Guarrinza és el nom que rep la part alta del Valle de Hecho
entre la sortida d’Aguas Tuertas i el Llano de la Mina. Allà on el riu Aragón
Subordán, que des del seu naixement ha seguit una orientació cap al nord-oest,
està a punt d’encarar-se cap al sud seguint la costum de la majoria de rius
pirinencs. El perfil de la vall no pot negar el seu origen glaciar, morfologia
que es manté fins abans d’entrar al congost de La boca del infierno, on les
calcàries i dolomies mesozoiques condicionen el relleu.
Des de la població d’Hecho la pista asfaltada va paral·lela
al riu fins arribar a Selva de Oza. A partir d’aquí, tot i ser de terra, es pot
continuar avançant amb qualsevol tipus de vehicle. El que ja és més difícil és
arribar motoritzat al final del camí. A l’alçada del barranc de El Barcal, una
senyal prohibeix el pas mentre la pista es fa més ample per poder deixar-hi els
cotxes. Un quilòmetre i mig més endavant acaba el camí ample, just a l’entrada
d’Aguas Tuertas.
Pel barranc de El Barcal sempre hi baixa aigua. Aquesta
travessa la carretera i uns 70 metres més avall s’uneix amb les de l’Aragón
Subordán, a poques desenes de metres del Mallo Blanco, bony calcari situat a
l’altra vessant de la vall. Si no plou aquesta el l’única aigua que hi ha en tot
el recorregut fins arribar a Aguas Tuertas.
Castillo de Acher
Per la dreta del barranc de El
Barcal s’inicia un camí que puja dret enmig de matolls i un bosc poc poblat. La
ruta es perd en nombroses ocasions a mesura que es guanya altitud, però és
fàcil intuir-la. S’està avançant sobre el vessant nord de la Peña de Marcanton,
relleu que queda a l’esquerra mentre es va remuntant el barranc.
En deixar enrere el escanyolit bosc es comencen a
mostrar les altives cingleres del Castillo de Acher, de 2.395 metres d’altitud.
Les grises parets calcaries que s’aixequen a la dreta i que formen la mola de
roca, són part d’un sinclinal penjat que destaca sobre els vermellosos
materials de Permià. Aquest sinclinal, del que ara només queda la seva part
central degut a l’erosió, són les restes d’un antic plec que es veu millor, en
tota la seva grandesa, des dels voltants de Selva de Oza
Continuant amunt pel torrent de El Barcal, entre prats
i la mirada d’algun que altre voltor, s’arriba al Collado de Acher. Situat sobre una
curta carena que uneix el Castillo de Acher i el pic més baix d’Anatera, aquest
indret es presenta com una gran balconada sobre el Barranco del Borreguil de
Acher –pel que es pot baixar fins a Selva de Oza- i amb les esveltes i
tortuoses parets conegudes com las Rayas de la Costatiza al davant. Seguint la
carena en direcció a l’Anatera (2.294 m.) es puja lleugerament fins arribar a l'Achar de los Machos. Sobre el terra, un cercle de pedres dona a entendre algun
significat megalític
Barranc de El Barcal. Destaquen les limolites i gresos vermellosos de la serie Marcanton (Permotrias)
Pic de Secús des del Achar de los Machos
Amb el pic de Secús (2.341 m.) al davant, com si
volgués supervisar la ruta, s’ha de perdre una mica d’alçada i anar a cercar la
capçalera del Barranco del Borreguil de Acher. En forta i pedregosa pujada
s’arriba al coll conegut com Achar de los Hombres. Al davant s’obre, immensa,
la vall d’Aguas Tuertas, tancada al sud per la mola del Bisaurin, de 2.667 m
d’altitud i la Sierra Bernera, i al nord-oest per la divisòria amb França sobre
la que destaquen els pics d’Acué (2.2264m) i Arlet (2.207 m)
Barranco del Borreguil i Rayas de la Costatiza
Alanos
Dues persones pujant cap al cim del Castillo de Acher
L'Achar de los Hombres dona pas a la capçalera del Barranco
de la Rueda, tributari de l’Aragón Subordán al seu pas per Aguas Tuertas. Els
550 metres de desnivell fins al fons de la vall són un veritable desafiament
per als genolls. Aquest tram de l’itinerari, totalment faltat de bosc, va
alternant trams de prat i pedruscall, que poc abans d’arribar al tàlveg es
transforma, segons l’època de l’any, en amplis aiguamolls. Cal tenir en compte
que s’està caminant sobre la cubeta d’un antic llac glacial actualment
curullada per sediments. Entre aquest sediments hi ha una important part de
material vegetal que la seva descomposició ha donat lloc a extenses torberes
Barranco de Rueda des de l'Achar de los Hombres. Al fons Aguas Tuertas
Aguas Tuertas
Sense defallí cal anar a buscar la vella pista que discorre
prop del riu i que es pot veure des de força amunt durant aquest descens. El
que també és visible són els magnífics meandres que forma l’Aragón Subordán mentre
circula per Aguas Tuertas, d’aquí el nom.
Seguint aquesta pista s’arriba al final de la vall d’Aguas
Tuertas. A partir d’aquí l’Aragón Subordán, sobrepassa el llindar de l’antiga
conca, format per una intrusió d’andesites (sill), i s’encaixa perden alçada
amb rapidesa fins que, uns 150 metres més avall, es torna a amansir. El camí va
més o menys paral·lel al riu fins a trobar el lloc on s’ha deixat el vehicle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada