El Piz Boè (3.152 m.) és el més
alt del conjunt de muntanyes conegudes com a Dolomites del Sella. El Grup del
Sella és un massís característic dels Dolomites delimitat per quatre importants
colls de muntanya: Passo Gardena, Passo Pordoi, Passo Sella i Passo di
Campolongo. La seva extensió està repartida entre el Trentino i l'Alto Adige (en italià)/Trentin-Südtirol (en ladí).
Tot i ser el punt més elevat d’aquest grup de muntanyes, el Piz Boè, és de fàcil accés ja que existeix la possibilitat de que un telefèric ens deixi al Sass Pordoi, a 2.950 metres d’altitud. Des d’aquest punt cal baixar fins a la Forcella Pordoi (2.848 m.) i d’allà seguir el camí senyalitzat que permet enfilar-se per la piràmide que forma el cim.
El telefèric surt del Passo Pordoi on hi ha un aparcament de pagament. És recomanable agafar el primer del matí, no sols pels possibles canvis de temps que pot haver-hi a la muntanya, si no per la gran quantitat de gent que s’hi acumula a mesura que passa el dia
El paisatge que es pot admirar en arribar al Sass Pordoi sobta per la seva aridesa i blancor. La dolomia, roca que conforma tot el que es pot veure, no és altre que una calcària on una part del calcí ha estat substituït pel magnesi. Els que hagin estat per cims com el mont Perdut i d’altres del Pirineu aragonès o de Navarra ja coneixen aquestes formes del paisatge. D’altra banda, la dolomia es comporta com la calcària, o sigui que es pot carstificar. Això fa que la gran majoria d’aigua de les precipitacions, i en aquest cas de la fusió nival, s’infiltri sota terra. Aquest factor junt amb el de l’altitud fa que la vegetació sigui absent
Un cop al Sass Pordoi, on hi ha un refugi-restaurant amb una magnífica terrassa per veure altres indrets dels Dolomites i molt especialment el Sassolungo que sembla estar a tocar, cal agafar el sender que baixa fins a la Forcella Pordoi, 100 metres més avall. Aquest és el punt d’arribada de la gent que puja a peu des del Passo Pordoi, quasi 700 metres més avall
Només cal seguir les indicacions. La ruta 638 porta fins al peu de la piràmide final del Piz Boè, on comença una mena de rampa fortament inclinada i pedregosa, d’uns 300 metres de desnivell, on en alguns punt s’han instal·lat cables i graons de ferro clavats a la roca. La dificultat es mínima si s’està acostumat ha anar per la muntanya, però donat la ingent quantitat de gent que vol accedir al cim és normal que facin el possible per estalviar accidents, que per petits que siguin a aquesta altitud sempre són emprenyadors
Finalment s’arriba al cim. Una creu, una planxa repetidora d’ones i una cabana, la Capanna Fassa, un petit refugi on es pot menjar i veure
La tornada es pot fer desfent el camí, però es recomana sortir del cim pel darrera del repetidor. Aquí s’inicia una forta baixada intentant seguir un camí entre blocs de pedra al final del qual ja es pot veure el refugi Boè (2.871 m.)). Tot i això, abans d’arribar a aquest refugi hi ha un altre pas amb cables i passarel·les de fusta
Vista del Sassolungo
Poc abans d’arribar al refugi Boè es troba la ruta 627, que permet retornar a la Forcella Pordoi passant per sota del Piz Boé per la seva vessant oest
Un cop a la Forcella Pordoi cal remuntar 100 metres de desnivell fins al Sass Pordoi, on es troba l’estació superior del telefèric que permet retornar al Passo Pordoi
Mapa de l'itinerari
Temps aproximat: 4 hores 30 minuts
Alfred Montserrat-Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada