18 de novembre de 2014

La capçalera del Valle de Hecho (Osca) (1)



Guarrinza és el nom que rep la part alta del Valle de Hecho entre la sortida d’Aguas Tuertas i el Llano de la Mina. Allà on el riu Aragón Subordán, que des del seu naixement ha seguit una orientació cap al nord-oest, està a punt d’encarar-se cap al sud seguint la costum de la majoria de rius pirinencs. El perfil de la vall no pot negar el seu origen glaciar, morfologia que es manté fins abans d’entrar al congost de La boca del infierno, on les calcàries i dolomies mesozoiques condicionen el relleu.
Des de la població d’Hecho la pista asfaltada va paral·lela al riu fins arribar a Selva de Oza. A partir d’aquí, tot i ser de terra, es pot continuar avançant amb qualsevol tipus de vehicle. El que ja és més difícil és arribar motoritzat al final del camí. A l’alçada del barranc de El Barcal, una senyal prohibeix el pas mentre la pista es fa més ample per poder deixar-hi els cotxes. Un quilòmetre i mig més endavant acaba el camí ample, just a l’entrada d’Aguas Tuertas.
Pel barranc de El Barcal sempre hi baixa aigua. Aquesta travessa la carretera i uns 70 metres més avall s’uneix amb les de l’Aragón Subordán, a poques desenes de metres del Mallo Blanco, bony calcari situat a l’altra vessant de la vall. Si no plou aquesta el l’única aigua que hi ha en tot el recorregut fins arribar a Aguas Tuertas.

Castillo de Acher
Per la dreta del barranc de El Barcal s’inicia un camí que puja dret enmig de matolls i un bosc poc poblat. La ruta es perd en nombroses ocasions a mesura que es guanya altitud, però és fàcil intuir-la. S’està avançant sobre el vessant nord de la Peña de Marcanton, relleu que queda a l’esquerra mentre es va remuntant el barranc. 
En deixar enrere el escanyolit bosc es comencen a mostrar les altives cingleres del Castillo de Acher, de 2.395 metres d’altitud. Les grises parets calcaries que s’aixequen a la dreta i que formen la mola de roca, són part d’un sinclinal penjat que destaca sobre els vermellosos materials de Permià. Aquest sinclinal, del que ara només queda la seva part central degut a l’erosió, són les restes d’un antic plec que es veu millor, en tota la seva grandesa, des dels voltants de Selva de Oza


Continuant amunt pel torrent de El Barcal, entre prats i la mirada d’algun que altre voltor,  s’arriba al Collado de Acher. Situat sobre una curta carena que uneix el Castillo de Acher i el pic més baix d’Anatera, aquest indret es presenta com una gran balconada sobre el Barranco del Borreguil de Acher –pel que es pot baixar fins a Selva de Oza- i amb les esveltes i tortuoses parets conegudes com las Rayas de la Costatiza al davant. Seguint la carena en direcció a l’Anatera (2.294 m.) es puja lleugerament fins arribar a l'Achar de los Machos. Sobre el terra, un cercle de pedres dona a entendre algun significat megalític


 Barranc de El Barcal. Destaquen les limolites i gresos vermellosos de la serie Marcanton (Permotrias)

Pic de Secús des del Achar de los Machos
Amb el pic de Secús (2.341 m.) al davant, com si volgués supervisar la ruta, s’ha de perdre una mica d’alçada i anar a cercar la capçalera del Barranco del Borreguil de Acher. En forta i pedregosa pujada s’arriba al coll conegut com Achar de los Hombres. Al davant s’obre, immensa, la vall d’Aguas Tuertas, tancada al sud per la mola del Bisaurin, de 2.667 m d’altitud i la Sierra Bernera, i al nord-oest per la divisòria amb França sobre la que destaquen els pics d’Acué (2.2264m) i Arlet (2.207 m)


 Barranco del Borreguil i Rayas de la Costatiza

 
Alanos


Dues persones pujant cap al cim del Castillo de Acher
L'Achar de los Hombres dona pas a la capçalera del Barranco de la Rueda, tributari de l’Aragón Subordán al seu pas per Aguas Tuertas. Els 550 metres de desnivell fins al fons de la vall són un veritable desafiament per als genolls. Aquest tram de l’itinerari, totalment faltat de bosc, va alternant trams de prat i pedruscall, que poc abans d’arribar al tàlveg es transforma, segons l’època de l’any, en amplis aiguamolls. Cal tenir en compte que s’està caminant sobre la cubeta d’un antic llac glacial actualment curullada per sediments. Entre aquest sediments hi ha una important part de material vegetal que la seva descomposició ha donat lloc a extenses torberes

 Barranco de Rueda des de l'Achar de los Hombres. Al fons Aguas Tuertas


 Aguas Tuertas
Sense defallí cal anar a buscar la vella pista que discorre prop del riu i que es pot veure des de força amunt durant aquest descens. El que també és visible són els magnífics meandres que forma l’Aragón Subordán mentre circula per Aguas Tuertas, d’aquí el nom.
Seguint aquesta pista s’arriba al final de la vall d’Aguas Tuertas. A partir d’aquí l’Aragón Subordán, sobrepassa el llindar de l’antiga conca, format per una intrusió d’andesites (sill), i s’encaixa perden alçada amb rapidesa fins que, uns 150 metres més avall, es torna a amansir. El camí va més o menys paral·lel al riu fins a trobar el lloc on s’ha deixat el vehicle


El sinclinal penjat del Castillo de Acher vist des de Selva de Oza

Fotos: Alfred Montserrat Nebot ©