La llarga història del Mont-Saint-Michel va començar el 708 quan Aubert, el bisbe d’Avranches, va fer aixecar un santuari dedicat a l’Arcàngel. La muntanya es va convertir en un lloc de pelegrinatge i al segle X els benedictins s’hi van instal·lar mentre més avall s’hi anava escampant un poble.
Una de les principals característiques del lloc, i el que l’hi conferia un aspecte màgic i fantasmagòric alhora, venia donat per les fortes alteracions del nivell del mar provocades per les marees. Cal tenir en compte que en aquesta zona les oscil·lacions del mar arriben als 14 metres i això fa que, durant la marea baixa, les aigües es retirin a quasi 16 quilòmetres lluny. Quan la marea puja es diu que les onades penetren a la terra com si fos un cavall al galop, fins que envolten el Mont-Saint-Michel transformant-lo en una illa. Actualment, una carretera fa de barrera que impedeix que la muntanya es converteixi en un illot.
Durant la guerra dels Cent Anys va ser una important plaça forta i un exemple d’arquitectura militar. Després de la marxa dels religiosos l’abadia va ser utilitzada com a presó. Des del 1979, el Mont-Saint-Michel està considerat patrimoni mundial de la UNESCO.
Cada dia milers de visitants arriben al Mont-Saint-Michel. S’entra al recinte a través d’una portalada que dona accés al “Burg” –poble al peu de l’abadia-. Seguint el mateix camí que feien als pelegrins a l’Edat Mitja, es va pujant entre botigues, bars i restaurants.
Església de Saint-Pierre, on sembla que està enterrat el bisbe Aubert
L’entrada a l’Abadia es seguint les escales del Grand-Degré, que desemboquen en una amplia terrassa des d’on es veu una amplia vista de la badia
El claustre
L’Abadia del Mont-Saint-Michel va ser construïda seguint la forma piramidal de la muntanya. Els arquitectes del segle XIII van saber aprofitar el relleus naturals per anar aixecant tota una sèrie d’edificis, amb estructures cada vegada més lleugeres, que culminen en la gran església del cim, de 80 metres de llarg sobre la que s’aixeca un campanar amb una agulla neogòtica, de 32 metres, que suporta una imatge de Sant Miquel
A través d'aquesta rampa es pujaven les provisions a l'Abadia
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada