Les Esplugues de Carme (Carme-Anoia)

Les Esplugues de Carme, també conegudes com Coves del Balç de les Roquetes i altres noms diversos, és un conjunt de petites cavitats conegudes des d’antic i excavades en travertins del Plistocè inferior (2,5-1,8 Ma). Tot i que es coneixen visites anteriors, la primera referència bibliogràfica es deu al pare Calonge, que les va visitar al 1885. Posteriorment, Mn. Faura i Sans va deixar constància de la seva visita a la revista Sota Terra, editada pel Club Muntanyenc Barcelonès. Més tard també s’hi van fer treballs arqueològics. 

 Cova 4

Al 1973, amb companys del Grup Espeleològic Pedraforca (GEP), vàrem fer la topografia de les quatre cavitats més grans, que van ser publicades a Ildobates, la que aleshores era la revista del grup. Posteriorment, al 1989, Ferran Cardona escriu un nou treball a Exploracions, publicació del Espeleo Club de Gràcia. Fa pocs dies, com a treball complementari per tal de documentar les fitxes d’aquestes cavitat a Espeleoindex, tornarem a visitar aquestes cavitats. En aquesta ocasió les publicades a Ildobates com a coves de les Esplugues 2 i 4

No hi ha dubte que els espeleotemes han tapat possibles continuacions de la cavitat. L'extrema sequera actual contrasta amb el que segurament havien estat llargs períodes d'aportacions hídriques

Aquesta cova, que havia estat tancada amb una reixa, ja fa anys que esta oberta i el seu interior ha patit un veritable espoli.  Espeleotemes trencats, pintades a les parets, brutícia al terra, etc...

L'amplia entrada de la cova 3 des del peu del cingle

Totes elles es situen en el cingle de tosca (turo, per als habitants de la zona), d’uns 20 metres de potencia, que hi ha entre la pista que va al veïnat de les Esplugues i la riera de Carme.

Per accedir a la cova 2 cal anar a buscar el camí que surt del darrera de la primera casa i baixar a la riera. Seguint el peu del cingle es pot accedir a la cova 2. La cova 3 queda sobre aquest camí i cal fer una grimpada d’uns 10 metres per arribar-hi.

La cova 4 es la d’accés més fàcil. Uns 100 metres abans d’arribar a la primera casa del veïnat, per l’esquerra surt un corriol que porta a la cavitat

Cova 2

Els gours, que al 1973 estaven plens d'aigua, ara estan totalment secs

Situació de les cavitats

Per veure les topografies i més dades de les Esplugues de Carme consultar: Espeleoindex

Alfred Montserrat Nebot ©

El Puigsacalm i el Puig dels Llops (Garrotxa)

Amb els seus 1.515 metres d’altitud, el Puigsacalm s’aixeca entre Osona i la Garrotxa oferint una immillorable atalaia sobre les dues comarques i una gran part del Pirineu català. És un cim sense dificultats tècniques, accessible a tothom i que compta amb diverses vies d’accés: Pla Traver, Coll de Bracons, Joanetes, Vidrà, etc. En aquesta ocasió s’ha escollit aquesta última. que potser és la més llarga si és comença a caminar des de Vidrà, però d’altra banda permet conèixer una interessant part de la capçalera de la vall del riu Ges i l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases. La veritat és que si no s’és massa curós amb el vehicle hi ha una pista que porta fins a Sant Bartomeu

 

Sant Bartomeu de Covildases

Cal sortir de Vidrà en direcció a Collfred i anar a buscar la pista que puja fins a Sant Bartomeu de Covildases. Es tracta d’un edifici romànic (s. XII) que ha estat modificat posteriorment. Té una planta rectangular, un absis semicircular amb arcs llombards i un campanar d’espadanya amb dos forats. A finals del segle XVIII s’hi va afegir una sagristia. Sembla que la volta de canó va ser reconstruïda en caure pel terratrèmol que va afectar una gran part del nord de Catalunya l’any 1425. Aquí cal deixar el vehicle ja que més endavant la pista està tancada amb una cadena.

Pel costat de la masia comença una pujada sobre una pista molt desfeta que posteriorment va millorant. Després de passar junt a un dipòsit d’obra del que raja una font s’enllaça amb el camí que ve del coll de Bracons. Aviat s’arriba a la Font Tornadissa, situada sota uns arbres en un petit replà de la muntanya

Font Tornadissa

Deixant endarrere la font es guanya altitud per uns prats que porten fins a la carena de la serra. És la zona dels Rasos de Manter, on és troba la ruta que puja del Platraver. Hi ha que seguir la tanca de filferro fins a trobar un pas, només per a persones, just on comença el bosc de faig. Des d’aquí ja es pot veure el cim del Puigsacalm. Es creuant uns prats i una mica més amunt es passa junt a una creu de ferro, homenatge a un excursionista

Ara el camí és planer. Per anar al cim del Puigsacalm cal desviar-se a la dreta. Una forta però curta pujada condueix al vèrtex geodèsic situat a 1.515 metres

Vall d'en Bas

En primer terme la serra dels Llancers. Segon pla, Cabrera i Aiats. Al fons el Montseny

El Puig dels Llops amb Olot al fons

Santuari de Bellmunt

Fageda sota els cims del Puigsacalm i el Puig dels Llops

El Puig dels Llops

 Puigsacalm des del Puig dels Llops

Sant Bartomeu de Covildases amb Vidrà al fons

El retorn és el mateix fins a l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases

 Mapa de l'itinerari. Temps aproximat: 3 hores

Geològicament el Puigsacalm i el Puig dels Llops s’alcen en materials de l’eocè que estructuralment es situen sobre el flanc nord de l’anticlinal de Bellmunt. Aquest anticlinal és la primera manifestació topogràfica d’un plec simple, que s’estén d’est a oest, que representa l’estructura més meridional de la tectònica pirenaica en aquest sector

Mapa geològic

Des del punt de vista geomorfològic aquest anticlinal també és un bon exemple de relleu invertit, o sigui, on la part central del plec (anticlinal) ha estat erosionada i actualment es troba més deprimida que els flancs. Això ha comportat la formació de dues combes (segons Riba: depressió o vall oberta en els terrenys tous del nucli d’un anticlinal i paral·lela al seu eix; closa almenys en un extrem, està envoltada per vores abruptes de roca més dura) ben marcades. Una entre el santuari de Bellmunt i el pic de l’Àliga, travessada de nord a sud pel riu Ges, i l’altra entre el coll de Bracons i al la Plana d’en Bas, aquesta última estroncada de sobte, cap a l’est, per la falla d’Amer-Hostoles i desdibuixada pels materials quaternaris, especialment els sediments deguts als diferents llacs de barratge que van provocar les colades de lava dels volcans propers

Alfred Montserrat Nebot ©