L’idea de pujar a l’ermita de Santa Fe venia de lluny. Situada uns 650 metres més amunt de la població d’Organyà (Alt Urgell), aquest edifici del segle XII s’alça sobre l’extrem més oriental de la serra de Sant Joan, divisòria de les valls de Montanisell i Cabó. Aquesta serralada s’estén cap a l’oest fins a enllaçar amb la serres de Carreu i Boumort, ja en el límits amb el Pallars Jussà. En diverses ocasions havíem recorregut altres parts d’aquesta serralada, especialment la zona entre el Forat del Pitarell, els Prats i el coll de Llívia.
Donades les desfavorables previsions climatològiques del dia decidirem canviar els nostres plans i en lloc de començar a caminar des d’Organyà, vàrem fer-ho des del coll Marí. El desnivell és només de 300 metres i en cas de pluja segur que ho agraíem. Finalment la pluja no es va presentar fins que ja estàvem de nou al vehicle.
A la part superior de la muntanya es pot veure l'ermita de Santa Fe
L’accés a coll Marí s’efectua a través d’una pista, en bastant bon estat, que s’inicia passades les cases de Caselles, que queden a l’esquerra, a la carretera que va a Montanisell. El desviament no està senyalitzat
A coll Marí hi ha una petita àrea de pic-nic amb un mirador sobre la vall i una estàtua dedicada a Jacint Verdaguer obra de l’artista Pep Cervilla
Just del final de la pista comença un corriol, ben marcat, que remunta fins la base del cingle de Sant Fe per després dirigir-se cap al nord-oest a buscar el collet de Prats, ja sobre la carena
Collet de Prats
Només cal enfilar-se cap a l’esquerra per l’anomenat Grau de
Santa Fe, per arribar a l’ermita en pocs minuts
Es tracta d’un edifici amb nau rectangular coberta amb volta de canó. Tal i com s’hi arriba hi ha una porta amb dovelles. Al seu costat una construcció sembla ser una cisterna que recollia les aigües de pluja de la teulada
A la part contraria de la que hem arribat existeix un altra porta i un petit campanar d’espadanya. Una barana tanca un mirador sobre el paisatge. Una mica més avall es veu la Creu de Santa Fe. L’ermita fou reformada al 1880 allargant-se la seva nau. El seu estat actual es bastant lamentable
Vista d'Organyà, a la vall del Segre. A l'esquerra en congost de Tres Ponts. Al fons Port del Comte
De tornada, tot just sota l’ermita, s’inicia un sender que porta fins la Creu de Santa Fe
Cal observar la disposició dels estrats de calcaries cretàciques que formen la carena de la serra de Sant Joan vistos des dels voltants de Santa Fe. Es tracta d’una forma de relleu invertit: un sinclinal penjat, o sigui, un plec còncau que els seus vessants han estat erosionats i la seva part central ha quedat com un relleu més elevat presentant una depressió al mig que assenyala l’eix del plec. Aquest sinclinal es situa sobre la lamina d’encavalcament de Boixols, la unitat estructural més septentrional dels anomenats Mantells Superiors al Pirineu central
