Després de creuar la riera de Rupit (Osona) pel famós pont penjat
cal anar a buscar el camí que porta al Salt de Sallent. Aquest és estret i
ombrívol fins arribar a la part superior del saltant d’aigua.
Per obtenir una vista completa d’aquesta cascada és millor avançar
cap a l’est seguint el cingle fins a un mirador protegit amb baranes
metàl·liques que ofereix més seguretat. El salt d’aigua fa poc més de 100 metres i des d’aquí és pot
veure tota la caiguda fins a la gran tolla que forma a la part inferior, on l’aigua
segueix cap a l’embassament de Susqueda.
Pont penjat de Rupit
Salt de Sallent
Abans de marxar del mirador val la pena observar com
el cingle per on cau l’aigua segueix cap a l’oest fins que la vista el perd en
el punt anomenat l’Agullola. Un gran massa rocosa a punt de despendre’s del
cingle. La fracturació, especialment el diaclasat de la roca, i l’acció erosiva
ambiental en són els responsables
Des del nostre observatori també es pot veure com el salt de
Sallent ha anat erosionant aquesta paret calcaria i s’ha anat encaixant entre el
mirador on estem i l’Agullola
El Santuari del far es situa sobre la cinglera del fons
A partit d’aquest punt la ruta continua per un camí ample
que ressegueix la part superior del cingle. Aquest cingle esta format per
calcaries eocèniques farcides de nummulits. Aquesta roca es coneix, col·loquialment
en aquesta zona, com calcaria de Tavertet. A la ciutat de Girona l’anomenen
calcaria de Girona.
Els nummulits són uns fòssils amb forma de llentia que aquí
es troben per tot arreu. Es tracta d’organismes unicel·lulars marins
característics del Paleogen.
Per sobre de les calcaries amb nummulits es situen unes
margues blavoses amb eriçons, també fòssils
Sense deixar el camí ample s’arriba a les envistes de la
casa de l’Om. Per sobre passa la carretera C-153, que antigament era la ruta
habitual entre Vic i Olot.
Es creua la riera de l’Om per la part superior del Saltant
del Goleró i s’enfilen els prats on hi ha alguns tancats de filferro pel
bestiar. La ruta a seguir és bastant intuïtiva però no perdedora.
Aquests prats acaben quan comença el bosc tot trepitjant un
corriol que puja dret fins a trobar el peu d’un cingle que cal seguir de manera
més o menys planera. Superat aquest cingle la ruta puja lleugerament pel bosc
fins arribar al Santuari del Far
Al fons l'Agullola. A l'altre costat de la vall la cinglera per on passa la ruta
Es camina sobre una superfície més o menys plana que
presenta una certa inclinació (cabussament) cap al nord. És la part superior de
les calcaries que formen el que els geomorfòlegs anomenen una superfície
estructural, que en aquest cas es pot seguir des del Turó del Castell, a
Tavertet, fins al Santuari del Far. La continuïtat més enllà del Far hi ha que
buscar-la en el relleus pròxims a la vall del Brugent. La falla d’Amer ha
condicionat aquest relleu
Sant Martí Sacalm des del mirador del Far
Església de la Mare de Déu del Far
Mapa de la ruta. Font: ICGC
Temps aproximat: Unes 4 hores en un sol sentit
Alfred Montserrat Nebot ©
