27 d’abril de 2018

Rupit-El Far. Caminant per mars antics


Després de creuar la riera de Rupit (Osona) pel famós pont penjat cal anar a buscar el camí que porta al Salt de Sallent. Aquest és estret i ombrívol fins arribar a la part superior del saltant d’aigua.
Per obtenir una vista completa d’aquesta cascada és millor avançar cap a l’est seguint el cingle fins a un mirador protegit amb baranes metàl·liques que ofereix més seguretat. El salt d’aigua fa poc més de 100 metres i des d’aquí és pot veure tota la caiguda fins a la gran tolla que forma a la part inferior, on l’aigua segueix cap a l’embassament de Susqueda.

Pont penjat de Rupit



Salt de Sallent

Abans de marxar del mirador val la pena observar com el cingle per on cau l’aigua segueix cap a l’oest fins que la vista el perd en el punt anomenat l’Agullola. Un gran massa rocosa a punt de despendre’s del cingle. La fracturació, especialment el diaclasat de la roca, i l’acció erosiva ambiental en són els responsables


Des del nostre observatori també es pot veure com el salt de Sallent ha anat erosionant aquesta paret calcaria i s’ha anat encaixant entre el mirador on estem i l’Agullola



 El Santuari del far es situa sobre la cinglera del fons


A partit d’aquest punt la ruta continua per un camí ample que ressegueix la part superior del cingle. Aquest cingle esta format per calcaries eocèniques farcides de nummulits. Aquesta roca es coneix, col·loquialment en aquesta zona, com calcaria de Tavertet. A la ciutat de Girona l’anomenen calcaria de Girona.
Els nummulits són uns fòssils amb forma de llentia que aquí es troben per tot arreu. Es tracta d’organismes unicel·lulars marins característics del Paleogen.
Per sobre de les calcaries amb nummulits es situen unes margues blavoses amb eriçons, també fòssils


Sense deixar el camí ample s’arriba a les envistes de la casa de l’Om. Per sobre passa la carretera C-153, que antigament era la ruta habitual entre Vic i Olot.
Es creua la riera de l’Om per la part superior del Saltant del Goleró i s’enfilen els prats on hi ha alguns tancats de filferro pel bestiar. La ruta a seguir és bastant intuïtiva però no perdedora.
Aquests prats acaben quan comença el bosc tot trepitjant un corriol que puja dret fins a trobar el peu d’un cingle que cal seguir de manera més o menys planera. Superat aquest cingle la ruta puja lleugerament pel bosc fins arribar al Santuari del Far


 Al fons l'Agullola. A l'altre costat de la vall la cinglera per on passa la ruta

Es camina sobre una superfície més o menys plana que presenta una certa inclinació (cabussament) cap al nord. És la part superior de les calcaries que formen el que els geomorfòlegs anomenen una superfície estructural, que en aquest cas es pot seguir des del Turó del Castell, a Tavertet, fins al Santuari del Far. La continuïtat més enllà del Far hi ha que buscar-la en el relleus pròxims a la vall del Brugent. La falla d’Amer ha condicionat aquest relleu

Sant Martí Sacalm des del mirador del Far

Església de la Mare de Déu del Far
 
 Mapa de la ruta. Font: ICGC

Temps aproximat: Unes 4 hores en un sol sentit

 Alfred Montserrat Nebot ©