L'Espluga de Cuberes (Baix Pallars)

Penjada sobre el barranc de l’Infern (Pallars Sobirà), l’Espluga de Cuberes s’obre en un dels cingles que formen la serra del mateix nom. Dues amplies balmes acullen aquest habitacle troglodític que sembla que ha estat habitat des de la prehistòria. Actualment engloba les restes de varies cases i una curiosa església romànica.

Coordenades UTM ( Datum: ED 50 Fus: 31N ) X: 339493 Y: 4683727 Alt: 965 m.

Hi ha diversos accessos per arribar a l’Espluga de Cuberes. En aquesta ocasió s’ha utilitzat el que puja des de la pista que porta al bosc de Pentina. Cal deixar el vehicle en una tancada corba on hi ha una capella. Una mica més endavant s’inicia, per la dreta, un corriol que porta fins a la part alta de la serra. Des d’aquest primer coll ja es comença a tenir una bona vista sobre el Congost de Collegats i molt especialment sobre els relleus de l’altra vessant de la muntanya on es pot veure un magnífic exemple de discordança en onlap, just sota el Tossal de l’Aliga

  Passat un segon coll, el camí va més o menys planer seguint el costat sud de la muntanya. Aviat es veuen les cases de Solduga, sota un  petit cingle, però abans d’arribar-hi, unes fites assenyalen la ruta que baixa cap a l’Espluga de Cuberes

Un grau conegut amb el nom de Canal de l’Espluga permet accedir a la part baixa del cingle. Just sota de les balmes, una rampa feta amb pedres ajuda a pujar fins al vells habitacles

 

Al peu de la rampa d’accés a l’Espluga de Cuberes, es pot veure un bon exemple de dipòsit de fons de canal o lag

 

Al fons del primer dels forats, uns degotalls, permeten imaginar com es proveïen d’aigua els habitants d’aquestes contrades

Actualment les cases estan molt deteriorades i fins fa poc eren utilitzades per tancar-hi bestiar. En un extrem de la segona de les balmes es troba la petita església romànica de Santa Coloma (s. XI).  Situada al fil de l’estimball, només compta amb un absis i una paret, que recolza en la muntanya, decorada amb unes incipients arcuacions llombardes situades a la cara interior. Potser no es van atrevir a fer-les per la part exterior

Aquí també es pot veure la discordança progressiva entre els conglomerats massius de l’Eocè (Formació Collegats) i les calcaries del Cretaci superior (Formació Santa Fe)

Fotos: Alfred Montserrat Nebot  ©