25 de desembre de 2017

Trèveris (Renània-Palatinat. Alemanya). La Roma del nord



Considerada la ciutat més antiga d’Alemanya, Trèveris (Trier, en alemany) s’aixeca al costat del riu Mosel·la, en el land de Renània-Palatinat. Fundada pels romans amb el nom d’Augusta Treverorum l’any 16 abans de la nostra era, va ser edificada sobre un antic assentament de la tribu gal·la dels trèvers. Trèveris va arribar a tenir gran importància política especialment durant el baix imperi Romà quan va rebre el sobrenom de la Roma del nord. Després de la caiguda de l’imperi Romà, els pobles germànics van ocupar la zona i les llengües germàniques es varen imposar, tanmateix, els habitants de Trèveris van conservar el llatí durant uns quants segles.
La importància de Trèveris va tornar a ressorgir durant el Sacre Imperi Romanogermànic. Des del segle XII fins a la Revolució francesa, l’arquebisbe de Trèveris era un dels prínceps electors de l’imperi, els encarregats d’elegir l’emperador.
Des de 1986 és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

 Porta Nigra




La Porta Nigra (porta negra), construïda pels romans cap a l’any 180, era l’entrada septentrional a la ciutat d’Augusta Treverorum. El nom l’hi ve donat del color que la pedra ha anat agafant durant el pas dels anys. Amb el temps s’hi van afegir altres construccions però al 1804, Napoleó Bonaparte la va manar restaurar deixant-la  en el seu estat original



Entrant en la ciutat vella aviat s’arriba a la plaça del mercat on destaquen curioses façanes i la anomenada Font del Mercat

 Catedral de Trèveris. A la dreta l'església de Nostra Senyora

Òrgan de la catedral

Tomba de Johann Philipp von Walderdorff, un dels arquebisbes electors durant el Sacre Imperi Romanogermànic


 Altar i cor de l'est, on es troba la relíquia de la Túnica Santa

 Vista general de la catedral. Al fons la tomba de l'arquebisbe Balduí de Luxemburg

 Marqueteria al cor oest








Claustre


Església de Nostra Senyora
 
Aquí es pot trobar més informació sobre aquests edificis
Casa natal de Karl Marx

Karl Marx

Karl Marx fotografiat per John Jabez Edwin Mayal a l'agost de 1875

Alfred Montserrat Nebot ©

15 de desembre de 2017

Star Wars VIII. Parsifal al segle XXI



Avui s’ha estrenat mundialment la vuitena entrega de la saga “Star Wars”. Al marge d’un visionat per la premsa que es va dur a terme 36 hores abans, ningú tenia autorització per passar imatges de la pel·lícula abans del 15 de desembre de 2017.  I accentuo la data: 15 de desembre. La accentuo en el sentit de que el dia 15 de desembre comença passades les 24 hores del 14, o sigui, en el moment en que es produeix el canvi de dia.
Doncs feta la llei feta la trampa. Una gran quantitat de cinemes, i donada la gran expectació que sempre ha aixecat aquesta saga, s’han apressat a programar sessions a partit de les 0 hores del dia 15. Sessions, d’altra banda, que han estat religiosament seguides per un gran nombre d’adeptes.
Aquesta argúcia, podríem dir legal, no és la primera vegada que és fa. La història de les estrenes cinematogràfiques fora d’hores convencionals però dins del marge de la legalitat s’ha donat en d’altres ocasions, però molt poques

Es podria pensar que aquesta manera de fer és fruit de llargs estudis sobre el comportament del mercat de les audiències cinematogràfiques, de profunds coneixements de la psicologia dels seguidors de les pel·lícules de “Star Wars” o de conclusions a les que han arribat experts diplomats en escoles de negoci de prestigi i amb diversos màsters en el seu haver, però sembla que tot és més senzill.
L’any 1913, quan no hi havia tantes “collonades” acadèmiques, gràcies al mateix ardit, Barcelona va ser la primera ciutat del món, al marge de Bayreuth (Alemanya), que va estrenar  l’opera Parsifal de Richard Wagner

 Richard Wagner

Inspirada en un poema de Wolfram von Eschenbach l’acció passa al voltant del castell de Montsalvat ubicat al nord de la Iberia ocupada pels gots. En aquesta zona hi viuen els protectors del Sant Greal.  Aquesta i d’altres referències varen fer sospitar que Montsalvat era l’equivalent a Montserrat.
En aquell temps a Barcelona hi havia una important societat wagneriana que mig es va apropiar de la idea buscant paral·lelismes entre Catalunya i l’obra de Wagner. Amb els anys altres interpretacions han acostat Montsalvat a Montsegur, barrejant la història del càtars amb la llegenda de Parsifal. Fins hi tot els nazis s’ho van creure i Himmler va venir a Montserrat


Al marge de tot això, que donaria molt que parlar i portaria a relacionar-ho amb altres operes de Wagner (Lohengrin, en el seu conegut In fernem land, ja anuncia la seva procedència i llinatge amb Montsalvat), el cert és que aquesta opera només es podia representar, per expressa voluntat del seu autor, al festival de Bayreuth fins el 1 de gener de 1914. L’obertura quedava fora d’aquest desig del músic.
Excepte Nova York i Amsterdam, tots els gran teatres d’òpera del món van respectar la voluntat de Wagner i van programar Parsifal per la matinada del 1 de gener de 1914. A Barcelona, Alfred Volpini, director del Liceu, es va adonar que entre Alemanya i Catalunya existia un desfasament horari d’una hora i això, a efectes legals, permetia que la representació pogués començar a Barcelona a les 23:00h del dia 31 de desembre de 1913. Donat que l’obertura no comptava amb el pes de la prohibició, la representació va començar a les 22,30 hores per tal de que el començament del primer acte coincidís amb les 23 hores a Barcelona, les 24 a Alemanya. Així Barcelona va ser la primera ciutat del món en representar Parsifal legalment


 
 Dues representacions de Parsifal (Viquipedia)

Cal dir que va haver-hi espectadors que van abandonar l’obra abans d’acabar escandalitzats pel que consideraven una profanació de la simbologia catòlica.
La representació va acabar a les 5 de la matinada i les cròniques expliquen que la gent pujava Rambla amunt cantant fragments de l’obra wagneriana

Alfred Montserrat Nebot  ©