Cueva de Ardales (Ardales - Malaga)

A finals de febrer del 2018, la revista Science va publicar un article que va aixecar - i encara dura - una certa polseguera entre els especialistes en art rupestre. L’estudi, fet en tres coves de la Península Ibèrica, semblava demostrar que en aquestes cavitat l’activitat artística de l’home prehistòric era anterior al que es pensava. Els resultat donaven una antiguitat, a algunes de les marques de colors trobades, d’uns 64.000 anys, o sigui, uns quants milers d’anys abans del que es creia. Això situava als seus autors entre els neandertals.

Una de les coves incloses en aquest estudi va ser la Cueva de Ardales (Ardales-Malaga), també coneguda com de Trinidad Grund, propietària del terreny durant una bona part del segle XIX.

La primera visita amb caràcter científic a la Cueva de Ardales es remunta al 1918 quan l’investigador malagueny Miguel Such va acompanyar al prehistoriador francès Henri Breuil. D’aquest reconeixement en va sortir una publicació, a Paris el 1921, on es descrivien una vintena de figures d’animals. La guerra espanyola del 1936-39 va frenar nous projectes de recerca en aquesta cova. No va ser fins al 1985 quan es va iniciar una nova etapa de treballs que encara dura a l’actualitat

 Entrada a la Cueva de Ardales

Durant el passat mes de desembre de 2019, vàrem poder visitar la Cueva de Ardales gràcies a la invitació del senyor Pedro Cantalejo Duarte, director del “Área de Patrimonio Natural e Histórico del Ayuntamiento de Ardales”

 

Art prefiguratiu realitzat amb les puntes dels dits tacades de vermell

Segons l’article publicat a Science, la datació d’Urani/Tori dels dipòsits de petites crostes calcaries precipitades sobre alguns del signes de color vermell que es troben a les parets de la cavitat donen una edat mínima de 45.000 anys i màxima de 64.000 anys. Això ha trasbalsat algunes de les creences sobre l’origen de l’art rupestre, ja que en aquells moments el sud de la Península Ibèrica només estava ocupada pels neandertals. La troballa demostraria que aquests comptaven amb un pensament simbòlic, cosa que fins ara es creia només patrimoni dels Homo sapiens

 

Posteriors excavacions en diferents punts de la cavitat propers a l’entrada han permès datar, pel mateix mètode i per carboni -14, sediments situats sota diverses capes de concreció calcaria, o sigui, protegits de les alteracions posteriors, que han donat unes franges d’ocupació de la cova, amb marcada intensitat, que van des dels 65.000 anys fins als 8.000 anys d’antiguitat. Aquestes franges es corresponent amb la successiva seqüencia de l’art rupestre de la cavitat i amb múltiples mostres d’ocupació dels terrenys propers a la cova de Ardales

Sembla ser que la cova no va estar mai habitada (sensu stricto), si no que era un lloc de visita, no només per a plasmar l’art del moment, si no també per a dipositar-hi ossos de restes humanes

Mans aerografiades

Restes fossilitzats d'una corda de fa 30.000 anys

 Fragment de concreció utilitzada com a recipient per recolzar-hi estris d'il·luminació 

 

Diversos gravats sobre roca

 

 

La Cueva de Ardales s’obre a una altitud de 565 metres a la Serrezuela, petit relleu de materials carbonàtics metamorfitzats d’edat triàsica pertanyents al “Complejo Alpujarride” (zona interna de la serralada Bètica). La longitud de la cavitat és de 1.597 metres amb un desnivell total de 35 metres (+7, -28).

Per a més informació sobre la visita a la cavitat clique aquí

Si vloleu consultar l'article publicat a la revista Science clique aquí

Alfred Montserrat Nebot  ©