Tot i corre bastant sovint per Sant Llorenç del Munt i la
serra de l’Obac feia anys que no pujava al Montcau (1.056 metres). La veritat
és que els caps de setmana tota la muntanya esta envaïda de visitant, i molt
especialment durant aquesta època de l’any en que la gent acostuma a anar a
“caçar” bolets.
Es tracta d’una ruta curta però que va bé per estirar les cames
durant poc més d’una hora. En aquesta ocasió hem sortit del coll d’Estenalles
fins al coll d’Eres, per després agafar la carena que porta al cim. La baixada
l’hem fet pel vessant oest, el que va a petar al coll d’Estella.
El Montcau
La Falconera, característica agulla de Sant Llorenç
del Munt
Les balmes anomenades “Coves del Bisbe”. Per a més
informació d’aquestes cavitats consultar Espeleoindex
Coll d'Eres
Canal del Cellerot
Canal del Cellerot
Bones vistes a ambdós costats del Montcau
A la dreta els relleus de les Agulles de Finestrelles. A
l’esquerra Montserrat, al fons, i en primer terme els relleus de la serra de
l’Obac, que van perden altitud i es van difuminant a mesura que s’endinsen al
Bages.
Cal tenir en compte que els materials que formen Sant
Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, els conglomerats, es van depositar
durant l’Eocè mitjà i superior, o sigui, fa entre 40 i 33 milions d’anys. Aquesta
zona era un gran delta al·luvial, alimentat pels relleus dels Catalànids, que
desembocava en el mar que en aquell temps ocupava la Conca de l’Ebre i que
estava obert a l’Atlàntic per l’actual País Basc.
Aquest deltes, com quasi be tots, estaven formats per una
zona proximal on les corrents més energètiques permetien la sedimentació dels
materials més grollers (blocs i graves, bàsicament). Els materials més fins,
com les sorres, eren transportats fins a les planes i els fons deltaics. Finalment,
els llims i les argiles formaven l’anomenat prodelta, que en el cas de Sant
Llorenç del Munt es situa en plena comarca de Bages
Esquema paleogeogràfic de l'extrem meridional de la conca
central catalana durant l'Eocè mig (Bartonià). Es distingeixen els deltes de
Montserrat, a l'esquerra, i Sant Llorenç del Munt, a la dreta. A cada sistema
deltaic s'aprecien els dipòsits fluvials conglomeràtics, els gresos deltaics i
els dipòsits lutítics de prodelta, així com la direcció de procedència.
(Dibuix, Eudald Maestro)
El cim del Montcau. Al fons La Mola
Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada