S’hi mai heu anat per l’Alt Solsonès i més concretament pels
voltants de la població de Cambrils (Odèn), segur que us ha cridat l’atenció
una immensa pendent de rocs que sembla desplomar-se sobre la carretera L- 401 a
l’alçada, aproximadament, del quilòmetre 20. L’indret, conegut com les
Tarteres, sobta especialment quan s’arriba a Cambrils per la carretera que ve
per la serra Seca. No cal ser cap expert per adonar-se’n de que aquest talús
d’esbaldregalls pot induir a un cert risc natural que pot afectar especialment
bens materials, ja sigui per la caiguda de noves pedres o per remobilització de
les actuals.
Des del punt de vista geomorfològic aquesta acumulació de
blocs i pedregam vari forma part d’un concepte més ampli que tècnicament es
coneix com moviment de vessant. De moviments de vessant n’hi ha de diversos
tipus. N’hi ha de simples, com els despreniments, les bolcades, les
esllavissades, etc... i n’hi ha de complexos, quan s’entrellacen diversos
moviments simples. Tots ells responen a factors concrets de diferent ordre,
tant natural com antròpic (Varnes, 1978).
Encara que en diversos indrets de la població de Cambrils
s’hi ha detectat de sempre una certa activitat continuada pel que fa a
moviments i caigudes de roques, cal destacar que fins al moment l’origen d’aquest
fenomen no ha estat descrit. Tampoc s’han trobat testimonis orals o escrits que
puguin aportar llum sobre l’època en que aquesta massa de rocs es va posar en
moviment, tanmateix, una primera observació amb detall d’aquest fenomen ha
permès anticipar una hipòtesi sobre la seva possible gènesi i evolució.
Vista de les Tarteres de Cambrils des del castell
Situació geogràfica
Situació geològica
Des del punt de vista geològic la zona de les Tarteres forma
part del marge sud del mantell del Port del Comte, en el límit entre
l’avantpaís plegat i els primers relleus del Pirineu. Aquest mantell, format
bàsicament per roques mesozoiques i eocenes, encavalca materials més moderns,
com són els conglomerats oligocènics que ja formen part de la conca de l’Ebre
(Verges, 1993).
Tall esquemàtic de la zona visitada
Per sota el poble de Cambrils, a nivell de la carretera, cal
destacar la presencia del Keuper (Triàsic superior), compost per margues,
argiles i nivells evaporítics, que han actuat de lubricants afavorint
l’encavalcament.
Es tracta d’una zona estructuralment complicada on a la successió d’encavalcaments
hi ha que sumar nombroses fractures, tant falles com diàclasis, com ha
resultats dels esforços generals de la regió. Tota aquesta tectònica ha
provocat un veritable quartejament de les calcaries sorrenques (Cretaci
superior), que formen el cingle de la part superior del talús d'esbaldregalls.
Una primera observació general de la zona de les Tarteres ja
permet distingir entre dues àrees ben delimitades. La primera es refereix a
la gran tartera situada per sobre de la carretera L-401. La segona es situa a l’alçada
del poliesportiu i darrera dels restaurants de la població.
Vessant nord de les Tarteres
La zona situada a partir del quilòmetre 20 de la carretera L-401,
esta representada per una tartera formada per un caos de blocs caiguts
gravitacionalment des de la cinglera superior (despreniments i bolcades).
Aquests blocs, que poden arribar a tenir varies desenes de metres cúbics, han
anat rodolant i esmicolant-se, no només per l’efecte de la caiguda, sinó per
fenòmens erosius posteriors (meteorització). No obstant, la simple observació
de la morfologia dels blocs denota una predominança de l’acció mecànica per
sobre de la química.
Per sota de la carretera és veu una important disminució del
volum del pedregar. En part es pot atribuir a l’efecte antròpic de la
construcció de la carretera (1948. Abans i havia un camí carreter), però a
mesura que es va baixant cap al fons de la vall, aviat només es troben blocs de
petites dimensions i materials fins, o sigui, aquells que per la seva mida i
també segurament arrossegats per l’acció de la pluja, han arribat més lluny,
Morfològicament aquesta àrea més distal presenta una planta lobular i una
secció transversal convexa, típica dels front d’aquest moviments de vessant. Es
podria dir que es tracta d’un corrent d’arrossegalls provocat per despreniments
i bolcades amb origen al cingle superior de la serra, i on es poden observar
perfectament les zones de sortida, trajecte i arribada dels blocs.
Dues vistes de la part baixa de la tartera, prop de la carretera L-401
A l’alçada del poliesportiu, s’observa un canvi en la
morfologia del paisatge. Sobre l’esbaldregall s’hi ha instal·lat un espès bosc.
No hi ha dubte que el canvi en l’orientació del vessant (nord-oest) condiciona
el fet. Una menor insolació manté la humitat i afavoreix l’establiment de la
vegetació. D’altra banda la pendent general és menys pronunciada presentant dos
replans ben marcats que presenten una certa contrapendent cap a l’interior de
la muntanya. Això fa sospitar que es
tracta d’un moviment de vessant complex format per una esllavissada rotacional acompanyada de
despreniments i bolcades. Alguns blocs de la part superior es troben al seu
límit gravitacional.
És al peu d’aquesta zona boscosa on es situen el
poliesportiu i els dos edificis dedicats a la restauració que hi ha a Cambrils.
Els propietaris d’aquests immobles, construïts ja fa algunes desenes d’anys,
han reportat la caiguda esporàdica de pedres a la carretera, generalment de petit tamany, i especialment en
èpoques de fortes pluges, així com l’aparició eventual d’esquerdes en les parets
d’obra. Cal tenir en compte que són edificis aixecats sobre la part distal
d’aquest moviment de vessant.
Bloc caigut a la L-401 el 15 de juny de 2010 després de varis dies de fortes pluges
Vessant nord, de característiques morfològiques molt diferents. Al fons es pot veure una cicatriu en el terreny. Es tracta d'un incipient moviment de vessant on el nivell de desenganxament es situa en els materials del Garumnià. No es pot descartar la seva influència en el comportament de l'esllavissada rotacional d'aquesta zona de les Tarteres
Secció B - B'
Secció A - A'
Perfils de les dues vessants afectades pels moviments de vessant
Des de la part superior de la serra s’intueixen alguns dels mecanismes
que poden haver afavorit el desencadenament d’aquest fenomen
Factors estructurals:
- Estratificació.
Les calcaries mantenen un fort cabussament cap al NE, per tant presenten una
contrapendent respecte al pla inclinat de la tartera, no obstant, prop del
cingle, els plans d’estratificació es mostren amb una important pèrdua de
cohesió que potser sigui deguda al comportament plàstic del keuper infrajacent,
especialment quan esta saturat d’aigua.
No es pot menystenir
la presencia en profunditat de dos aqüífers importants a la zona: el que dona
lloc a la font de Cal Sala, a l’est, i el
que alimenta la font Salada de Cambrils, a l’oest. Cal tenir en compte que
aquest últim circula molt proper a la part baixa de la tartera i que anualment
dissolt diversos centenars de tones de sal del Keuper el que pot donar lloc a
fenòmens de subsidència.
- Fracturació
(diaclasat). Destaquen dos sistemes de diàclasis principals en orientació
N30E i N10W que han condicionat els plans de fractura verticals.
La gran cicatriu existent a la part més alta del cingle,
d’uns 3 metres d’ample, 70-80 de llarg i 15 de profunditat, segueix una
d’aquestes diàclasis i predisposa a un nou i no molt llunyà moviment rocós
sobre la carretera L-401.
Estratificació
Fracturació: diaclàsis
Factors climàtics:
- Gelifracció. Aquest
fenomen, que esmicola la roca en gelar-se l’aigua que penetra en les seves
fissures i fa de tascó, actua durant
uns 80 dies/any donada l’altitud: 1.200 metres.
- Pluviositat. Segons dades del Servei Meteorològic de
Catalunya, la precipitació anual a l’Alt Solsonès és de 950 mm. Aquestes aigües
són infiltrades ràpidament a traves de les fractures alterant la cohesió de la
roca. Tanmateix ha donat lloc a un marcat procés de carstificació.
- Carstificació.
Com a morfologies exocàrstiques cal
destacar la presencia de rascler (rillenkarren) més o menys desenvolupat
sobre superfícies inclinades i d’alguns incipients cercles erosius en les
horitzontals.
L'endocarst és pobre. S’observen esquerdes més o menys
penetrables en vertical i passos horitzontals entre blocs. Entre les primeres
cal destacar algunes formes reconstructives, bàsicament parietals, resultat de
la infiltració d’aigua meteòrica directament des de l’exterior.
Rascler
Roques fracturades per efecte de la meteorització
Diversos aspectes de la part superior del cingle
Algunes dades al voltant de les Tarteres de Cambrils
La superfície afectada per aquest moviment de vessant s’ha
establert en 9,53 ha, i el volum de material desplaçat és de l’ordre de 800.000
metres cúbics, aproximadament.
La densitat de la roca és de 2,65 kg/dm3.
Representació, sobre foto aèria, dels principals sistemes de
fractures (groc) i els desplaçaments de la massa rocosa (vermell)
En la comparació de les fotos aèries dels anys 1946, 1956 i 2014 no s'observen canvis en la disposició de les grans masses rocoses. Destaquen l'obertura de la carretera L-401, les noves construccions, l'augment de la massa vegetal, especialment la forestal, i el canvi d'usos agrícoles d'alguns indrets
Sismicitat:
L’Alt Solsonès es una zona classificada sísmicament com d’activitat
“moderada” (Fontserè i Iglesias, 1991).
Els registres històrics donen una intensitat VII (MSK), o més per a un
retorn de 500 anys. No es coneixen epicentres a la zona, però hi ha documentats
episodis sísmics de baixa intensitat al llarg de la historia recent en àrees
properes.
Del 4 al 6 de desembre de 2009 va tenir lloc l’anomenada
“Crisi del Solsonès”. Van ser diversos terratrèmols de baixa intensitat
localitzats al sud del municipi d’Odèn i al de Lladurs. No van provocar danys
ni es té noticia de d’afectació sobre les Tarteres de Cambrils.
Tot i que la tradició oral i escrita dels habitants de Cambrils
no reflexa cap noticia sobre el possible origen d’aquest moviment de vessant,
alguns autors (Mata-Perelló i Climent, 2015) el suposen relacionat amb el sisme
que va afectar Lisboa i Cadis l’1 de novembre de 1755. No obstant, les dades
semblen demostrar que aquest terratrèmol va tenir poca incidència al Solsonès (Martínez
Solares, 2001). Potser si podria estar relacionat amb les crisis sísmiques a
Catalunya entre els anys 1373 i 1448. De totes maneres, la falta de dades en aquesta
àrea del nord de la comarca no permet assegurar aquesta suposició
Conclusió:
En definitiva, el paratge conegut com les Tarteres, sembla el producte d’un fenomen dilatat en el temps com ha resultat de l’evolució
normal del relleu condicionat pels factors abans esmentats (estructurals,
climàtics, etc...). De totes maneres
l’amplitud temporal en que es creu que s’ha desenvolupat aquest moviment de
vessant no permet descartar la possibilitat de que hagi estat afectat per algun
tipus d’activitat sísmica en temps remots.
De tota la informació obtinguda, es podria dir que el període de retorn pel que fa a la possibilitat de nous moviments de certa importància a les Tarteres de Cambrils, es situaria entre 100 i 500 anys. Caldria noves i més acurades observacions per definir-lo amb més precisió.
Alfred Montserrat Nebot ©
