Sempre que passo per Sanaüja (Segarra) em crida l’atenció
una mena de fortificació que és visible sobre les cases del poble. El seu
aspecte em recorda aquelles construccions mexicanes o del sud dels Estats Units
que sortien en els antics westerns.
Fa pocs dies vàrem fer un itinerari per la carena que uneix
Sanaüja i Ribelles (Vilanova de l’Aguda-Noguera), que té el seu punt culminant
al cim de Rocabandera, situat a 541 metres d’altitud.
En iniciar aquest recorregut des de Sanaüja, el primer que
es troba és l’esmentada construcció. Es tracta del castell de Sanaüja, un dels
més antics de la vall. Aquesta fortificació obeeix a una primerenca fase de
reconquesta que es va dur a terme entre els anys 860 i 951.
Actualment està molt deteriorat i pràcticament només queden
en peus una part de la muralla i el campanar de cadireta de cinc ulls, que
funcionà com a tal fins poc abans de la Guerra Civil 1936-39. Aquest edifici antigament
s’anà ampliant en diverses dependències. Una d’elles va fer servei com a palau
episcopal. Com a curiositat cal esmentar que a l’església del castell, l’any
1853, i va ser ordenat sacerdot el que més tard seria Sant Josep de Calassanç,
fundador de l’Escola Pia
Es deixa el castell seguin el marge esquerra del clot dels
Noguers, torrent tributari de la riera de Sanaüja. Cal creuar a l’altre costat
del clot i seguir una mena d’empedrat. El camí enseguida puja fins a un bancals
abandonats amb unes curioses construccions a manera de marges, fetes amb blocs
de pedra ben cisellats
No es triga a arribar al cim de Rocabandera. Es tracta d’un
esplèndid mirador per observar la vall del Llobregós. Des del punt de vista
geomorfològic aquesta vall es un relleu invertit (comba) degut a l’erosió, al
llarg de l’eix del plec, dels materials suprajacents d’un relleu antiforme
fruit de l’efecte de l’orogen pirinenc sobre la conca d’avantpaís
Seguint la carena s’arriba al que queda d’una vella construcció.
Ribelles és a tocar.
S’entra a Ribelles a l’alçada del castell. D’aquest, bastant
malmès, destaca la torre quadrada del capdamunt del turó. És la part més
antiga. La part baixa té adossada l’església, romànica d’una sola nau, que està
datada del segle XI. La resta de l’edifici és més modern.
Al costat del castell hi ha el cementiri, que alberga una
curiosa construcció octogonal
Es surt de Ribelles per la part baixa del poble. Un camí
porta fins a l’ermita de la Mare de Déu dels Esclopets.
Després, tot prenent una amplia pista que ressegueix la part
baixa de la Costa de les Garrigues i on s’observen afloraments de guix, es
torna fins a Sanaüja.
En el punt en que la pista creua el Clot dels Noguers cal
parar atenció a la disposició dels estrats. Aquests, de sud a nord, van
disminuint el capbussament, passant de 50 graus a poc més de 10, donant la
sensació de discordança progressiva. Aquí cal tenir en compte el plec
format per l’anticlinal de Sanaüja.
A la part nord del mapa geològic, tot seguint la riera de Sanaüja, es pot veure el grau de capbussament dels estrats. Font: ICGC
Sanaüja es presenta com una antiga vila murallada amb
diverses portes. El recinte antic està ben conservat i val la pena donar-hi una
ullada. Destaquen la plaça Major, amb l’església de Santa Maria, el portal dels Escots i la Portelleta
Fora muralla cal veure el vell pont medieval (segleXIV), que
donava entrada a la vila
Mapa de l'itinerari. Font ICGC
Durada: unes tres hores
Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada