Sant Just i Pastor és una petita ermita del terme d’Odèn (Solsonès) situada prop del llogaret de la Valldan al vessant sud-oriental de l’anticlinal d’Oliana. La millor manera d’accedir-hi a peu és des de la població d’Oliana (Alt Urgell), per on passa el GR-1, sender de Gran Recorregut que no segueix aquesta ruta en la seva totalitat, ja que aquest es beneficia de la carretera asfaltada, el que fa molt avorrit el recorregut.
Es pot aparcar al final del carrer d’Espunyola d’Oliana. Aquí comença un camí, que després de travessar unes granges arriba a un encreuament on cal seguir a la dreta, paral·lel al torrent de Reixar.
Cal anar a la dreta en la segona bifurcació. S’arriba a un pla ocupat per uns poc arbres on es troben les marques de GR que davallen cap al fons del torrent. A l’altre costat es pot veure la continuació. No s’han de seguir, si no continuar per la pista agafant la de l’esquerra, menys transitada
Margues eocenes al torrent de Reixar
El camí es va transformant en un corriol que creua el torrent diverses vegades. Un cop al marge dret s’observen de nou marques de GR. Tampoc s’han de seguir
Agafat el camí de la dreta es segueix remuntat el torrent de Reixar que deambula per les margues eocenes, de color blau grisós, que formen el nucli de l’anticlinal d’Oliana. Cal recordar que aquest plec, amb perfil transversal inicial de V invertida, aquí s’observa a l’inrevés, ja que ha estat buidat per l’erosió de la xarxa hidrogràfica establerta al seu interior i que més o menys segueix el seu pla axial. Geomorfològicament aquest relleu rep el nom de bray
Sobre la carena l'ermita de Sant Just i Pastor
En un dels creuaments del tàlveg el camí s’enfila cap a la dreta per salvar un estrat de gresos i conglomerats que ha donat lloc a un engorjat. A l’altre costat es retorna al fons de la vall seguint un camí que desemboca en una malmesa pista. Cal seguir-la cap amunt fins a sortir a la carretera asfaltada que uneix Oliana amb la Vallda
Després de poc més de 400 metres sobre l’asfalt, s’arriba al coll del Vent. Aquí es troba un pal indicador. Deixant la carretera es comença a pujar. El sender passa just per sobre d’un xaragall excavat en les margues eocenes. L’erosió remuntant de l’indret ja ha començat a fer malbé el camí, que en aquest tram esta protegit per una barana de fusta
En primer terme la carretera d'Oliana a la Valldan. Al fons a l'esquerra el Roc de Rumbau. A l'ombra Sant Honorat. Segueix la vall del Segre i la serra de les Canals. Al fons a la dreta la serra d'Aubenç
Al poc d’acabar la barana hi ha una bifurcació. Cal anar a l’esquerra, pujant seguint els estrats que conformen el vessant sud-est de l’anticlinal d’Oliana
Sant Just i Pastor sobre el marge sud-est de l'anticlinal d'Oliana. Al fons la cinglera que forma la paret nord-oest del mateix plec
No es triga a arribar a l’ermita de Sant Just i Pastor. El temple és del segle XII i té una sola nau amb volta de canó i un absis. Sobre la façana sud és pou veure l’antiga porta actualment tapiada. (més informació). L’interior esta en estat ruïnós
Si volem allargar una mica més l’itinerari només cal seguir pujant el sender que surt del darrera de l’església i que va seguint el carenat de la serra fins arribar a una pista. Aquest és la pista que uneix la Valldan amb Cambrils per la Serra Seca
Des d’aquest coll només cal baixar de nou fins la carretera i seguir-la en direcció a Oliana. Un cop passat de nou en coll del Vent, cal desfer el camí que des d’Oliana a permès arribar fins aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada