21 d’octubre de 2014

El Montcau (1.056 m.)



Tot i corre bastant sovint per Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac feia anys que no pujava al Montcau (1.056 metres). La veritat és que els caps de setmana tota la muntanya esta envaïda de visitant, i molt especialment durant aquesta època de l’any en que la gent acostuma a anar a “caçar” bolets.
Es tracta d’una ruta curta però que va bé per estirar les cames durant poc més d’una hora. En aquesta ocasió hem sortit del coll d’Estenalles fins al coll d’Eres, per després agafar la carena que porta al cim. La baixada l’hem fet pel vessant oest, el que va a petar al coll d’Estella.

El Montcau

La Falconera, característica agulla de Sant Llorenç del Munt



Les balmes anomenades “Coves del Bisbe”. Per a més informació d’aquestes cavitats consultar Espeleoindex


 Coll d'Eres






Canal del Cellerot


Bones vistes a ambdós costats del Montcau

A la dreta els relleus de les Agulles de Finestrelles. A l’esquerra Montserrat, al fons, i en primer terme els relleus de la serra de l’Obac, que van perden altitud i es van difuminant a mesura que s’endinsen al Bages.
Cal tenir en compte que els materials que formen Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, els conglomerats, es van depositar durant l’Eocè mitjà i superior, o sigui, fa entre 40 i 33 milions d’anys. Aquesta zona era un gran delta al·luvial, alimentat pels relleus dels Catalànids, que desembocava en el mar que en aquell temps ocupava la Conca de l’Ebre i que estava obert a l’Atlàntic per l’actual País Basc.
Aquest deltes, com quasi be tots, estaven formats per una zona proximal on les corrents més energètiques permetien la sedimentació dels materials més grollers (blocs i graves, bàsicament). Els materials més fins, com les sorres, eren transportats fins a les planes i els fons deltaics. Finalment, els llims i les argiles formaven l’anomenat prodelta, que en el cas de Sant Llorenç del Munt es situa en plena comarca de Bages

Esquema paleogeogràfic de l'extrem meridional de la conca central catalana durant l'Eocè mig (Bartonià). Es distingeixen els deltes de Montserrat, a l'esquerra, i Sant Llorenç del Munt, a la dreta. A cada sistema deltaic s'aprecien els dipòsits fluvials conglomeràtics, els gresos deltaics i els dipòsits lutítics de prodelta, així com la direcció de procedència. (Dibuix, Eudald Maestro)

 El cim del Montcau. Al fons La Mola
Fotos: Alfred Montserrat Nebot  ©