L’antic poble d’Aguilar de Bassella (Bassella-Alt Urgell) s’aixeca sobre un turó de gresos i conglomerats (Oligocè superior) que, per les seves pròpies característiques litològiques, ha resistit millor l’erosió i ha donat lloc a aquest relleu positiu. Aquest tossal es situa al marge dret del riu Segre -actualment àrea de l’embassament de Rialb- just al davant del aiguabarreig amb la Ribera Salada i al peu de la serra de Sant Marc.
Del vell poble d’Aguilar de Bassella només en romanen diversos restes que envolten el que queda del castell. Aquest, esmentat per primera vegada al 1042, era una fortalesa que tancava pel sud el comptat d’Urgell protegint aquestes terres dels musulmans. Per alguns historiadors ha estat considerat com un dels pocs castell termenats de la terra de frontera.
Magnifica vista des del castell-poble d'Aguilar de Bassella. En primer terme l'embassament de Rialb. Al darrere Oliana amb la serra de les Canals, nom que rep el vessant nord de l'anticlinal d'Oliana. Al fons, d'esquerra a dreta, el Turp, les Encantades, la serra d'Odèn, el Port del Comte i el Puig Subiròs.
Aiguabarreig amb la Ribera Salada
L’itinerari d’accés és senzill i s’inicia al cementiri que hi ha al costat de la carretera que uneix Peramola amb la Clua. A l’altre costat de l’asfalt, un corriol més o menys marcat va pujant cap al cim del turó. S’arriba a un coll per on passa una pista. Només cal seguir la carena cap al sud per acostar-se a les runes del castell i del vell poble
En l’actualitat la densa vegetació i la manca d’un camí definit dificulten el pas entre les antigues edificacions. Només són visible restes de parets i alguna torre rodona que donen fe del que havia estat aquest poble i el seu castell (més informació sobre el castell d’Aguilar)
Al fons la casa de Sant Marc
En un dels extrems del turó es troba l’antic cementiri. Fora
del recinte emmurallat es troba el que queda de l’església de Sant Sadurni
Per tal d’allargar una mica aquest itinerari es proposa seguir la pista que s’inicia al nord de l’enclavament i que desemboca a la carretera, a uns dos quilòmetres del cementiri on s’ha començat la caminada
Temps aproximat: 2 hores
Alfred Montserrat-Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada