10 de setembre de 2019

Roca de Canalda (1.703 m.) (Odèn-Solsonès)


Aquest era un objectiu de feia temps. La Roca de Canalda (Odèn-Solsonès), visible des de diversos indrets del país, és un relleu que destaca en el vessant sud de la serra de Port de Comte. Una mola de conglomerats i bretxes de l’Oligocè sobre el que s’han amuntegat calcaries de l’Eocè, o sigui, materials més vells disposats sobre roques més noves. El clàssic encavalcament, tot i que aquí és doble.


A la Roca de Canalda s’hi pot accedir pel seu costat oest o per l’est. L’itinerari és el mateix només varia si es fa en el sentit de les agulles del rellotge o a l’inrevés.
Entre els punts quilomètrics 37 i 38 de la L-401 es pot deixar el vehicle en un petit replà al costat de la carretera. Just per aquí passa una vella pista que travessa la carretera i s’enfila cap al flanc est de la Roca de Canalda

 Coves dels Moros

Aviat es deixa a la dreta un dipòsit d’aigua mentre, per l’esquerra ja és poden veure alguns dels forats penjats a la paret i que formen part de les coves dels Moros. Abans d’arribar al peu del cingle, per l’esquerra arriba un corriol. Aquest és el camí de tornada








La pista s’enfila progressivament fins que acaba a la part superior d’un cingle amb bones vistes sobre el paisatge del Solsonès. A partir d’aquí s’inicia un sender que remunta el marge dret d’un torrent. Entre marques de pintura i piles de pedra s’arriba al prat que dona pas a la zona més elevada de la Roca de Canalda (1.703 m.). Per sobre s’observen les parets calcaries del Puig Sobirà (1.923 m.)

 Roca de Canalda. Al fons Montserrat


Una mica a ponent, un corriol inicia la davallada. Aviat es desemboca en una pista empinada i molt pedregosa que cal no deixar fins ben avall

Tram de la pista on s’observa el que sembla ser un dels plans d’encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda



Diversos aspectes de Ca la Rita

Seguint pista avall, en un revolt a la dreta, surt un camí que segueix una petita carena. No es triga a veure la tanca del Zoo del Pirineu, una instal·lació privada.
Just per l’esquerra s’inicia un sender que recorre tota la part inferior de la Roca de Canalda passant per diverses balmes, Ca la Rita, Ca l’Andreu i d’altres. Aquest sender desemboca sobre la pista on s’ha començat a caminar. Només cal seguir-la fins la carretera on hem deixat el vehicle

 Mapa del recorregut. Temps aproximat: 3hores i mitja

Alfred Montserrat Nebot ©

15 d’agost de 2019

Pujada al Comabona (2.548 m.). Serra del Cadí


El cim del Comabona representa la punta més oriental de la serra del Cadí. Amb els seus 2.548 metres sobre el nivell del mar es situa sobre la carena que separa els municipis de Montellà i Martinet, a la Cerdanya, i Gisclareny, al Berguedà.
Ja fa anys vàrem pujar al Costa Cabirolera (2.604 m). Donades les circumstàncies del moment ens vàrem quedar amb ganes de fer el Comabona. Ara, aprofitant un dels pocs respirs que ens han donat les altes temperatures d’aquest mes d’agost, ens hi desplaçarem.
La pista que surt de Montellà i puja fins al refugi de Prat d’Aguiló (Cèsar August Torras) permet una aproximació que ens situa per sobre les 1.900 metres. A partir d’aquí s’inicia la caminada.





Des de la zona d’aparcament cal seguir la pista (tancada amb una cadena) que en pocs minuts passa per davant del refugi. A l’esquerra es poden veure les senyals que indiquen  l’itinerari cap al pas dels Gosolans, històric pas entre la Cerdanya i el Berguedà utilitzat des d’antic pels traginers.
Creuant uns prats s’arriba a la font dels Coloms que sembla abastir el refugi d’aigua. La pujada segueix ferma i penetra al bosc. La ruta és prou visible, només hi ha que seguir les fites i algunes marques de pintura




 En sortir del bosc la pujada es presenta més evident i ja no es deixa fins arribar al pas dels Gosolans, sobre la carena del Cadí

 


Carena del Cadí amb el Pedraforca al fons

Al pas dels Gosolans es creuant diverses rutes però el més espectacular són les vistes sobre els cims més alts del Cadí, el Pedraforca i la Cerdanya.


Plataforma superior de la serra del Cadí

Comabona poc abans d'arribar al cim del Puig de Font Tortera

Costa Cabirolera des del Puig de Font Tortera

Cal agafar el camí de l’esquerra i seguir paral·lels a la carena fins arribar al Puig de Font Tortera (2.521 m), una mena d’avantcim del Comabona.

 Rampa final del Comabona


 Vèrtex geodèsic al Comabona. El punt més alt es troba uns metres més a l'oest. La tornada es fa pel mateix itinerari. Temps aproximat: 4 hores

Mapa de l'itinerari. (Font: ICGC)

Alfred Montserrat Nebot ©

30 de juliol de 2019

La Signal de Botrange, el sostre de Bèlgica


El punt més elevat de Bèlgica es troba a la regió de Hautes Fagnes, a la vessant occidental del massís de les Ardenes. Conegut amb el nom de la Signal de Botrange es situa en un altiplà travessat per una carretera que permet el seu accés sense cap tipus de dificultat.

Vèrtex geodèsic




Un vèrtex geodèsic aixecat entre els arbres del bosc assenyala els 694 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Al seu costat es va construir, al 1923, una torre de 6 metres d’alçada, per poder arribar als 700 metres. Aquesta porta el nom de torre Baltia, en honor al general Herman Baltia, comissionat reial per al cantons orientals entre 1920 i 1925


Cal destacar que aquest lloc no va ser territori belga fins després de la firma del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra Mundial. Al 1889 el prussians van aixecar una torre de fusta que al 1934 va ser substituïda per una edificació d’obra per part del belgues. Actualment és una centre de comunicacions


La regió de Hautes Fagnes és una important reserva biològica i forestal que està creuada per diversos itineraris pedestres. Es habitual que durant la primavera i l'estiu, quan les condicions meteorològiques ho recomanen degut a la sequera, la zona resta tancada als caminants

© Alfred Montserrat Nebot

29 de juny de 2019

El Comanegra. Sostre comarcal de la Garrotxa (Montagut i Oix)



Feia temps que aquesta sortida estava programada. Les circumstàncies varen fer que coincidís amb l’onada de calor d’aquest final de juny de 2019. La idea inicial de pujar al sostre comarcal de la Garrotxa des de les basses de Monars i seguir la carena de Serra Baixa fins al Pic de les Bruixes, va ser reconvertida en un curt itinerari de pujar i baixar al  Comanegra (1.557 metres). La forta calor (34 graus al cim), la total absència d’oratge i ombra durant tot el recorregut van fer que la prudència s’imposés a la rauxa. El pic de les Bruixes queda per una altra ocasió.


 Bassa de Monars




L’aproximació fins a les basses de Monars es fa a través d’una pista que surt d’un parell de quilòmetres després de Rocabruna en direcció a Beget. El lloc és fàcilment identificable donat que hi ha un dipòsit de ciment al costat de la pista






Cal deixar el vehicle a l’indret de les basses de Monars. Seguint un corriol ben marcat amb els colors verd i taronja comença una forta pujada travessant unes rampes d’herba força inclinades. Arriba un moment que les marques de pintura són difícils de veure i hi ha que fixar-se en les fites de pedra.
Fent algunes ziga-zagues i superant alguns petits passos entre roques s’arriba a la carena, divisòria amb el veí Estat Francès. Només a partir d’aquí es pot gaudir de l’ombra que proporciona el bosc establert a la cara nord de la muntanya





Un pal clavat a terra assenyala una mena d’avant cim. Una mica més enllà es situa el vèrtex geodèsic del Comanegra





En un dia clar la vista és espectacular
 

La baixada es fa pel mateix camí. Temps total: 1 hora 30 minuts

El Comanegra vist des de la pista a l'indret de les basses de Monars

 El Comanegra vist des dels voltants de Rocabruna

 Mapa de l'itinerari

Alfred Montserrat Nebot ©