15 de març de 2013

Santa Maria Maggiore i la llegenda de la neu



Esquilino és el nom que rep el més gran dels set turons de Roma.  Ja en l’època imperial aquesta modesta elevació del terreny estava ocupada per barris pobres, especialment la seva vessant occidental, mentre al costat oriental s’aixecaven algunes de les viles més importants de la ciutat.
Actualment és un dels districtes més pobre de Roma. Es una zona molt urbanitzada, amb l’excepció del parc del Colle Oppio, on es troben les termes de Trajà i la Domus Aurea de Neró. L’interès principal d’aquesta zona es centra en la gran concentració d’esglésies. Moltes d’elles tenen el seu origen en cases privades on els primers cristians feien reunions secretes.

Santa Maria Maggiore és una de les esglésies més importants de Roma. Segons els experts, en cap altra basílica romana s’han barrejat els estils arquitectònics amb tant encert com a Santa Maria.
El campanar és medieval

Les cúpules i les façanes frontal i posterior són d’estil barroc


La triple nau amb columnes forma part de l’edifici original construït al segle V.
El sostre enteixinat  és renaixentista i es creu que és obra de Giuliano da Sangallo

El baldaquí s’aguanta sobre unes columnes de pòrfir vermell adornades amb bronze




Cappella Paolina

La Piazza de Sant Maria Maggiore està ocupada per una antiga columna de marbre a la que, al 1615, s’ha l’hi va afegir la imatge d’una verge amb un nen. Aquesta columna procedeix de la basílica de Constantí, al Foro. Al seu peu hi ha una font

La llegenda de la neu
L’any 356, el Papa Liberi va tenir un somni en el que la Verge l’hi ordenava construir una església allà on trobés neu. Era el matí del 5 d’agost quan va nevar a l’Esquilino. El Papa va obeir i va manar aixecar un temple.
El miracle de la neu es commemora cada any amb una cerimònia en la que des del sostre de la capella Paolina, situada dins de Santa Maria Maggiore, es llencen pètals blanc. Abans eren de roses, actualment són dalies

 Text i Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©