Situada al nord-oest de la península italiana, la Vall
d'Aosta és la regió més petita d'Itàlia. Aquesta comunitat, que gaudeix d'un estatut
d'autonomia des de 1948, ha deixat la seva situació perifèrica dins d’Itàlia i
ha tornat a la seva posició tradicional de centralitat alpina. La cultura, la
història, l’art, el patois, el bilingüisme, les tradicions d’una banda, el
territori i l’ambient de l’altra constitueixen una especificitat alpina i
europea i són elements de reconeixement i de valorització dels quals la Vall
d’Aosta n’està orgullosa.
Els Savoia van concedir a la Vall d’Aosta una llarga autonomia,
conscients de la dificultat de dominar completament aquell territori
infranquejable i dividit en tantes petites senyories. La particularitat valdostana
fou garantida cap el 1191 amb la “Carta de les Franquícies”, que regulava els
drets i els deures tant dels ciutadans d'Aosta com del comte, i servia per
reduir el poder dels hisendats en els enfrontaments de la població. L’autoritat
pública va ser garantida en un primer moment gràcies a un vescomte que
pertanyia a la família dels Challant, la més potent de la Vall, i a partir del
1263 per un càrrec nomenat pels Savoia. El segle setze, Emanuele Filiberto
descrivia la Vall d’Aosta com “una província separada que no depèn de les
nostres altres províncies ni cap aquí ni cap allà de les muntanyes, i que té
les seves lleis i els seus costums a part”.
D’altra banda, pràcticament fins al final de la Revolució
francesa, la Vall d’Aosta manté un codi de lleis propi: el “Coutumier”.
Publicat a Chambéry el 1588, era el Llibre dels Costums, o sigui, de les regles
que, fins aleshores no escrites, governaven la vida de la Vall, guiada per l’Assemblea
dels Tres Estats i del Consell des Commis. D’aleshores ençà, excepte per breus
ocupacions franceses entre els segles disset i divuit i durant les guerres napoleòniques,
la Vall va seguir els esdeveniments dels Savoia. Més proper en el temps, la
medalla d’or al valor militar atorgada als batallons “Aosta” i “Cervino” i la
lluita de la Resistència guiada per Émile Chanoux han estat els moments més
àlgids d’una història que s’ha fos amb la d’Itàlia a partir del 1861. Però la seva capital, Aosta, va ser una important ciutat de
l’Imperi Romà, i amb el nom de Augusta Praetoria es trobava sobre la via que
unia Roma amb Britania. Tot això ha deixat un llegat històric impressionant.
El pont romà
Arc d'August
La Via Sant Anselmo és el nom que actualment rep l’antic
Decumanus
La Porta Praetoria i la seva torre, on actualment s’estan realitzant treballs
arqueològics
Partint del monumental Arco di Augusto erigit en honor
de Cèsar August per commemorar la victòria sobre els Salassi, que foren els
primers habitants de la Vall, i tot deixant enrere el famós Ponte Romano,
arribem fins a la Porta Praetoria, que donava pas a l’interior de la ciutat. Per
la seva estructura quadriculada típica de les ciutats romanes, les seves
muralles i les seves torres fortificades (Torre del Lebbroso, Tour Neuve, Torre
Bramafam), de les quals se'n conserva una part, i les restes de l'amfiteatre i
del teatre romà, Aosta s'ha guanyat el nom de "Petita Roma dels Alps"
L’amfiteatre i el teatre romà
Imatges exteriors i interiors de l’església de Sant Orso
La Catedral
L’església Collegiata di Sant Orso i el seu claustre
magnífic, la catedral, que també ens remunta al segle XI, amb les seves
imponents torres romàniques i preuats frescos, el palau episcopal o el Museo
del Tesoro della Cattedrale, ens fan copsar de manera interessant la història
medieval de la ciutat. Aosta, és potser la forma més acabada de la ciutat
romana que es conserva actualment a Itàlia
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada