Nicòsia és actualment l'única capital dividida del món, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides.
Durant la seva història Xipre ha sofert nombroses dominacions. Des del segle X, i amb el nom de Ledra, l’actual Nicòsia, ja va ser capital durant l’establiment de l’imperi bizantí, i encara que va ser saquejada en algunes ocasions, la seva importància no va decréixer. Al segle XV, els venecians la conquistaren. En aquell temps la ciutat rebia el nom de Lefkosia que els venecians van traduir per Nicòsia. D’aquella època són les muralles que tanquen la part antiga de la capital de Xipre. Desprès van arribar els otomans i el britànics.
El 1960 el tractat de Garantia entre la Gran Bretanya, Grècia i Turquia establia un Xipre independent amb dues bases britàniques de sobirania (Dekhèlia i Akrotiri) amb un president grecoxipriota i un vicepresident turc xipriota ambdós amb dret de veto i la minoria turca (18%) tenia garantia la vicepresidència i tres (sobre 10) ministeris i el 30% dels llocs públics menys a l'exèrcit que serien 40% i als serveis de les cinc ciutats principals. El 1963 van esclatar disturbis entre les comunitats i la constitució es va posar en qüestió per ser poc operativa. Els turcs foren acorralats a enclavaments bloquejats pels grecs i es va haver d'enviar una força de pau que assegurés la distribució de menjar. El 15 de juliol de 1974 el periodista Nikos Sampson, ex membre de l'EOKA i membre de l'anomenada EOKA-B, amb el suport de la junta militar grega, va donar un cop d'estat organitzat per la guàrdia nacional de majoria grega. Makarios fou enderrocat i es va refugiar a la base britànica de Dekhèlia. El 20 de juliol de 1975 els turcs van envair l'illa, desembarcant a Kirènia (Kyrenia) i expulsant els grecs. El 23 de juliol el govern democràtic fou restaurat però els turcs van continuar avançant i els grecs foren expulsats del nord mentre els turcs eren expulsats del sud. Els turcs es van aturar quant tenien el control del 37% del territori. El 1975 les forces d'ocupació van establir l'estat federat turc del nord de Xipre amb el líder de la comunitat turca, Rauf Denktash al capdavant. Una força de les Nacions Unides es va establir a la línia entre les dues comunitats (la línia verda). El 1977, Makarios, restaurat com a nominal president de tot Xipre i a la pràctica només de la part grega, va morir i el va succeir Spyros Kyprianou. El 1983 l'estat federat del nord de Xipre es va proclamar independent i fou reconegut per Turquia. Als anys 90 es van produir converses i el 2003, a punt d'entrar Xipre a la unió europea, un pla de pau fou sotmès a referèndum (24 d'abril del 2004) i aprovat pels turcs però rebutjat pels grecs per la qual cosa la totalitat de l'estat va entrar a la unió però la zona turca com a tl en va quedar exclosa (1 de maig del 2004).
Dins la part antiga de la ciutat es desenvolupen tota una sèrie de petits carrers i carrerons, la majoria d’ells protegits del sol per amplis tendals.
L’església de Panagia Faneromeni compta amb un mausoleu en el que estan enterrats els bisbes i sacerdots morts pels Otomans
El carrer Ledras és una dels més transitats i dona pas a la zona de Nicòsia que actualment forma part de la República Turca del Nord de Xipre
Un cartell, escrit en grec, turc i anglès, assenyala l’arribada al punt de control fronterer
Entrar a la Nicòsia governada pels turcs es com retrocedir fins als anys 60 del segle passat
A prop del punt de control fronterer abunden les botigues amb gènere falsificat
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada