11 de juny de 2018

Cova Xerolina (Pontons-Alt Penedès)


Aquesta petita cavitat ubicada al municipi de Pontons (Alt Penedès) compta amb diversos noms: cova de Cal Fontena, de Mariangla, Xerolina i de Can Joan de Solé. Aquest últim nom és el que figura, pintat en grans lletres, a la rampa d’entrada a la cavitat. Per al títol del post s’ha conservat el de cova Xerolina donat que és el que figura com entrada a Espeleoindex.
La cova s’obre molt a prop de la carretera BV-2441, a la part superior del paratge conegut com a Pla de la Mariana (o Matania), just al començament del bosc.

 Entrada a la cova Xerolina

Mapa de situació (ICGC)

Excavada en calcaries de l’eocè i amb un recorregut total d’uns 30 metres, s’accedeix a la cavitat per una curta rampa que dona pas a una saleta. A la dreta d’aquesta s’observa un mur de pedra, el que fa sospitar que aquesta estància ha estat utilitzada per guardar o emmagatzemar alguna cosa.



 
Seguint la rampa d’entrada la cova guanya en amplada i s’arriba a una nova petita sala situada a un nivell inferior. És en aquesta part de la cavitat on es troben la majoria d’incipients formes reconstructives.





En aquesta cavitat s’hi ha recollit alguns interessants exemplars de fauna cavernícola.

Alfred Montserrat Nebot ©

28 de maig de 2018

Les Tarteres de Cambrils (Odèn-Solsonès). Una aproximació a la seva génesi i evolució


S’hi mai heu anat per l’Alt Solsonès i més concretament pels voltants de la població de Cambrils (Odèn), segur que us ha cridat l’atenció una immensa pendent de rocs que sembla desplomar-se sobre la carretera L- 401 a l’alçada, aproximadament, del quilòmetre 20. L’indret, conegut com les Tarteres, sobta especialment quan s’arriba a Cambrils per la carretera que ve per la serra Seca. No cal ser cap expert per adonar-se’n de que aquest talús d’esbaldregalls pot induir a un cert risc natural que pot afectar especialment bens materials, ja sigui per la caiguda de noves pedres o per remobilització de les actuals.
Des del punt de vista geomorfològic aquesta acumulació de blocs i pedregam vari forma part d’un concepte més ampli que tècnicament es coneix com moviment de vessant. De moviments de vessant n’hi ha de diversos tipus. N’hi ha de simples, com els despreniments, les bolcades, les esllavissades, etc... i n’hi ha de complexos, quan s’entrellacen diversos moviments simples. Tots ells responen a factors concrets de diferent ordre, tant natural com antròpic (Varnes, 1978).
Encara que en diversos indrets de la població de Cambrils s’hi ha detectat de sempre una certa activitat continuada pel que fa a moviments i caigudes de roques, cal destacar que fins al moment l’origen d’aquest fenomen no ha estat descrit. Tampoc s’han trobat testimonis orals o escrits que puguin aportar llum sobre l’època en que aquesta massa de rocs es va posar en moviment, tanmateix, una primera observació amb detall d’aquest fenomen ha permès anticipar una hipòtesi sobre la seva possible gènesi i evolució.

Vista de les Tarteres de Cambrils des del castell

Situació geogràfica

 Situació geològica

Des del punt de vista geològic la zona de les Tarteres forma part del marge sud del mantell del Port del Comte, en el límit entre l’avantpaís plegat i els primers relleus del Pirineu. Aquest mantell, format bàsicament per roques mesozoiques i eocenes, encavalca materials més moderns, com són els conglomerats oligocènics que ja formen part de la conca de l’Ebre (Verges, 1993).

Tall esquemàtic de la zona visitada

Per sota el poble de Cambrils, a nivell de la carretera, cal destacar la presencia del Keuper (Triàsic superior), compost per margues, argiles i nivells evaporítics, que han actuat de lubricants afavorint l’encavalcament.
Es tracta d’una zona estructuralment  complicada on a la successió d’encavalcaments hi ha que sumar nombroses fractures, tant falles com diàclasis, com ha resultats dels esforços generals de la regió. Tota aquesta tectònica ha provocat un veritable quartejament de les calcaries sorrenques (Cretaci superior), que formen el cingle de la part superior del talús d'esbaldregalls.
Una primera observació general de la zona de les Tarteres ja permet distingir entre dues àrees ben delimitades. La primera es refereix a la gran tartera situada per sobre de la carretera L-401. La segona es situa a l’alçada del poliesportiu i darrera dels restaurants de la població.

 Vessant nord de les Tarteres

La zona situada a partir del quilòmetre 20 de la carretera L-401, esta representada per una tartera formada per un caos de blocs caiguts gravitacionalment des de la cinglera superior (despreniments i bolcades). Aquests blocs, que poden arribar a tenir varies desenes de metres cúbics, han anat rodolant i esmicolant-se, no només per l’efecte de la caiguda, sinó per fenòmens erosius posteriors (meteorització). No obstant, la simple observació de la morfologia dels blocs denota una predominança de l’acció mecànica per sobre de la química.
Per sota de la carretera és veu una important disminució del volum del pedregar. En part es pot atribuir a l’efecte antròpic de la construcció de la carretera (1948. Abans i havia un camí carreter), però a mesura que es va baixant cap al fons de la vall, aviat només es troben blocs de petites dimensions i materials fins, o sigui, aquells que per la seva mida i també segurament arrossegats per l’acció de la pluja, han arribat més lluny, Morfològicament aquesta àrea més distal presenta una planta lobular i una secció transversal convexa, típica dels front d’aquest moviments de vessant. Es podria dir que es tracta d’un corrent d’arrossegalls provocat per despreniments i bolcades amb origen al cingle superior de la serra, i on es poden observar perfectament les zones de sortida, trajecte i arribada dels blocs.


Dues vistes de la part baixa de la tartera, prop de la carretera L-401

A l’alçada del poliesportiu, s’observa un canvi en la morfologia del paisatge. Sobre l’esbaldregall s’hi ha instal·lat un espès bosc. No hi ha dubte que el canvi en l’orientació del vessant (nord-oest) condiciona el fet. Una menor insolació manté la humitat i afavoreix l’establiment de la vegetació. D’altra banda la pendent general és menys pronunciada presentant dos replans ben marcats que presenten una certa contrapendent cap a l’interior de la muntanya.  Això fa sospitar que es tracta d’un moviment de vessant complex format per  una esllavissada rotacional acompanyada de despreniments i bolcades. Alguns blocs de la part superior es troben al seu límit gravitacional.
És al peu d’aquesta zona boscosa on es situen el poliesportiu i els dos edificis dedicats a la restauració que hi ha a Cambrils. Els propietaris d’aquests immobles, construïts ja fa algunes desenes d’anys, han reportat la caiguda esporàdica de pedres a la carretera,  generalment de petit tamany, i especialment en èpoques de fortes pluges, així com l’aparició eventual d’esquerdes en les parets d’obra. Cal tenir en compte que són edificis aixecats sobre la part distal d’aquest moviment de vessant.

Bloc caigut a la L-401 el 15 de juny de 2010 després de varis dies de fortes pluges 

Vessant nord, de característiques morfològiques molt diferents. Al fons es pot veure una cicatriu en el terreny. Es tracta d'un incipient moviment de vessant on el nivell de desenganxament es situa en els materials del Garumnià. No es pot descartar la seva influència en el comportament de l'esllavissada rotacional d'aquesta zona de les Tarteres

 

Secció B - B'
 Secció A - A'
Perfils de les dues vessants afectades pels moviments de vessant


Des de la part superior de la serra s’intueixen alguns dels mecanismes que poden haver afavorit el desencadenament d’aquest fenomen

Factors estructurals:

- Estratificació. Les calcaries mantenen un fort cabussament cap al NE, per tant presenten una contrapendent respecte al pla inclinat de la tartera, no obstant, prop del cingle, els plans d’estratificació es mostren amb una important pèrdua de cohesió que potser sigui deguda al comportament plàstic del keuper infrajacent, especialment quan esta saturat d’aigua.
 No es pot menystenir la presencia en profunditat de dos aqüífers importants a la zona: el que dona lloc a la font de Cal Sala, a l’est, i  el que alimenta la font Salada de Cambrils, a l’oest. Cal tenir en compte que aquest últim circula molt proper a la part baixa de la tartera i que anualment dissolt diversos centenars de tones de sal del Keuper el que pot donar lloc a fenòmens de subsidència.

- Fracturació (diaclasat). Destaquen dos sistemes de diàclasis principals en orientació N30E i N10W que han condicionat els plans de fractura verticals.
La gran cicatriu existent a la part més alta del cingle, d’uns 3 metres d’ample, 70-80 de llarg i 15 de profunditat, segueix una d’aquestes diàclasis i predisposa a un nou i no molt llunyà moviment rocós sobre la carretera L-401.

Estratificació

Fracturació: diaclàsis


Factors climàtics: 

- Gelifracció. Aquest fenomen, que esmicola la roca en gelar-se l’aigua que penetra en les seves fissures i fa de tascó, actua durant uns 80 dies/any donada l’altitud: 1.200 metres.

- Pluviositat.  Segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, la precipitació anual a l’Alt Solsonès és de 950 mm. Aquestes aigües són infiltrades ràpidament a traves de les fractures alterant la cohesió de la roca. Tanmateix ha donat lloc a un marcat procés de carstificació.

- Carstificació. Com a morfologies exocàrstiques cal destacar la presencia de rascler (rillenkarren) més o menys desenvolupat sobre superfícies inclinades i d’alguns incipients cercles erosius en les horitzontals.
L'endocarst és pobre. S’observen esquerdes més o menys penetrables en vertical i passos horitzontals entre blocs. Entre les primeres cal destacar algunes formes reconstructives, bàsicament parietals, resultat de la infiltració d’aigua meteòrica directament des de l’exterior.

 Rascler 


Roques fracturades per efecte de la meteorització





Diversos aspectes de la part superior del cingle

Algunes dades al voltant de les Tarteres de Cambrils


La superfície afectada per aquest moviment de vessant s’ha establert en 9,53 ha, i el volum de material desplaçat és de l’ordre de 800.000 metres cúbics, aproximadament.
La densitat de la roca és de 2,65 kg/dm3.


Representació, sobre foto aèria, dels principals sistemes de fractures (groc) i els desplaçaments de la massa rocosa (vermell)



En la comparació de les fotos aèries dels anys 1946, 1956 i 2014 no s'observen canvis en la disposició de les grans masses rocoses. Destaquen l'obertura de la carretera L-401, les noves construccions, l'augment de la massa vegetal, especialment la forestal, i el canvi d'usos agrícoles d'alguns indrets

Sismicitat:

L’Alt Solsonès es una zona classificada sísmicament com d’activitat “moderada” (Fontserè i Iglesias, 1991).  Els registres històrics donen una intensitat VII (MSK), o més per a un retorn de 500 anys. No es coneixen epicentres a la zona, però hi ha documentats episodis sísmics de baixa intensitat al llarg de la historia recent en àrees properes.
Del 4 al 6 de desembre de 2009 va tenir lloc l’anomenada “Crisi del Solsonès”. Van ser diversos terratrèmols de baixa intensitat localitzats al sud del municipi d’Odèn i al de Lladurs. No van provocar danys ni es té noticia de d’afectació sobre les Tarteres de Cambrils.
Tot i que la tradició oral i escrita dels habitants de Cambrils no reflexa cap noticia sobre el possible origen d’aquest moviment de vessant, alguns autors (Mata-Perelló i Climent, 2015) el suposen relacionat amb el sisme que va afectar Lisboa i Cadis l’1 de novembre de 1755. No obstant, les dades semblen demostrar que aquest terratrèmol va tenir poca incidència al Solsonès (Martínez Solares, 2001). Potser si podria estar relacionat amb les crisis sísmiques a Catalunya entre els anys 1373 i 1448. De totes maneres, la falta de dades en aquesta àrea del nord de la comarca no permet assegurar aquesta suposició

Conclusió:

En definitiva, el paratge conegut com les Tarteres, sembla el producte d’un fenomen dilatat en el temps com ha resultat de l’evolució normal del relleu condicionat pels factors abans esmentats (estructurals, climàtics, etc...).  De totes maneres l’amplitud temporal en que es creu que s’ha desenvolupat aquest moviment de vessant no permet descartar la possibilitat de que hagi estat afectat per algun tipus d’activitat sísmica en temps remots.
De tota la informació obtinguda, es podria dir que el període de retorn pel que fa a la possibilitat de nous moviments de certa importància a les Tarteres de Cambrils, es situaria entre 100 i 500 anys. Caldria noves i més acurades observacions per definir-lo amb més precisió.

Alfred Montserrat Nebot ©