17 de gener de 2017

Primera trobada de Geolo Sketchers (Hostalric-Selva)




S’acaba de convocar la Primera Trobada de Geolo Sketchers. Es tracta de deixar constància sobre el paper dels dibuixos (paisatge, columnes, croquis, esquemes, gràfics, etc...) relacionats amb el món de la geologia. Es coneix que hi ha veritables artistes.
Des d’antic les llibretes de camp, no només dels geòlegs, han acompanyat als professionals de les ciències naturals. De tots són coneguts els captivadors dibuixos dels primers naturalistes. Tot i l’arribada de la fotografia, la màgia del dibuix no ha decaigut. La possibilitat de posar l’accent sobre algunes característiques especials del paisatge és un atribut que només es pot assolir mitjançant el dibuix.





Dipòsits piroclàstics i colades basàltiques del volcà d'Hostalric

Cartografia geològica de la zona
Per inscripcions a la jornada contactar amb Geolo Sketchers
 
Alfred Montserrat Nebot ©

8 de gener de 2017

Cova del Brugal (Sant Esteve de la Sarga-Pallars Jussà)



Al marge de ser una marca de rom bastant apreciada Brugal també és el nom que rep una cova del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà). Des de que fa poques setmanes vàrem visitar la cova de Sant Miquel, a Moror, teníem ganes de conèixer aquesta altra cavitat. L’interès es centrava en el fet d’estar desenvolupada en els mateixos materials (gresos d’Areny) i de comptar amb uns condicionaments estructurals similars. Ara, després d’haver visitat les dues cavitats, sembla que aquestes han sofert processos evolutius diferents o es troben en distintes fases d’un procés similar. No hi ha dubte que el corrent d’aigua que circula per l’interior de la cova del Brugal i la seva apertura a l’exterior, en el tàlveg del torrent,  hi han jugat un important paper.

 Punt on cal deixar el vehicle

Entrada de la cavitat situada en el tàlveg del torrent
Coneguda d’antic pels habitants de la zona, la cova del Brugal va rebre la visita de diversos grup d’espeleologia catalans durant les dècades dels anys 50 i 60 del segle passat. Al 1967, un equip de l’ERE del CEC, n’aixeca la topografia resultant tenir 279 metres de recorregut i 44 de profunditat




El cabal del riu varia ràpidament en funció de les precipitacions



El pla d'estrat que forma el sostre no permet la progressió dret en quasi tot el seu recorregut

Vells sediments reexcavats per l'actual curs d'aigua subterrani














Actualment és una cova bastant freqüentada per tot tipus de personal. La seva facilitat d’accés ha accelerat la desaparició de bells exemplars litogènics, com es pot observar al comparar l’aspecte que presenten certs punts de la cavitat amb les fotografies de les primeres exploracions






La cavitat s'acaba en aquest estret punt per on l'aigua desapareix. Algunes coloracions realitzades a finals del anys 60 del segle passat van relacionar aquest riu subterrani amb les fonts del Pasterot i dels Horts



Situació geològica de la cova del Brugal sobre els gresos d'Areny i la seva relació amb les altres litologies de la zona

Font: ICGC
 Mapa de situació

Per a més informació sobre la cavitat consulteu: Espeleoindex
i també Espeleobloc

Alfred Montserrat Nebot ©