El llac Pavin és un maar format com a resultat d’un fenomen
freatomagmàtic. El Pavin s’engloba en un
grup de volcans que rep el seu nom: el
grup Pavin. Es tracta de quatre edificis volcànics, aixecats fa uns 7000 anys,
que pertanyent a las últimes fases eruptives de la Chaine des Puys, el conjunt
volcànic més jove de la França continental. D’aquesta mateixa època es el
conegut Puy de Dôme.
El llac Pavin s’estén als peus del Puy de Montchal, cim
de 1.407 metres d’altitud. Es tracta d’una depressió circular amb parets
abruptes formades per traquites, piroclastos
montdoriens, basalts del Cézalier i de les colades més recents del Montchal.
Vista del llac Pavin i el Puy de Montchal (dreta), des
del cim del Puy Ferrand
Esquema de la disposició dels materials volcànics al llac Pavin i al
Montchal
1.- Dipòsits de maar. Colades piroclàstiques i materials de
caiguda lluire
2.- Vulcanisme holocè. Puy de Montchal. Colades basàltiques.
Con d’escòries (estrombolià)
3.- Vulcanisme del Sancy. Cendres i traquites
4.- Vulcanisme del Sancy. “Sancyta”. Núvols ardents (peleà)
5.- Vulcanisme del Sancy. Colades de “doreita”
(estrombolià). Núvols ardents de “sancyta” (peleà)
6.- Vulcanisme pre Monts Dore. Colades basàltiques
7.- Sòcol cristal·li. Granit
El llac Pavin es troba a una altitud de 1.200 metres. Té un
diàmetre de 800 i una profunditat de 92 metres, respectivament, i es situa a
uns 5 quilòmetres de Besse en Chandesse. Un magnífic camí permet fer la
circumval·lació del crater. Tot i que la vegetació dificulta la visió, durant
aquest trajecte es poden observar el diferents materials que formen l’anell del
llac.
En un punt d’aquest recorregut, per la dreta, s’enfila
un camí que porta fins al cim del Puy de Montchal. La visió des d’aquest cim
dona una clara idea de l’entorn en el que ens movem
Arribant al cim del Puy de Montchal
Com tot aparell volcànic d’origen freatomagmàtic, el seu origen
s’ha de buscar en la interacció del magma amb l’aigua subterrània. Aquest
contacte, altament explosiu, dona lloc als maars o als tuff ring, depenent si
en el seu interior hi ha aigua o no.
Aprofundint una mica en el mecanisme generador de les erupcions
freatomagmàtiques, es pot dir que el seu grau d’explosivitat be donat per la
relació existent entre aigua i magma. Els estudis semblen posar de manifest que
una part de magma i tres d’aigua és la relació més energètica, generant una
quantitat de producte explosiu equivalent a 1/3 de la massa respectiva en TNT.
Quan l’aigua i el magma entren en contacte, el primer
refreda el segon formant-se una fina capa de vapor entre ells. Aquesta capa és
molt inestable i col·lapsa generant-se uns esforços tèrmics que fragmenten,
encara més, el magma. Això provoca un augment de les superfícies de contacte i
una mena de reacció en cadena en la fragmentació. L’alliberament de gasos en
aquesta fase és molt important i és el
que caracteritza la magnitud explosiva de l’erupció.
Aquest tipus d’erupcions provoquen columnes que arriben a
alçar-se varis quilòmetres escampant els materials piroclàstics més fins
(cendres)fins a diversos centenars i milers de quilòmetres de distància. (En
els sediments del llac Léman, a Suissa, s’hi han trobat cendres de l’erupció
del Pavin).
Altres dipòsits característics de les explosions
freatomagmàtiques són els dipòsits d’onada piroclàstica, altament destructius,
i els enclavaments de materials del sòcol o de la xemeneia per efecte de la
trajectòria balística que els hi confereix l’energia de l’explosió
Enclavaments i basalt amb nombroses vacuoles
provocades per l’alliberament de gas en el moment de l’erupció
Moltes són les llegendes que acompanyen la historia del llac
Pavin. L’abandonament de varis pobles propers al llac, durant els segles X-XII,
així com diversos escrits d’aquella època que fan referència a “flames que
surten del llac” o a “pluges de cendres”, fan pensar en una activitat volcànica
més contemporània.
El Pavin esta catalogat com un llac meromíctic, o sigui que
les aigües superficial i les més profundes pràcticament no es barregen. Això
dona lloc, en profunditat, a una zona anòxica que permet l’establiment
d’espècies microbianes adaptades al medi.
Aquestes especies bàsicament són metanogenes i sulfatoreductores.
Tant el metà com el sulfur d’hidrogen que generen
aquestes bactèries, com el diòxid de carboni d’origen geològic, s’emmagatzemen
al fons del llac en forma de bombolles. Quant la pressió d’aquestes supera la
carga hidrostàtica que té a sobra, o la caiguda d’algun gran bloc de pedra de
les parets del crater, desestabilitza l’equilibri entre les capes d’aigua,
aquest gasos es poden escapar provocant l’asfixia dels essers vius que habiten
al voltant del llac. Al 1986, una d’aquestes emanacions de gas va acabar amb la
vida de 1700 persones i varis milers d’animals a les vores del llac Nyos
(Camerun). Aquesta també podria ser la
causa que va motivà l’èxode del
habitants de la zona fa uns 800 anys
Extret del full del IGN2432 ET. Massif du Sancy
Al sud del Montchal hi ha la Creux de Soucy,
interesant cavitat volcànica que mereix un capítol apart
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada