A uns 15 quilòmetres al sud de Carcassona es troba l’abadia benedictina
de Sant Hilari. Encara que els seus orígens són incerts, la primera referència
escrita es remunta a l’any 825. Sembla ser que durant el 970, en l’època de
l’abat Benet, s’hi traslladaren les
relíquies del bisbe Francon de Carcassona i de l’abat de Sant Miquel de Cuxa.
Fins al segle XIII, l’abadia de Sant Hilari es va mantenir sota la protecció
del comtes de Carcassona, però durant la creuada contra els càtars, l’abadia
fou acusada d’heretgia perden la seva autonomia. Més tard, rehabilitada de nou,
el Papa Clement VI declarà insuficients els ingressos del monestir i va reduir
el nombre de religiosos. Aquests problemes econòmics van durar varis segles,
fins al XIX.
L’abadia de Sant Hilari consta d’un claustre del segle XIV
en forma de trapezi irregular. Te quatre galeries amb arcs ogivals i columnes
geminades. Els capitells estan adornats per fulles, animals i algunes petites
mènsules antropomòrfiques. El centre del claustre esta ocupat per una font de pedra del segle
XVI. Al voltant del claustre es disposen les dependències abacials
L’església abacial te un absis semicircular amb volta de
quart d’esfera. El creuer consta de dos braços amb volta de canó apuntada. Però
potser el més interessant és el que alberga aquest edifici: el sarcòfag de Sant
Sadurní.
En una petit absis del costat sud es troba un baixrrelleu esculpit
en marbre, del segle XII. Encara que rep el nom de sarcòfag, per les seves
mesures es creu que tenia un altre utilitat; potser un reliquiari. Aquesta peça
recull aspectes de la vida del sant, evangelitzador de la regió de Tolosa de
Llenguadoc.
La cara principal està dividida en dues escenes que mostren
la detenció i el martiri de Sant Sadurní. En els laterals hi ha un altre
representació del sant amb el bàcul i rodejat de personatges tals com Sant
Honest, bisbe de Pamplona, i Sant Pàpol.
A l’altre costat hi ha l’ascensió de l’anima del sant
acompanyat d’un àngel.
Aquesta obra s’atribueix al anomenat Mestre de Cabestany,
escultor d’identitat desconeguda, de l’època romànica, que va treballar
bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló i les comarques de Girona,
encara que també es troba alguna de les seves obres al nord d’Itàlia. El nom
de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol al 1944
i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany (Rosselló)
Aquest escultor té un estil força característic que el
diferència de la resta d'artistes de la mateixa època que van treballar en el
mateix marc geogràfic. Destaquen:
Els caps angulosos, amb els fronts estrets, ulls grans i
expressius, treballats amb trepant.
Les vestidures tenen uns plecs característics.
Existeix una important desproporció en les figures,
notablement en les mans.
És habitual que empleni tots els buits amb figures i animals
decoratius, probablement inspirat en l'escultura dels sarcòfags romans.
Tanmateix, la dificultat per atribuir la seva obra a una
persona concreta ha portat a la creença de que podria tractar-se d’un grup de
treballadors de la pedra que tenien un estil molt similar
Fotos: Alfred Montserrat Nebot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada