El vèrtex geodèsic de la Miranda de Llaberia és un dels punts
que van ser utilitzats a Catalunya quan, ha finals del segle XVIII, els
francesos Méchain i Aragó van portar a terme les tasques que van permetre
mesurar el meridià Dunkerke-Barcelona i així establir la longitud del metre.
La pujada a la Miranda de Llaberia, des del poble de
Colldejou (Baix Camp), s’inicia seguint la pista que porta al Coll del Guix.
Des d’aquí hi ha que seguir en direcció a la Font de l’Abellar,
on, per l’esquerra, comença en anomenat “Camí de les Voltes”. Es tracta d’un
antic pas, actualment molt descuidat, que puja fort fent llaçades i permet
arribar fins al Portell.
Aflorament del Keuper al coll del Guix
Vista del Portell sobre la Mola de Colldejou
Seguint el camí del Portell s’arribaria al poble de Llaberia,
però per anar fins al vèrtex geodèsic de la Miranda, cal anar seguint, a ran de
cingle, la carena de la serra de Llaberia intentant buscar el millor pas,
especialment entre les pedres calcàries del terra ja que de vegetació n’hi ha
poca. Encara que el vèrtex queda mimetitzat amb el paisatge cal agafar la
direcció de l’edifici del radar que es situa al costat.
Vèrtex geodèsic de la Miranda de Llaberia
Des del radar cal baixar a una cruïlla de pistes per seguir
en direcció al Mont-redon. Creuant la capçalera d’un dels torrents que s’endinsa
en el Racó de la Dovia es passa sota la creu de Punta dels Frares, on s’aixeca
la Creu de Llaberia. Qualsevol dels corriols permet avançar sobre les plataformes
de calcàries cretàciques amb excel·lents exemples de diverses morfologies de
rascler.
En arribar al Portell de Madrocs la ruta s’orienta cap
al sud, en direcció al coll de Mont-redon. Per arribar al cim del Mont-redon cal superar una forta
però curta pujada.
Cim del Mont-redon
El Racó de la Dovia
De nou al coll, cal anar pel vessant est de la serra
cap al Cavall Bernat, l’últim relleu calcari de la serra de Llaberia. Tot
seguint en sender s’arriba a un PR, que va de Pratdip a Falset, i que era l’antic
camí que unia aquestes poblacions del Baix Camp amb la capital del Priorat.
Per aquest camí s’arriba a Collldejou seguint el
barranc de les Estellades.
Font: ICC
Geològicament, la serra de Llaberia conté dos “klippes”
de grans dimensions que descansen discordants sobre el Cretaci. Un es troba
pujant per la carretera que uneix coll Roig amb el poble de Llaberia, en el
vessant sud-oest del relleu. L’altre abraça el mateix poble i s’estén cap a les
part més altes de la serra. El primer esta format per materials del Triàsic. El
segon alberga restes del Triàsic superior i del Lias. Aquests “klippes” han
estat provocats per l’erosió del mantell encavalcant. És de destacar que el
nivell de desenganxament dels encavalcament d’aquesta zona es dona en el Muschelkalk
mitjà i no en el Keuper.
La taca més fosca, de vegetació, a l'esquerra de la
fotografia, mostra la part més septentrional del “klippe” de Llaberia.
Foto: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada