Aquesta cavitat se la coneix per quatre noms diferents: Salvi,
Goleró, Carnús i Portuguès, encara que el més utilitzats a la zona son Salvi i
Goleró.
Donar unes coordenades fiables per la seva situació no
és cosa fàcil. La boca de la cova s’obre en una petita torrentera, al peu d’un
cingle i tot rodejat pel bosc. Amb aquestes condicions l’error dels GPS actuals
a vegades acostuma a ser bastant gran, es per això que hem preferit donar unes bones
indicacions així com les coordenades.
Des del Coll de Condreu, sobre la carretera que va d’Olot
a Rupit, surt una pista asfaltada que baixa fins la casa de l’Om de Vallissana.
Es una pista particular, per tant es recomana demanar permís a la casa per
passar fins al lloc on es pot deixar el vehicle per anar a la cavitat
Coordenades ( Datum: ED 50 Fus: 31N ) X: 459388 Y: 4653979 Alt. 810 m.
Des de “l’aparcament” cal creuar el torrent i marxar
pel Pla de l’Om fins a trobar un camí, amb un indicador de prohibit passar
motos, que comença a perdre altitud pel marge esquerra d’una torrentera. S’arriba
a una tanca metàl·lica (tanqueu-la després de passar) on el corriol inicia unes
ziga-zagues. Quan s’acaben aquestes la ruta es torna més planera. A partir d’aquí
cal estar atents a una fita de pedres que hi ha a la dreta. Es creua el torrent
i es van seguint unes marques recents de pintura verda. El camí, que primer baixa suaument, va
guanyant inclinació fins arribar a l’entrada de la cova
Dos aspectes del camí a la cova d'en Salvi
Dos aspectes del camí a la cova d'en Salvi
A l’ampli vestíbul es pot veure un pessebre. La gent de la
contrada diu que a vegades, després de fortes pluges, han vist sortir aigua per
la boca de la cavitat
La galeria manté unes proporcions bastant amplies durant
tota la cavitat
Des del punt de vista geomorfològic es tracta d’una
cavitat força interessant. Els fenòmens clàstic tenen molta importància en tot
el desenvolupament, així com les empremtes de corrent que es poden veure a
molts llocs de la galeria, tant a les parets com al sostre. Pel contrari, els
espeleotemes es troben bastant localitzats
Cap als 300 metres de recorregut, la morfologia canvia
totalment. Una platja de sorra, que normalment és l’inici d’un tram de galeria
inundada, en les dues visites fetes recentment (13/01/2013 i 3/03/2013) estava pràcticament seca. Només hi havia
una capa d’aigua d’uns dos o tres dits de profunditat. Però, així com en la visita del mes de gener no hi havia aportacions
hídriques, amb aquesta última, per la part dreta de la cavitat i penetrava un
notable cabal d’aigua que s’escolava cap al segon sifó
L'aigua penetra a través d'un pla d'estrat. Una mica més endevant s'arriba al segon sifó. Sembla que sota l'aigua s'ha pogut avançar uns 25 metres. Encara hi ha instal.lada una corda guia
El segon sifó. A l'esquerra es pot veure la corda guia
Algú s’ha dedicat a fer figures de fang. Potser mentre esperava
que tornessin els que van intentar passar el sifó
Fotos: A. Montserrat, M. Vázquez i F. Sibila ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada