Torres de Fals (Fonollosa - Bages)

Fals, entitat de població que pertany al municipi de Fonollosa (Bages), compta en el seu territori amb un interessant conjunt defensiu del que es tenen noticies des del segle X. Es tracta d’un castell que guardava un punt estratègic sobre el camí ral que unia Barcelona i Cardona. Actualment només queden dues torres, una d’elles adossada a la rectoria de l’església de Sant Vicenç. Aquesta, encara que inicialment és del segle XI, va ser reformada al 1647 (segons consta en la inscripció de la façana) i reformada a finals del segle XIX. Donat el seu mal estat de conservació actualment no s’utilitza per a celebrar-hi oficis religiosos

Després aparcar al “berenador” de les Torres de Fals, on s’arriba des de la carretera BV-3012, cal seguir les marques dels GR-3 tot creuant una riera. Aviat es veu la casa de Cal Maçana, una gran masia del segle XVI avui en dia bastant deteriorada. Cal passar pel davant de la porta principal i seguir el GR fins a una bifurcació, on es deixar el GR, que va cap a l’esquerra.

Per la dreta, es desemboca en una pista asfaltada - Camí dels Plans – que hi ha que abandonar a les poques desenes de metres per anar cap a la Torre. Aquesta és una masia aixecada al segle XVII al costat una torre de guaita del segle XI

El conjunt de les Torres de Fals vist des de l'altra costat de la riera

Cal Maçana

Abans d’arribar a la Torre és creua el Pla de Cal Massana on s’observen diverses barraques de pedra seca, testimoni de la importància que tenia el cultiu de la vinya en aquesta zona fins que al 1894 va desaparèixer per la fil·loxera

 Instal·lació fotovoltaica prop de la Torre

 La Torre

Cal passar pel mig de les instal·lacions de la Torre per seguir en direcció sud, creuant el Pla dels Manresans. En sortir d’un camp de cultiu, la ruta passar a convertir-se en un corriol que poc a poc es va dirigint cap a l’oest. En un moment donat cal deixar-lo per agafar un nou sender que surt a l’esquerra. Aleshores, i sense deixar la orientació cap al sud es flanqueja el pla dels Maquis arribant a la Solella del Puig, ja a les envistes de Rajadell

L'eix transversal

 

 Balma del francès. L'erosió de les lutites ha soscavat l'estrat de gres superior formant un porxo que acabarà caient vessant avall. La part de l'estrat més allunyada d'aquest porxo, fracturat per una diàclasi, ja compta amb un grau d'inclinació cap a la vall

Caos de blocs a la Solella del Puig

Petits corriols que surten per la dreta del camí permeten acostar-se al caire de la serra des d’on s’observa un bon exemple de caos de blocs, tant a el vessant sobre el que es camina com el que es veu prop de la població de Rajadell, a l’altra costat de la vall, concretament a la Solella de Cal Miralles.

Durant tot l’itinerari s’ha avançat sobre una superfície estructural. Al damunt d’aquesta s’assenten els camps de cultius que s’han anat travessant. Aquestes superfícies es caracteritzen per ser estrats de roques més resistents a l’erosió sota les que hi ha altres estrats més tous. En aquest cas, són gresos, conglomerats i lutites.

Aquestes superfícies estructurals estan lleugerament inclinades, tal com s’observa des de que es surt de les Torres de Fals  fins que s’arriba a la Solella del Puig, punt culminant del recorregut. Si cap al sud va perdent altitud amb suavitat, cap el nord cau a plom sobre la vall que forma la riera de Rajadell, donant lloc al que es coneix com relleu en “cuesta”. Aquí, l’efecte de l’erosió dels materials infrajacents (lutites) ha soscavat la base dels gresos i aquest s’han anat trencant seguint el diaclasat preexistent i desplaçant-se muntanya avall per gravetat. Això provoca el retrocés de la cinglera i dona lloc als caos de blocs que s’observen

Caos a la Solella de Cal Miralles

Cal seguir el camí pel que s’ha arribat fins aquí que va vorejant la costa de la Solella del Puig. Aviat aquest gira cap al nord i es creua un petit bosc. És la Costa de la Mallencosa.

Més endavant es torna a enllaçar amb la pista asfaltada del Camí dels Plans, on cal anar a la dreta per girar a  l’esquerra al cap d’uns pocs metres, passat un petit bosc. Tot flanquejant un camp de cultiu es torna a penetrar al bosc fins que la ruta desemboca en una amplia pista on es retroba el GR-3 que condueix al punt de sortida passant de nou per Cal Maçana

Mapa de l'itinerari. Font ICGC

Alfred Montserrat Nebot ©