23 de febrer del 2019

Montaña Samara. Li diuen muntanya però és un volcà (Tenerife - Illes Canaries)


A pocs metres de la carretera TF- 38, a l’illa de Tenerife (arxipèlag de les Canàries), s’aixeca el petit volcà de Montaña Samara. Es tracta d’un edifici volcànic que arriba als 1.936 metres d’altitud, però no cal espantar-se ja que l’aparcament que hi ha al costat de la carretera es troba al voltant dels 1.850 metres.
El Montaña Samara és un volcà monogenètic, o sigui, que es va formar durant una única erupció en la que van poder donar-se diferents fases i pulsacions. Aquestes pulsacions són típiques de les erupcions estrombolianes que en línies generals estan relacionades amb magmes basàltics amb cert grau de fluïdesa per on circulen bombolles de gas que arriben a la superfície amb una certa facilitat. Això genera petites explosions que provoquen l’acumulació de materials volcànics al voltant del cràter després de seguir trajectòries balístiques. L’energia en que els gasos arriben a la boca del volcà esta relacionada amb les característiques físiques del magma

Aparcament a la TF - 38. Al fons la Montaña de Guajara

El complex Teide-Pico Viejo

Iniciant la ruta cap a la Montaña Samara

El Montaña Samara forma part del vulcanisme Holocè desenvolupat sobre la dorsal, o rift, nord-oest. Els primers estadis d’aquesta dorsal (Plistocè) van estar caracteritzats pel vulcanisme basàltic. Posteriorment, a partir del Holocè, aquest vulcanisme va evolucionar donant pas a una major complexitat en la composició de les laves. Això va motivar una gran diversitat d’episodis volcànics




La pujada fins al cràter del Sámara es curta i senzilla. Des de l’aparcament que hi ha al punt quilomètric 7,6 de la carretera TF – 38, cal agafar el sender que surt perpendicular fins ha assolir un petit coll. Per l’esquerra d’aquest el corriol s’empina fins al punt més elevat del volcà. Es pot baixar al crater, format per dues depressions més o menys rodones


Bomba volcànica expel·lida pel volcà Samara o algun dels volcans propers. S’observa una clara disjunció esferoïdal (pell de seva) deguda a la meteorització


Pins canaris
 

Si el dia és clar les vistes són generoses sobre l’entorn. Teide, Pico Viejo, la Botija, Narices del Teide, Montaña de Guajara, etc...i si a la costa no hi ha núvols es poden veure algunes de les illes de l’arxipèlag

 Ruta d'ascens al volcà

Alfred Montserrat Nebot ©

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada