14 d’abril de 2014

El llac Pavin (Besse et Saint Anastaise-Alvèrnia). Realitat i llegenda



El llac Pavin és un maar format com a resultat d’un fenomen freatomagmàtic.  El Pavin s’engloba en un grup de volcans que rep  el seu nom: el grup Pavin. Es tracta de quatre edificis volcànics, aixecats fa uns 7000 anys, que pertanyent a las últimes fases eruptives de la Chaine des Puys, el conjunt volcànic més jove de la França continental. D’aquesta mateixa època es el conegut Puy de Dôme.
El llac Pavin s’estén als peus del Puy de Montchal, cim de 1.407 metres d’altitud. Es tracta d’una depressió circular amb parets abruptes formades per  traquites, piroclastos montdoriens, basalts del Cézalier i de les colades més recents del Montchal.

Vista del llac Pavin i el Puy de Montchal (dreta), des del cim del Puy Ferrand


 Esquema de la disposició dels materials volcànics al llac Pavin i al Montchal



1.- Dipòsits de maar. Colades piroclàstiques i materials de caiguda lluire
2.- Vulcanisme holocè. Puy de Montchal. Colades basàltiques. Con d’escòries (estrombolià)
3.- Vulcanisme del Sancy. Cendres i traquites
4.- Vulcanisme del Sancy. “Sancyta”. Núvols ardents (peleà)
5.- Vulcanisme del Sancy. Colades de “doreita” (estrombolià). Núvols ardents de “sancyta” (peleà)
6.- Vulcanisme pre Monts Dore. Colades basàltiques
7.- Sòcol cristal·li. Granit

El llac Pavin es troba a una altitud de 1.200 metres. Té un diàmetre de 800 i una profunditat de 92 metres, respectivament, i es situa a uns 5 quilòmetres de Besse en Chandesse. Un magnífic camí permet fer la circumval·lació del crater. Tot i que la vegetació dificulta la visió, durant aquest trajecte es poden observar el diferents materials que formen l’anell del llac.
En un punt d’aquest recorregut, per la dreta, s’enfila un camí que porta fins al cim del Puy de Montchal. La visió des d’aquest cim dona una clara idea de l’entorn en el que ens movem





Arribant al cim del Puy de Montchal

Com tot aparell volcànic d’origen freatomagmàtic, el seu origen s’ha de buscar en la interacció del magma amb l’aigua subterrània. Aquest contacte, altament explosiu, dona lloc als maars o als tuff ring, depenent si en el seu interior hi ha aigua o no.
Aprofundint una mica en el mecanisme generador de les erupcions freatomagmàtiques, es pot dir que el seu grau d’explosivitat be donat per la relació existent entre aigua i magma. Els estudis semblen posar de manifest que una part de magma i tres d’aigua és la relació més energètica, generant una quantitat de producte explosiu equivalent a 1/3 de la massa respectiva en TNT.
Quan l’aigua i el magma entren en contacte, el primer refreda el segon formant-se una fina capa de vapor entre ells. Aquesta capa és molt inestable i col·lapsa generant-se uns esforços tèrmics que fragmenten, encara més, el magma. Això provoca un augment de les superfícies de contacte i una mena de reacció en cadena en la fragmentació. L’alliberament de gasos en aquesta  fase és molt important i és el que caracteritza la magnitud explosiva de l’erupció.
Aquest tipus d’erupcions provoquen columnes que arriben a alçar-se varis quilòmetres escampant els materials piroclàstics més fins (cendres)fins a diversos centenars i milers de quilòmetres de distància. (En els sediments del llac Léman, a Suissa, s’hi han trobat cendres de l’erupció del Pavin).
Altres dipòsits característics de les explosions freatomagmàtiques són els dipòsits d’onada piroclàstica, altament destructius, i els enclavaments de materials del sòcol o de la xemeneia per efecte de la trajectòria balística que els hi confereix l’energia de l’explosió


Enclavaments i basalt amb nombroses vacuoles provocades per l’alliberament de gas en el moment de l’erupció 

Moltes són les llegendes que acompanyen la historia del llac Pavin. L’abandonament de varis pobles propers al llac, durant els segles X-XII, així com diversos escrits d’aquella època que fan referència a “flames que surten del llac” o a “pluges de cendres”, fan pensar en una activitat volcànica més contemporània.
El Pavin esta catalogat com un llac meromíctic, o sigui que les aigües superficial i les més profundes pràcticament no es barregen. Això dona lloc, en profunditat, a una zona anòxica que permet l’establiment d’espècies microbianes adaptades al medi.  Aquestes especies bàsicament són metanogenes i sulfatoreductores. 
Tant el metà com el sulfur d’hidrogen que generen aquestes bactèries, com el diòxid de carboni d’origen geològic, s’emmagatzemen al fons del llac en forma de bombolles. Quant la pressió d’aquestes supera la carga hidrostàtica que té a sobra, o la caiguda d’algun gran bloc de pedra de les parets del crater, desestabilitza l’equilibri entre les capes d’aigua, aquest gasos es poden escapar provocant l’asfixia dels essers vius que habiten al voltant del llac. Al 1986, una d’aquestes emanacions de gas va acabar amb la vida de 1700 persones i varis milers d’animals a les vores del llac Nyos (Camerun).  Aquesta també podria ser la causa que va motivà  l’èxode del habitants de la zona fa uns 800 anys

Extret del full del IGN2432 ET. Massif du Sancy 

Al sud del Montchal hi ha la Creux de Soucy, interesant cavitat volcànica que mereix un capítol apart

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©