordaven ben bé la situació i ubicats sobre el
terreny l’únic que vàrem constatar era el canvi sofert en la vegetació, molt
més ufanosa, el que desvirtuava la pobre idea que ja teníem sobre l’emplaçament
de la cova.
Un altre intent va ser la cerca a través d’internet. De la
visita a diversos blogs de senderisme i similars es va poder constatar que
altre gent també havia buscat la cova de les Pubilles amb resultats negatius.
Fins i tot algú dubtava de la seva existència.
Va ser gràcies a Santi Sanz, bon coneixedor del Montgrony, que
després de dies de repassar-se els cingles d’aquesta muntanya, va redescobrir
la cova.
Cova de les Pubilles
Inscripció feta al 1964
Sobre aquesta cavitat es va publicar un article a la revista
“Ildobates” nº 1 (1971), editada pel Grup Espeleològic Pedraforca. En aquest es
deia que la cova estava excavada en calcaries del Devonià quan realment es
troba en calcaries micrítiques del Maastrichtià (fàcies Garumnià), Cretaci.
Alfred Montserrat Nebot ©
