Penjada sobre el barranc de l’Infern (Pallars Sobirà),
l’Espluga de Cuberes s’obre en un dels cingles que formen la serra del mateix
nom. Dues amplies balmes acullen aquest habitacle troglodític que sembla que ha
estat habitat des de la prehistòria. Actualment engloba les restes de varies
cases i una curiosa església romànica.
Coordenades UTM ( Datum: ED 50 Fus: 31N ) X: 339493 Y: 4683727 Alt: 965 m.
Hi ha diversos accessos per arribar a l’Espluga de
Cuberes. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el que puja des de la pista que porta
al bosc de Pentina. Cal deixar el vehicle en una tancada corba on hi ha una
capella. Una mica més endavant s’inicia, per la dreta, un corriol que porta
fins a la part alta de la serra. Des d’aquest primer coll ja es comença a tenir
una bona vista sobre el Congost de Collegats i molt especialment sobre els
relleus de l’altra vessant de la muntanya on es pot veure un magnífic exemple
de discordança en onlap, just sota el Tossal de l’Aliga
Passat un segon coll, el camí va més o menys planer seguint
el costat sud de la muntanya. Aviat es veuen les cases de Solduga, sota un petit cingle, però abans d’arribar-hi, unes
fites assenyalen la ruta que baixa cap a l’Espluga de Cuberes
Un grau conegut amb el nom de Canal de l’Espluga permet
accedir a la part baixa del cingle. Just sota de les balmes, una rampa feta amb
pedres ajuda a pujar fins al vells habitacles
Al peu de la rampa d’accés a l’Espluga de Cuberes, es
pot veure un bon exemple de dipòsit de fons de canal o lag
Al fons del primer dels forats, uns degotalls,
permeten imaginar com es proveïen d’aigua els habitants d’aquestes contrades
Actualment les cases estan molt deteriorades i fins fa poc
eren utilitzades per tancar-hi bestiar.
En un extrem de la segona de les balmes es troba la
petita església romànica de Santa Coloma (s. XI). Situada al fil de l’estimball, només compta
amb un absis i una paret, que recolza en la muntanya, decorada amb unes incipients
arcuacions llombardes situades a la cara interior. Potser no es van atrevir a
fer-les per la part exterior
Aquí també es pot veure la discordança progressiva
entre els conglomerats massius de l’Eocè (Formació Collegats) i les calcaries
del Cretaci superior (Formació Santa Fe)
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada