La immensa majoria de persones que arriben al despoblat de Finestres (Viacamp i Lliterà-Ribagorça-Osca), ja sigui a peu o en vehicle, és per admirar la Muralla Xina. Així és com el turisme ha batejat el que els habitants de la zona coneixen, des de sempre, com a Roques de la Vila. Es tracta d’una formació geològica que sorprèn al personal per la disposició vertical dels estrat a mode de muralla sobre la que s’hi troben les restes d’un castell i una ermita.
Geogràficament Finestres es situa al peu de la serra de Savinós, contrafort de la serra del Montsec de l’Estall, i en una de les raconades de l’embassament de Canelles.
Potser l’accés més còmode a la zona sigui des d’Estopanyà. Poc abans d’arribar a aquesta població a l’esquerra és pot veure una vella torreta de mineria. En aquest punt s’inicia una pista que travessa el pla de la Font de les Olles. En el moment en que la pista es bifurca cal seguir a la dreta. El camí es fa estret i baixa pel barranc del Reguer fins al pont de Penavera, que creua el riu Guard. Val a dir que en el tram des de la bifurcació fins al pont hi ha alguns passos no gaire recomanables per als vehicles baixos.
Creuat el pont hi ha espai per deixar el vehicle tot hi que, si el cotxe és alt, es pot arribar fins a Finestres sense problema. La qüestió és si es vol caminar més o menys (6 km fins a Finestres)
El camí entre el pont de Penavera i Finestres no presenta gaires desnivells i ofereix algunes bones vistes sobre l’embassament de Canelles
A Finestres, totalment ensorrat, només hi ha una casa habitada esporàdicament
Prop del poble s’aixeca l’ermita de Sant Marc, des d’on s’obté una bona vista de les Roques de la Vila
Per acostar-se als espadats de les Roques de la Vila, cal deixar Finestres seguint un corriol que porta fins la Casa del Senyor, situada per sobre del poble, fortificació medieval
Discordança entre els materials del cretaci-paleocè i els conglomerats postorogènics de l'eocè i oligocè
A partir d’aquest punt el recorregut s’instal·la sobre un
dels estrats verticals. Es va perden alçada fins arribar a nivell de
l’embassament, en una de les cues d’aigua d’aquest. Un cop a l’altre costat
s’inicia una forta pujada que porta fins al castell de Finestres i l’ermita de
Sant Vicenç. Abans d’arribar-hi s’ha de superar un dels estrats verticals
mitjançant unes grapes metàl·liques i un cable clavats a la paret. Aquest pas
no ofereix cap dificultat
La sensació de protecció i de lloc estratègic inexpugnable feren que, al segle XI, Arnau Mir de Tost i manés construir un castell i una ermita. Posteriorment va anar creixent el poble de Finestres que a mitjans del segle passat va quedar despoblat
El punt vermell assenyala la situació del castell de Finestres
En quan a l’origen de la paret rocosa que forma les Roques de la Vila hi ha que buscar-lo fa uns quants milions d’anys endarrere, quan l’orogènia alpina que va aixecar el Pirineus estava activa. Resumint, la compressió de la placa Ibèrica contra la Indo-europea va provocar tot una sèrie de encavalcaments i plecs de materials que anteriorment s’havien sedimentat sota un mar que en aquells moments anava desapareixen. Un d’aquest plecs va donar lloc a un anticlinal asimètric amb vergència (sentit d’inclinació) SSO. Els estrats del vessant sud van quedar en disposició vertical. Posteriorment l’erosió ha fet la seva feina desmantellant la part superior de l’anticlinal i diferenciant els estrats més resistents del més tous
Mapa de l'itinerari. Recorregut 15 quilòmetres. Temps: 5 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada