Allà on la vall de l’Aragón Subordán gira encarant-se al
sud, tot sortint de Guarrinza, per la dreta arriben les aigües del barranc
d’Acherito. Una conca de recepció encerclada pels cims, entre d’altres, del Chipeta Alto, Petraficha, Quimboa Alto, Gorreta de los Gabachos i Mallo
Cristian, recull les aigües que més avall donen entitat a l’Aragón Subordán.
Des de la casa de la Mina, on es pot deixar el vehicle,
comença un corriol que va guanyant alçada amb lentitud pel marge esquerra del
barranc d’Acherito. El matoll baix és la vegetació predominant. A l’altra
costat del curs d’aigua, alguns arbres formen petites aglomeracions de verd que
destaquen sobre el paisatge grogós de la tardor. Aviat aquests arbres van
quedant en darrera i els prats dominen l’escena.
Per la dreta, un tall a la muntanya assenyala el barranc
de las Foyas, que s’inicia sota el Puerto del Palo.
Chipeta Alto (2.189 m)
Gorreta de los Gabachos (1.161 m) i Mallo de Acherito (2.362 m)
El camí travessa el torrent d’Acherito tot començant a
trepitjar materials del paleozoic, bàsicament calcàries del Carbonífer, que afloren
per tot aquest vessant de la vall fins a una certa alçada.
A mesura que es penetra a la vall es van veien, amb tota la
seva esveltesa, els cims que formen la capçalera. A les calcàries cretàciques
es deuen les altes cingleres sobre les que es situen els cims. Al peu
d’aquestes cingleres s’observen gran acumulacions de pedruscall. Són derrubis
de pendent provocats, bàsicament, pels fenòmens de gelifracció
Agulla d'Ansabère (2.271 m) i Pic de la Chourique (2.084 m)
En el cercle de muntanyes que forma la part final de
la vall el relleu es suavitza i en un petit llom del terreny s’aixeca una
minúscula construcció que pot oferir refugi als caminants en cas de necessitat
(1.760 metres)
Molt a prop d’aquesta caseta, s’inicia un corriol que
poc a poc va guanyant alçada pel vessant esquerra del barranc d’Acherito. La
vegetació es resumeix al prat de muntanya
A mesura que es va pujant destaquen el relleus de la zona
Ibón de Acherito
Cal travessar algunes torrenteres fins que el camí, sempre ben marcat, porta a l’Ibón de Acherito (1.875 metres). El llac ocupa un antic circ glacial i esta envoltat per pics que superen en poc els 2.100 metres d’altitud. En aquest llac s’hi localitza una espècie de tritons -Calotriton asper- que diversos indicis mostren que poden haver evolucionat de manera diferent a altres integrants de la mateixa espècie. Sembla ser que aquest tritons no fan la metamorfosi completa i els seus individus són només aquàtics. Això limita la dispersió del flux genètic entre les poblacions veïnes. Segons els científics que estan realitzant l’estudi, de confirmar-se aquestes suposicions s’estaria davant d’un cas de especialització ecològica, un fenomen rar de veure
Cal travessar algunes torrenteres fins que el camí, sempre ben marcat, porta a l’Ibón de Acherito (1.875 metres). El llac ocupa un antic circ glacial i esta envoltat per pics que superen en poc els 2.100 metres d’altitud. En aquest llac s’hi localitza una espècie de tritons -Calotriton asper- que diversos indicis mostren que poden haver evolucionat de manera diferent a altres integrants de la mateixa espècie. Sembla ser que aquest tritons no fan la metamorfosi completa i els seus individus són només aquàtics. Això limita la dispersió del flux genètic entre les poblacions veïnes. Segons els científics que estan realitzant l’estudi, de confirmar-se aquestes suposicions s’estaria davant d’un cas de especialització ecològica, un fenomen rar de veure
Castillo de Acher baixant des de l'Ibón de Acherito
Deixant endarrere
aquest llac d’origen glacial, s’inicia el camí de tornada al punt de
començament de la ruta
Una llarga baixada va flanquejant el Mallo Cristian
fins a trobar el sender que baixa pel barranc de las Foyas i que acaba al pla
on hi ha la casa de la Mina
Mapa del recorregut
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada